El futbol és cosa de dones

1. En quin equip vas començar a jugar a futbol?

Hi vaig començar als sis anys, amb els benjamins de la Balconada, però m’hi vaig aficionar perquè el meu pare també li agrada molt i havia dedicat molts anys de la seva vida a jugar a futbol en equips com el Callús. Després de la Balconada, me’n vaig anar al Torroella, als 14 anys em van fitxar el Sabadell i fa un parell de temporades l’Espanyol.

2. Com vas arribar a jugar al club blanc-i-blau?

Quan jugava amb el Sabadell ens vam enfrontar a l’Espanyol i vaig jugar força bé. El seu entrenador em va demanar si volia anar a unes proves al club. Ho vaig intentar i va sortir bé, em van fitxar i ara fa dues temporades que jugo amb l’equip B, n’he estat molts partits la capitana, tot i que de tant en tant em fan jugar algun partit al femení A.

3. Quines característiques et defineixen com a jugadora?

D’una banda, sóc una jugadora polivalent, puc jugar tant al lateral dret, com a l’eix de la defensa, com de mig centre defensiva. Sobretot, depenent de les necessitats que tingui l’equip, em puc adaptar a diverses posicions. De l’altra, crec que no tinc un punt concret que sigui excessivament destacable, però en totes les facetes del joc sóc més que correcta. M’agrada treure la pilota jugada, alhora, sóc contundent en defensa i em centro en el meu potencial físic.

4. Com se’t presenta el futur?

En principi, estic molt a gust al club blanc-i-blau i no tinc pensat canviar d’aires. Aquestes properes dues setmanes els equips es comencen a moure i et presenten els seus projectes i ofertes. Estic disposada a escoltar el que sigui, però d’entrada el meu objectiu és quedar-me al RCD Espanyol i consolidar-me al primer equip quan tingui l’oportunitat.

5. Has participat en gairebé totes les seleccions catalanes base. De quin torneig en concret t’endus millor record?

El Maig del 2002 vaig jugar amb la selecció sub-14 a Sevilla i vam guanyar el campionat estatal; va ser el primer, però sense dubte em quedo amb l’últim estatal que he jugat (sub-25), perquè vam aconseguir la victòria a Canàries davant la selecció amfitriona, a la tanda de penals, després d’empatar 1-1, i vaig sentir una il3lusió especial en marcar el penal definitiu. De fet, també havia marcat l’últim llançament de penal en les semifinals, ja que vam empatar 0-0 amb Galícia. D’altra banda, també vaig alegrar-me moltíssim quan vam vèncer els dos campions sub-17 consecutius, un l’any 2004 a Blanes i l’altre l’any 2005 a Almuñecar, província de Granada.

6. Suposo que has tingut entrenadors de tots colors. Quin consideres que t’ha aportat més com a jugadora?

Recordo d’una manera especial el Siscu (Francesc Pujol, actualment entrenador de l’equip femení de l’Europa), que en aquell moment m’entrenava al Sabadell. Era un entrenador molt comprensiu, s’hi podia parlar de qualsevol cosa i, a més, feia uns entrenaments molt intensos que ens preparaven bé físicament com tàcticament. Un exemple eren els partidets 6x6 en un espai reduït que et feia treballar molt la intensitat i la potència de cames.

7. Què t’aporta jugar a futbol?

Crec que no és fàcil d’explicar, però tothom que ho senti m’entendrà. Acabes un partit, et sents bé, has donat el màxim de tu mateixa, has fet una feina i un esforç eficients pel teu equip i et sents realitzada. M’encanta practicar esport, t’ajuda a desconnectar de totes les altres coses que has de fer en el dia a dia. A més, hi coneixes persones, hi fas amics i amigues.

Entrevista extreta de Regió 7

Foto: espanyolfemenino.com

Aquest 1 de Juny comença la lligueta d’ascens d’on en sortiran 4 equips que pujaran de divisió.

La lligueta consta de dos grups de 3 equips cada un que són:

GRUP A: Arguineguin, Malaga, Lagunak

GRUP B: Pozuelo, Barcelona, Olivo

Els favorits són el Lagunak i el Barcelona, equips que l’any passat van perdre la categoria.

Els partits són el dia 1, 8 i 15 de Juny. El Barça juga el dia 1 contra el Pozuelo i el dia 15 de Juny a casa contra l’Olivo.

Amb l’ascens de l’Estartit la temporada passada, si aquesta puja el Barça hi hauran 3 equips catalans a Superlliga, cosa que des de la retirada del Sabadell això no passa.

Esperem doncs que les blaugranes tinguin sort en aquests dos partits i tornin a la màxima divisió femenina.

Legalment 3 jugadores i la portera poden baixar d’un primer equip a un filial però fins a quin punt s’hauria de fer? Jo sóc partidària de que el filial és per aprendre i que no hi han de baixar jugadores del primer equip (només en el cas que faltessin jugadores). Principalment no ho trobo bé perquè penso que un partit, una lliga o un simple torneig l’ha de guanyar la mateixa gent que ha perdut la setmana anterior, no guanyar-lo perquè 3-4 jugadores han vingut a ajudar, almenys jo ja no tindria el mateix sentiment de victòria.

Sempre hi han equips que no ho veuen així i fan pujar i baixar jugadores sense cap altre motiu que la victòria. Bé, això és una altra opció i igualment respectable. Però llavors també s’ha de tenir en compte que per molt legal que sigui pot perjudicar el desenvolupament no només de l’equip sinó també de la lliga.

Cada dia veig que es porta més a la pràctica la segona opció, és a dir guanyar abans que aprendre. I jo pregunto, per molt que guanyis certs partits que et permetin aconseguir una bona posició o ascendir, si la resta de l’equip no ha après res i es sent infravalorat pel fet de guanyar gràcies a d’altres jugadores, haurà servit d’alguna cosa guanyar?

CERDANYOLA 0 BARÇA B 2

Aquest cap de setmana es va jugar el partit aplaçat entre el Barça i el Cerdanyola. Aquest partit no hagués tingut més transcendència sinó fos perquè el Barça si jugava el campionat i l’ascens a Primera Nacional.

El filial culé ha fet una temporada força bona, això si, amb un Levante las Planas sent la seva ombra. A la primera volta el filial blaugrana només va cedir un empat contra el mateix Levante, però a la segona volta ha empatat alguns partits i un Levante que no ha afluixat el ritme li ha posat les coses molt difícils. Fins al punt d’arribar a l’última jornada amb les de Sant Joan Despí líders a un punt de Barça (amb un partit menys).

Així les jugadores del Barça van anar a Cerdanyola saben que necessitaven guanyar per ser el campió de lliga. I així ho van fer, amb un gol a cada part van aconseguir un resultat de 0-2 que els hi val la lliga.

La seva capitana, Paula Llavina parla de com ha anat la temporada.

1. Campiