El futbol és cosa de dones

Si hi ha un lloc de referència sobre el futbol femeni espanyol, aquest és www.futfem.com, sens dubte. Avui parlem amb la seva webmaster Lalu Albarrán.

1. De donde sale la idea de crear www.futfem.com?

Éramos, cinco años atrás ya, cinco personas vinculadas de diferentes maneras al fútbol femenino. Yo era jugadora y una fan, otros dos, aficionados del Athletic, seguidores acérrimos (Nekane Martínez webmaster de txapeldunak.com, y Aitor Arias), un catalán loco por unas niñas futbolistas en Cunit (Miguel Pareja, webmaster de futfemcat.net) , un onubense (Manolo Díaz) que fin de semana a fin de semana hacía crónicas del ya desaparecido Estudiantes de Huelva… ambos nos llevábamos bien con el webmaster (Carlos Echevarría) de fútbolfemenino.com y propusimos que uniéndonos todos, con contactos de unos y de otros, podíamos ir sacando noticias. Y así fue. Por desgracia Carlos decidió seguir su camino y nosotros tuvimos que buscar otra solución. De la mano de Gurenet (cuya web principal es aupaathletic.com) y nuestras ideas, se formó futfem. De aquellos días a hoy, quedamos Mikel Pareja y yo, aunque por suerte, se han unido muchos afluentes a nuestro río informativo jeje. Aun así, como puedes comprobar, separados o juntos, tenemos proyectos vinculados al fútbol femenino.

2. Llevar una web actualizada a diario lleva mucho trabajo, lo haces tu sola?

Como te he dicho en la pregunta anterior, tengo muchos “afluentes”, uno de ellos es José Nuñez que me ayuda mucho con el foro. Pero verdaderamente llevo la mayor parte de peso. La gestión de las noticias y las colaboraciones si es mía, pero he encontrado grandes personas, algunos han terminado siendo amigos, que me tienden la mano. Muchas veces he tenido la tentación de cerrar, pero siempre termino siguiendo. A veces es mucho peso y tenemos tanta importancia, que parecemos un medio que vive de ello, y la gente pierde la noción de que no sólo no somos profesionales de ello, si no que pagamos por ello. A veces me exigen mucho y me hace plantearme las cosas. También muchos clubes me han abierto las puertas de su casa. En verdad no todos se portan bien, pero los que lo hacen, me hacen seguir adelante.

Actualmente trabajo en una agencia de comunicación y seguimiento de prensa que me facilita muchísimo el seguimiento en las noticias de todo lo referente al fútbol femenino. Es una fuente principal para mantener la web actualizada.

3. Como te metiste en todo el mundo del fútbol femenino?

Empecé jugando en un equipo muy conocido en Madrid que se llamaba Butarque. Teníamos un A en nacional y yo me embobaba viéndolas jugar desde que tengo 10 años. Empecé a coleccionar recortes (que en aun conservo jeje), y vi jugar a una tal Mar Prieto y Laura Torvisco (ahora entrenadora del Torrejón ¡menuda central era!), y a un Oroquieta que me embobó más. Con el paso del tiempo me fui desviando un poco hacia mis estudios, que es lo que me apretaba más y dejé de lado un poco jugar, pero seguí siendo aficionada (y jugadora, aunque menos involucrada) y seguí la pista a jugadoras como Laura Salguero, Keka, Mar Prieto y me fui informando. Conocer a Manolo Díaz fue fundamental. Todo gracias a un Chat de la página de mi amigo Carlos Echevarría, que nos unió y terminamos siendo una familia.

Con el paso de los años todo mi ambiente está rodeado de fútbol femenino, tengo una gran familia en el. Desde las crías de sub13 que entreno, hasta mis amigas, hasta las familias de jugadoras. A todos les he terminado queriendo… son una parte de mi.

4. Como ves el fútbol femenino en España?

Lo veo en una preocupante estancación. La creación de Superliga parece que fue subir un escalón, sobre todo desde el boom mediático del Athletic de aquellos años.

Las instalaciones, la profesionalización de cuerpos técnicos y la aparición de algunos aficionados que no son sólo familiares o amigos, invitan al optimismo, pero me preocupa mucho el poco apoyo federativo.

Antiguamente había jugadoras buenas, como ahora, pero no tantas. Eso recuerdo yo de mis 14 años de seguimiento futbolero, y me preocupa que a nivel internacional eso no se vea reflejado.

En las federaciones territoriales se están preocupando mucho del fútbol base y eso dará sus frutos en tres, cuatro o incluso cinco años si hay continuidad.

En Madrid, hace 4 años se empezó con una categoría piloto de fútbol 7 sub 13 y había 6 equipos. Ahora hay más de 16… Son números para la esperanza. Me preocupa más que haya fútbol base, a fin de cuentas son el futuro.

5. El fútbol femenino ha evolucionado bastante en los últimos años pero no lo suficiente, que último empujón le hace falta?

Ui!! Yo creo que le hacen falta unos 10 últimos empujones. Creo que es primordial la base e ilusionar a las que están arriba. Muchos clubes luchan por tener jugadoras profesionales y muchas cobran fichas para vivir, que no para un futuro, pero me parece bien, porque pueden vivir en el presente de ello. Creo que es importante ilusionar con la selección española, un cambio generacional en el banquillo sería interesante. No por ninguna cosa en contra de Quereda, al revés, a mi me enseñaron que llega un momento en el que no se aporta nada nuevo, y hace tiempo que le creo yo que le pasa.

¿Luego? Que los clubes grandes apuesten por tener canteras, que las niñas lleguen a 12 años sabiendo nociones básicas, que los chicos, por ejemplo, tienen en sangre desde los 5. Es importante que los clubes grandes lo acepten, no es lo mismo que una niña le diga “papá quiero jugar al fútbol en el Espanyol” que, “papá, quiero ir a ese mismo de ahí”. Es importante. Lo vivo todos los fines de semana con jugadoras mías inclusive. A muchas les llamaría más el Atlético Féminas que el SanNicasio.

Y cueste o no cueste asumirlo, vender la imagen de nuestras jugadoras. Igual que se venden las imágenes de los jugadores “guapos”. Siempre lo digo, Milene no era buena, pero obligaba a la gente a acercarse a los campos, muchos se enganchaban. Vivimos en un mundo lleno de imagen y marketing. Hay que hacer marketing, yo lo tengo muy claro.

Y el último empujón, es la sociedad. El fútbol femenino tiene unas características totalmente diferentes al masculino. Igual que el inglés al español, el italiano al argentino…etc y nadie los compara pero se ven igual. La gente tiene que aprender que el fútbol femenino no son mujeres imitando a hombres jugar, no, son mujeres jugando. Caer en la comparación es lo más absurdo y dañino para nuestro deporte.

6. El Levante es el nuevo campeón de Superliga, que me puedes decir de este equipo?

Ha sido una liga bonita. Los dos anteriores campeones se desinflaron y quedaron dos titanes. El Levante hace un fútbol horizontal de control de balón. No es difícil hacerles gol sólo por la defensa y la portera… su mejor arma es tener el balón y ha dificultado muchísimo el juego a sus oponentes. Además la velocidad de Laura del Río era mortífera. Goretti, para mi una de las grandes olvidadas de la selección, ha aportado mucho poder ofensivo desde su recuperación. El Rayo juega mucho también, pero bueno, hay que pensar que en una liga regular el que es campeón, es campeón con merecimientos, y ahí está el Levante.

7. La frase típica que le dicen a una futbolista es: “Pero si el fútbol es cosa de hombres!” ¿Qué les dirías a esas personas que piensan que las mujeres somos incompatibles con el fútbol?

Les diría que sigan en su pompa, que yo estoy a gusto en la mía… no me merecen mucho la atención. Me interesa más que las nuevas generaciones crezcan con la mujer deportista en su cabeza. Sé que con los que ya están educados no se puede hacer mucho.

Aún así, me hace gracia la comparación. El fútbol masculino en España se ha hecho aburrido y está corrupto… que se lo pregunten a Jesús Gil que su equipo bajó cuando metió la zarpa.. que se lo pregunten. Luego además vemos como hay millón de jugadas de penaltis porque los jugadores simulan o ¿cuántas veces salen a atender jugadores en primera y segunda o en territorial? En femenino, menos de 4 de media por partido. Analicemos qué nos gusta más. A mi, de momento, la limpieza.

8. Con cual jugadora española te quedarías?

Tengo un arsenal entero de jugadoras predilectas, me tiraría una semana escribiendo. Tengo especial devoción en defensa por Marta Torrejón (Espanyol) y Ruth García (Levante). En el medio Itziar Gurrutxaga. Cuando comencé, me encantaba verla jugar y ahora no es menos claro. Y luego, no puedo dejar de hacer mención a María Ruiz, ahora en Indiana. Otra gran olvidada por Quereda, y no digo que la traiga ahora, pero cuando estaba en el Estudiantes, nadie le hacía caso y yo suspiraba por su diestra desde que jugaba aquí en Madrid (En el Lourdes)… Y bueno, la calidad de Mariajo (Puebla) y la zurda de Saray García y como portera, por supuesto, aunque no es su año, Mariatxi, del Lagunak… y luego, si me dejas, me gustaría mencionar a Esther Cuesta y Ana Rubio, ambas jugadoras del Torrejón. No son espectaculares, pero su capacidad de trabajo, de lucha y de entrega, me encanta.

9. La Selección Española, normalmente no hace buenos papeles a Europa y en mundiales. A que crees que se debe eso?

No te sé decir los por qués. No es que el seleccionador seleccione mal, no creo que lleve a malas jugadoras, pero creo que lo que falta es ilusión. Creo que falta ilusión de las jugadoras que van, de las que no van, de los aficionados y de las propias federaciones. Este sábado estuve viendo España-Holanda y conté menos de 150 espectadores en Las Rozas y creo q 70 eran holandeses, para que os hagáis una idea.

10. Que te ha aportado el fútbol?

El fútbol me ha aportado de todo. Buenos y malos momentos. Siempre ha sido una vía de escape a la rutina y ahora… realmente estoy rodeada de fútbol.

GRACIAS LALU!

Fa dues setmanes el Sant Andreu, estava a punt de pujar de divisió, però ara ja podem dir que és nou equip de Primera Catalana. Parlem amb la seva capitana Eva:

1- Aquesta temporada 07/08 era l’ascens el vostre objectiu?

I tant, era el nostre objectiu des de feia ja dues temporades, però aquesta era on el mister veia més possibilitats de poder-la guanyar tot i que no ha sigut gens fàcil. Tot i que només hem perdut un partit en tota la lliga en fet 4 empats que ens ha fet perdre molts punts importants.

2- Què significa per vosaltres pujar a Primera Catalana?

Era el nostre somni i més aquest anys que era el desè aniversari de l’existència del FUTBOL FEMENI a la nostra entitat.

3- Què té d’especial el Sant Andreu, que hagi fet possible aquest ascens?

Sense cap dubte el vestuari, crec que ha sigut la unió de vestuari, els ànims que ens hem donat les unes amb les altres i sobre tot la gran persona que ha portat el timó, el nostre mister Lorenzo.

4- Quin ha estat el millor partit de la temporada, i el pitjor?

El partit més perfecte ha estat contra el Xaica al seu camp, van jugar molt concentrades i no va haver cap error, tot i que com a joc no es podia veure molt degut a les dimensions del camp.- Com a bon joc i més emocionant el partit a casa contra el Sant Gabriel perquè va ser molt igualat i perquè vam guanyar el partit al últim moment amb un gran gol de Gemma Ruano.

També hi ha dos partits que van jugar molt malament, contra l’Europa que van guanyar però no es va veure bon joc i front el Sant Gabriel a l’últim partit, estàvem molt nervioses, vam sortir amb molta por, ens cremava la pilota als peus i sabíem que amb el Sant Gabriel no pots cometre errades perquè te gent molt jove però molt bona i ho aprofitarien. Tot i que al final l’empat va tenir gust a glòria i de ven segur que ningú mai s’oblidarà d’aquest partit perquè marcar al minut 82 com ho va fer Mònica, quan tothom donaven per perdut el partit, va ser fantàstic. Inoblidable.

5- Ara, com plantejareu la pròxima temporada? Serà la d’acomodació a la categoria, o buscareu alguna cosa més.

Primer de tot intentarem acomodar-nos a la categoria, això no vol dir que no tinguem l’esperit competitiu i amb ganes de fer més coses, però sincerament el que ha fet el Vic aquesta temporada és molt difícil i més al grup de Barcelona.

6- Us reforçareu de cara la pròxima temporada?

Si ja estem ultimant fitxatges però no puc dir res encara. jejeje

7- Un consell pels nous equips, que com vosaltres estan treballant, per en un futur pujar a primera?

Molt de cap i sobre tot no donar cap partit per fàcil que sembli per guanyat fins que l’àrbitre no piti el final.

Bé, només em queda desitjar-vos molta sort a Primera, que ara ja si que hi sou!

Moltes gràcies, la veritat que ha sigut un patiment fins al final però aquestes son les lligues que més recordes quan passa el temps i son les més valorades. Guanyar-les 3 ó 4 jornades abans està molt bé però mai havia recordat una lliga com aquesta.

EUROPA B 7 CE MANRESA 0

El CE Manresa va perdre ahir per un contundent 7 a 0 al camp de l’Europa i , amb la derrota, les blanc-i-vermelles confirmen el descens a Segona Catalana.

En un matx que va ser molt intens, les bagenques només van saber aguantar el tipus durant la primera part que, tot i que va acabar 2 a 0, va ser bastant igualada.

A la represa, festival de gols de les barcelonines que no van tenir pietat d’un CE Manresa que s’anava apagant a mesura que passaven els minuts. L’Europa va passar físicament i tàcticament per sobre les manresanes. Les blanc-i-vermelles només van disposar d’una oportunitat clara en tot el segon temps: un xut d’Oli que es va estavellar el travesser.

Ara, amb el descens matemàticament confirmat, el CE Manresa femení només li queda un bocí d’esperança per jugar l’any vinent a primera: l’ampliació de 16 a 18 equips podria beneficiar les bagenques, terceres per la cua.

Font: Diari Regió 7

Sense dubte és una gran oportunitat per les noies que volen aprendre i millorar el seu joc.

El Campus tindrà la Direcció Tècnica de la Natalia Astrain, entrenadora nacional de futbol, amb àmplia experiència en futbol femení en clubs com el Lagunak de Pamplona o el FC Barcelona.
Juntament amb la Natalia hi haurà monitors i monitores amb titulació i jugadores de futbol amb experiència a Superlliga.

Per més informació del campus teniu el seu blog on es facilita tota la informació necessària, és:

http://campusfutbolfemeni.blogspot.com

En les últimes setmanes tot i que algunes lligues encara no han acabat ja es coneixen els seus campions. Aquest és el cas del grup III de Segona Catalana, que a falta d’una jornada per acabar l’Espanyol C ja és nou equip de Primera Catalana.

El tercer equip de l’Espanyol ha fet una excel·lent lliga i només ha concedit dos empats amb l’Argentona i el Salle Premià. Així fins ara ha guanyat 19 dels 21 partits que ha disputat, amb un total de 59 punts.

Anem a conèixer una mica millor el campió del grup III de Segona Catalana:

La temporada 2005/06 l’Espanyol tenia dos equips a segona divisió i tot i el seu bon funcionament a finals de la temporada 2006/07 es decideix no fer cap equip de futbol 11 per la temporada 2007/08 a Segona. I per tant hi hauria el Femení A a Superlliga, el Femení B a Primera Nacional i els diferents equips de futbol 7.

Però finalment gràcies a Titi Camuñez i Jaume Anglada, i va haver un projecte per fer un Espanyol C per la temporada 2007/08. Amb només un requisit: fer un equip competitiu per pujar a Primera Catalana.

Així finalment es va fer el Femení C, que el va agafar Albert Andrés i va ajuntar suficients jugadores per competir. El 90% de les jugadores provenien del Cadet F7, i també s’hi van afegir dues perles de l’Infantil A (Andrea Pereira i Sara Garcia), cal recordar que Sara ja ha jugat amb el Femení B espanyolista.

A més a més s’hi van sumar noves jugadores: Aina, Mireia, Alba, Macarena i per suposat Brenda. Brenda és sens dubte la jugadora del futur.

Amb tot aquest arsenal, el tercer equip perico ha aconseguit fer una molt bona lliga, on també s’ha de reconèixer que li va tocar un grup assequible. Ja que si per exemple li hagués tocat el grup 4 amb el Barça C, Europa C, Sant Andreu, Prat, Guineueta..haguessin tingut molts més rivals complicats.

Així doncs de mica en mica anem sabent els nous equips de Primera Catalana.

Felicitats Espanyol C!

TORROELLA 1 CERDANYOLA 1

El Torroella va empatar contra el Cerdanyola en un matx amb moltes ocasions i amb pocs gols. Després de fer una primera volta magnífica, les fruitosenques han reduït el rendiment i amb l’empat d’ahir ja fa set partits consecutius que no guanyen.

Tots dos equips van fer un joc molt vertical a la primera part, cosa que va permetre veure diverses ocasions a totes dues àrees. Tot i això, es va arribar al descans AMB empat a zero. A la represa, el Torroella va trenar més i millors jugades, i la navarclina Laureta va aprofitar una passada de Laura Vall per fer pujar l’1 a 0 al marcador (min 60). A partir d’aquí, el joc va tornar a ser molt vertical. D?una banda, el Cerdanyola buscava l’empat i, de l’altra, les bagenques buscaven el segon gol, el de la tranquil·litat.

Però tot i les ocasions creades, el Torroella va ser incapaç de marcar, i el Cerdanyola, mitjançant un penal ben assenyalat, va empatar el partit (min 70).

La jornada vinent, el Torroella té la victòria assegurada, perquè el Castellar s’ha retirat de la lliga.

MANRESA 3 GUINEUETA 2

Les fèmines del CE Manresa es resisteixen a baixar de categoria. Ahir, en un matx que havien de guanyar sí o sí, les bagenques van capgirar un 0-2 en contra i van acabar guanyant la Guineueta per 3 a 2. Amb la victòria, les blanc-i-vermelles s’apropen, una mica més, a la permanència.

El matx es va posar molt difícil per a les manresanes, que van veure com la Guineueta s’avançava en la primera arribada a l’àrea (min 3). Després del gol visitant, el joc es va concentrar al mig del camp i el CE Manresa va tocar més la pilota, però les barcelonines, de penal, van fer el 2-0. les manresanes van reaccionar i en la següent jugada, la defensa visitant va fer un calr penal sobre Nere. Tracey va llançar i va retallar diferències (min 38).

A la represa, les barcelonines es van limitar a aguantar el resultat i les bagenques es van llançar a l’atac. Najoua va empatar pel CE Manresa a la sortida d’un córner (min 68) i Nerea va rematar la feina amb un bon gol (min 72).

Font: diari Regió 7

Amb aquesta jornada s’ha posat punt i final a la Superlliga 07/08. Una Superlliga on hi han hagut dos equips destacats i lluitant fins a últim moment que han sigut el Levante i el Rayo Vallecano. Finalment el títol se l’ha emportat el Levante pel gol average, ja que els dos equips han acabat empatats a 71 punts.

Pels equips catalans, per qui més important era aquesta jornada era per l’Estartit, ja que es jugava l’accés a la Copa de la Reina i que finalment no ha pogut aconseguir. Tot i així ha aconseguit una novena posició que no està gens malamnt en la seva primera temporada a la màxima divisió.

Perquè l’equip baixempordanès pugues jugar la copa, bé l’Atlético de Madrid o el Puebla havien de perdre, però les madrilenyes han guanyat i el Puebla amb un empat n’ha tingut prou. En canvi l’Estartit no ha pogut passar de l’empat a dos amb l’Oviedo Moderno, que ha volgut despedir-se de la seva afició (descendeix a Nacional) amb un bon partit.

Per la seva part l’Espanyol que no s’hi jugava res més enllà del tercer lloc, ja que feia jornades que s’havia despedit del títol i tenia els llocs de Copa assegurats, ha derrotat al cuer Sevilla per 2-3 en un partit que se li havia complicat a la segona part.

Així amb aquesta última jornada la Superlliga ha quedat de la següent manera:

Campió: Levante

Sub-Campió: Rayo Vallecano

Juguen la Copa de la Reina: Levante, Rayo, Athlético de Bilbao, Espanyol, Torrejón, Puebla, Atlético de Madrid i Prainsa Zaragoza.

Baixen a Primera Nacional: Sevilla i Oviedo Moderno.

Seguint amb els artícles per conèixer els nostres equips catalans, avui toca parlar del Sant Andreu. Aquest equip tot i que mai ha jugat a Primera Catalana, ja fa forçes anys que es va fundar i podriem dir que no és un equip desconegut del tot. Però tot i així anem a coneixe’l una mica més.

El Sant Andreu és el líder del grup 4 amb 54 punts i 17 victòries. Tot i ser el líder té a moles pocs punts el Xaica, per tant a falta de dues jornades per finalitzar la lliga encara hi ha emoció per saber qui pujarà a Primera Catalana.

A continuació la seva capitana Eva ens explica tota la història del Sant Andreu:

El Sant Andreu va començar a finals de la Temporada 1996/1997. Els membres del futbol base volien comptar amb un equip femení a les seves files, el club volia destacar com a modernista i defensor de la dona amb aquest esport tant masculí segons la història.
Després de diverses reunions, la Junta Directiva del futbol base, amb gent com Serrano, Sánchez, i el coordinador Sr. Corpa, es va donar el vist i plau d’un equip femení.
No va ser gens fàcil, començàvem de zero. Però s’ha de dir que hi havia molta il·lusió pels andreuencs, així que vam començar la feina posant anuncis i enganxant cartells a les parets del poble, finalment al setembre de la temporada 1997/1998 el San Andreu inscrivia per primera vegada un equip femení. La tasca més difícil ja estava feta, formar un equip per poder jugar tots els partits de la categoria, i sí, ho vàrem aconseguir, reunir a 17 jugadores en aquells anys no era fàcil, el futbol femení encara no tenia nom i hi havia molts clubs que no tenien femení, ni l’Europa, ni la Guinenueta, ni Carmelo, ni Mataró, ni Seagull....no hi havia gaires equips femenins.
El següent problema era l’entrenador/a, s’havia de trobar algú que sapigués tractar a un equip femení i com funcionava. Finalment, varen proposar-me fer d’entrenadora. En un principi m'ho vaig rumiar, jo aleshores jugava al R.C.D.Espanyol i havia de combinar els meus entrenaments amb els andreuencs. Finalment vaig acceptar, em vaig comprometre a entrenar aquest equip, en el club del meu cor.

COMENÇAMENT OFICIAL DE L’EQUIP FEMENÍ A LA TEMPORADA 1997/1998

Vam començar la lliga en el grup 3er. de Segona Divisió, ens esperava una temporada molt complicada, Perquè els equips que militaven en aquesta categoria tenien molta experiència.
Va ser una temporada patètica en resultats però molt bona de cara a la gent, s’ha de dir que les jugadores que van començar amb nosaltres no tenien cap experiència, només tenien il·lusions per jugar. Moltes no sabien que era un fora de joc, una banda, ni 'sacar' de porteria. Hi havia molta feina a fer, i crec ho vàrem aconseguir.
Aquell any vam baixar de categoria, però al Sant Andreu no l’importava això, l’importava que havíem acabat la temporada pràcticament les mateixes jugadores que la van començar, tot i que no es va guanyar cap partit aquell any.
La següent temporada començàvem a Tercera, una categoria bona per gent amb poca experiència com nosaltres, les jugadores ja s’havien après les regles i jugàvem centrades i sabent al que fèiem. Ja era un equip!!!
Tot l’esforç i ganes que varen fer durant la anterior temporada es reflectia als partits, seria injust no donar les gràcies als esforços que han fet per aquest equip als Sr. JONATHAN i Sr. ALEXIS SÁNCHEZ NEGRETE, tots dos han col·laborat moltes vegades amb l’equip femení, han passat hores i hores als entrenaments ajudant-me. Sense ells no haurien après tant les noies, ja que hi havia moltes diferències entre jugadores i ells van intentar partir grups perquè cadascuna millorés el que més li costava.
Aquella Temporada vam tornar a pujar a Segona Divisió, amb il·lusió i ganes començàvem un altre any a Segona.
Les dues següents Temporades vam continuar a Segona Divisió, fent un bon paper encara que no hem pogut pujar mai a Primera Divisió, que es l il·lusió del femení.
La Temporada 2001/2002 va haver un canvi d’entrenador, jo no podia continuar amb els entrenaments i el que fou el meu entrenador a R.C.D Espanyol va fer-se càrrec de l’equip. I jo, vaig fitxar com a nova jugadora de l’UE Sant Andreu, cosa que em feia molta il·lusió. Es va fer una bona temporada, varen fitxar a gent de fora, del País Basc, d’Astúries, hi havia molt bon equip, però les lesions i baixes van fer que l’equip no lluités per les primeres posicions de la Lliga.
La Temporada 2002/2003 fou desastrosa, es va començar amb una plantilla molt curta i això reunit a moltes lesiones va fer que la gent es desanimés, i no es va guanyar cap partit i conseqüència d’això l’equip va baixar a Tercera Divisió. Les repercussions van ser tals que la Junta va intentar desfer aquest equip que tants anys ha lluitat per el nom del Sant Andreu.
Així que, al saber que el volien desfer, les noies ens vam unir més que mai i al setembre d’aquell any ja tenien una plantilla amb 17 jugadores. Així que el Club ens va inscriure a la lliga a Tercera Divisió, es va fer una bona temporada i al següent any van tornar a la Segona Divisió. (2003/2004)
Des de la temporada 2003/2004 l’UE SANT ANDREU sempre ha estat als primers llocs de la classificació, però mai han aconseguit el desitjat ascens a la primera divisió.
A partir d’aquesta temporada agafa el control de l’equip Lorenzo Rubio, principiant al futbol femení però no al masculí. Amb ell el club torna a fer dos equips de futbol onze i un futbol 7 cadet que el porten la Sally i la Nely, va ser una bona experiència i una bona oportunitat per les jugadores més joves.
El Loren ha tingut molta paciència i ha hagut de lluitat al club perquè es valorés al futbol femení, tot i així encara estem molt lluny d’igualar-ho amb el masculí.
El mister porta amb aquesta 3 temporades al capdavant del primer equip femení i màxim responsable del futbol femení de la nostra entitat.
Aquest temporada la 2007/2008 el mister va apostar per un equip contundent i segur de lluitar pel que més volia, pujar a la primera divisió, creu que hi ha equip suficient per pujar a però també juga la sort i les lesions que poden acabar amb les aspiracions de qualsevol equip.

Esperem doncs que aquesta temporada sigui la que per fi el Sant Andreu aconsegueixi el seu preuat objectiu: pujar a Primera Divisió.

Les fèmines del CE Manresa van perdre al camp del Polvoritense la Marina i es van complicar molt la permanència a primera. Les blanc-i-vermelles només han sumat tres punts en la segona volta i, amb la salvació a nou punts, necessiten guanyar els últims quatre partits i resar perquè el Vinyets Molí Vell punxi.

Tot i al diferència de punts que separen els dos conjunts, el partit d’ahir va ser molt igualat, amb ocasions a les dues àrees. El CE Manresa va sortir molt concentrar i en el minut 16 va tenir la primera ocasió, però el xut d’Anda va sortir desviat. El Polvoritense va respondre amb una bona rematada que la portera blanc-i-vermella Lum va saber aturar. El matx estava obert, però la local Ester, la millor del partit amb diferència, es va encarregar de decantar-lo amb un gol (min 30).

A la represa, el CE Manresa es va llançar a buscar el gol de l’empat i es va apropar amb més intensitat a la porteria local. En una arribada, la defensa del Polvoritense va fer penal sobre la bagenca Oli. La manresana va llançar el penal, però la pilota es va estavellar al pal. Amb el CE Manresa tocat, la barcelonina Ester va fer una gran jugada individual i va donar el segon gol al Polvoritense (min 67), que va ser definitiu.

EUROPA B 2 TORROELLA 0

Al Torroella se li va complicar el matx amb l’Europa abans de començar, ja que va arribar a Barcelona amb nombroses baixes. Tot i això, gràcies a la motivació dels dos equips, es va veure molt bon futbol.

A la primera part, el domini va ser del Torroella. Les bagenques van crear moltes ocasions, però no les van saber materialitzar i es va arribar al descans amb empat a zero.

A la represa, les oportunitats de les de Sant Fruitós van continuar, però va ser l’Europa el que va marcar aprofitant un contraatac (min 68), les fèmines del Torroella van continuar atacant amb gran desgast, però la sort els hi va girar l’esquena i les barcelonines van fer el definitiu 2 a 0 quan faltaven tres minuts per al final.

Font: diari Regió 7

Foto: futbol femení Torroella

El final de la Superlliga femenina ja es va acostant i aquest cap de setmana ja s’ha jugat la antepenúltima jornada de lliga.
Ha sigut una bona jornada pels equips catalans, ja que han guanyat tots dos.

L’Espanyol va rebre a Sant Adrià al Puebla, equip ja classificat per la Copa de la Reina.
A la primera part el partit va ser molt igualat i cap dels dos equips va tenir clares ocasions. Així es va arribar al descans amb un empat a 0.

Sembla que el descans va anar bé a les periquites ja que van crear més ocasions, i al minut 65 Carol va fer l’1-0. Seguint amb el bon joc deu minuts més tard una altra vegada Carol, la golejadora del dia, va fer el 2-0. En els següents minuts vàries jugadores van poder fer el 3-0 que hauria sentenciat el partit, però el gol no va arribar.

En canvi, al minut 83 en una jugada d’atac el Puebla ha escurçat distàncies fent el 2-1. I tot i les ganes de les visitants els 3 punts es van quedar a casa.

Amb la derrota de l’Athletico de Bilbao, les catalanes es situen a un sol punt del tercer lloc.

L’altre equip català, l’Estartit va rebre el Sevilla, equip que ja ha descendit a Nacional.

Després del canvi d’entrenador d’aquesta setmana, el nou tècnic César Toledo es va estrenar amb victòria. Una victòria molt important, ja que els últims punts són vitals per mirar d’aconseguir una de les dues plaçes que encara queden per disputar la Copa de la Reina.

Les jugadores baixempordaneses conscients d’això van sortit a per totes, i durant la primera part el joc es va concentrar al camp visitant. Així Maggilonini va fer l’1-0 a la primera part.

A la segona part van sortir a buscar el gol de la tranquil·litat, però no va ser fins al minut 70 quan el van aconseguir, mitjançant Maribel.

I just abans que l’àrbitre pites el final del partit, Georgina va fer el definitiu 3-0.

Ara les baixempordaneses continuen en novena posició amb 31 punts, a dos de l’Atlético de Madrid, que tanca els llocs que donen dret a disputar la Copa de la Reina.

La setmana que ve juguen contra el també descendit a Nacional, Oviedo Moderno.

Així fins a l’últim partit de lliga tindrem emoció assegurada, ja que encara queden dues places de Copa de la Reina i també està en joc el campió de lliga, que es disputen Levante i Rayo.

A segona hi han 7 grups, i tots més o menys acaben a l’Abril-Maig. Però tenim l’excepció del grup lleidatà que amb només 9 equips, ja ha acabat la competició.

I si sense dubte hi han hagut un equip que ha destacat ha sigut l’AEM que ha guanyat tots els partits, menys l’últim que va empatar amb el Torrefarera. Així ha acabat la lliga amb 46 del 48 punts possibles, i ja és nou equip de Primera Catalana.

L’AEM és un equip relativament jove, ja que només té 5 anys de vida (dels quals dos a Primera Catalana). Aquest equip lleidatà va començar quan algunes ex – jugadores de d’altres equips volien començar en un lloc nou i l’AEM els hi va donar la possibilitat.

Al final es va aconseguir un bon equip i juntament amb que la provincial lleidatana no és gaire exigent van pujar a Primera Catalana en el seu primer any de vida. Aquella temporada es van agafar jugadores descartades del Pardinyes i Lleida (equips de categories superiors) més les que havien aconseguit l’ascens. La temporada no va començar gaire bé, i van perdre els primers partits, però mica en mica van aconseguir remuntar fins a col·locar-se a vuit punts per sobre del descens. Tot i així una segona volta plena de lesions i una derrota al camp de la Roca en l’última jornada de la lliga, va evocar l’AEM una altra vegada a Segona Catalana.

De nou a Segona l’equip lleidatà va fer una sensacional temporada i va guanyar tots els partits i de nou cap a Primera.

Però sembla que l’AEM no se li donava bé Primera i tot i tenir un bon grup, però amb problemes a la porteria no van poder mantenir la categoria.

Aquesta última temporada de nou a Segona amb un nou entrenador (José Antonio Aguila Pulido) i amb una plantilla molt renovada i rejovenida a falta de tres jornades per acabar, al camp de l’Alfés van aconseguir de nou l’ascens a Primera Catalana.

La plantilla actual està formada pels entrenadors Jose Antonio Águila i Montse Sala i el delegat Jose Luis Garcia i les jugadores Blanca Escalera, Núria Vidal, Estefania Navarro, Helena Garriga, Vanesa Aparicio, Carlà Estopa, Anna Farrús, Cristina Zamora, Elena Justo, Sandra Luque, Karen Garcia, Elisabet Rodríguez, Sara Solé, Montse Sala, Vanessa Núñez, Marta Jiménez i Marina Pérez.

I amb la finalització de la lliga provincial lleidatana ja sabem el primer equip ascendit a Primera Catalana. Que esperem que aquesta sigui la definitiva per mantenir-se en aquesta categoria.

TORROELLA 1 LEVANTE 4

El Torroella va plantar cara durant la primera part al potent Levante, segon classificat, però les bagenques van abaixar el ritme en excés a la segona i es barcelonines es van acabar emportant els tres punts de Sant Fruitós.

El Torroella va dominar els primers minuts de joc i va crear ocasions clares de gol, com la de la local Pilar, que va estavellar la pilota al pal (min 11). Això va fer despertar el Levante, que de mica en mica va imprimir un ritme més alt. En una contra, l’equip Barcelona va fer pujar l’1 a 0 en el marcador (min 31), resultat amb què es va arribar al descans.

A la represa, el partit es va igualar gràcies a un gol de la fruitosenca Vall (min 46), que va saber aprofitar una ràpida contra. A partir d’aquí, els dos equips es van llançar a l’atac, però mentre el Torroella va tornar a estavellar un pilota al pal, el Levante va fer dos gols en dues jugades (min 58 i 59). Això va afectar la moral del Torroella, que va donar el partit per perdut. A les acaballes del matx, el Levante va fer el definitiu 1 a 4 (min 78).

Tot i la derrota, la combinació de resultats fa que el Torroella tingui la permanència matemàticament assegurada. La setmana vinent, les fruitosenques es desplacen al camp de l’Europa B.

CE MANRESA 1 VILANOVA 1

El CE Manresa no va saber aprofitar l’expulsió de la visitant Luri i es va quedar sense premi davant el Vilanova.

Els primers minuts van ser de domini manresà. La local Sara va tenir l’1-0 a les seves botes, però la portera visitant va evitar el gol (min 31). Sense que les bagenques poguessin reaccionar, el Vilanova va trenar una jugada que va acabar amb el 0-1 (min 32), resultat amb què es va arribar al descans.

A la represa, el Vilanova es va quedar amb deu per l’expulsió de Luri (min 55) i el partit va passar a ser un monòleg manresà. Nerea va empatar (min 58) i el CE Manresa es va veure capaç de guanyar el matx, però tot i les ocasions creades, la pilota no va entrar.

Font: diari Regió 7

El final de la Superlliga s’està acostant i el que de segur tindrem, serà emoció fins al final per veure qui serà el campió. Fins aquesta jornada el Levante anava tres punts per sobre del Rayo, segon classificat, però això ha canviat avui al matí quan l’Espanyol a sorprès a les valencianes, guanyant al seu camp per 1 a 2. Així ara el líder continua sent el Levante però empatat a punts amb el Rayo.

El partit ha començat amb domini local i amb més ocasions de gol per part d’aquestes. Així Sandra al minut 18 ha avançat les llevantines. A partir d’aquí les espanyolistes s’han despertat però no acabaven de tenir sort en els últims metres. En un llançament de falta l’ex espanyolista Raquel Cabezón ha estat a punt de fer el 2-0, però per sort la pilota s’ha estavellat al travesser. Amb l’1-0 s’ha arribat al descans.
A la segona part l’Espanyol ha sortit molt fort, i en la primera ocasió que han tingut han empatat el partit mitjançant una falta llançada per Olga. Ja entrada la segona part la local Ruth ha estat a punt de fer el 2-1, però una altra vegada el travesser ho ha evitat. I així 10 minuts més tard, al minut 80, una rematada de Noemí ha significat l’1-2, que ja seria definitiu.

Aquests 3 punts són el premi a un gran partit de les periquites. I també demostra que l’Espanyol no lluitarà pel títol ja que és cosa del Rayo i el Levante, però el paper que sí que farà serà de jutge. La setmana que ve les noies d’Emili Montiagut reben el Puebla, cinquè classificat.

Per la seva banda l’Estartit ha visitat el camp del Puebla on ha perdut per 2-0 i a més a més ha sortit dels llocs que donen dret a jugar la Copa de la Reina. La seva plaça l’ha ocupat l’Atlético de Madrid que ara es situa dos punts per sobre de les baixempordaneses. La setmana que ve l’Estartit rep l’últim classificat el Sevilla, un partit n la victòria és molt important ja que només queden 6 punts en joc i ara mateix no jugarien la Copa de la Reina, el seu principal objectiu d’aquesta temporada.

Foto: futfem.com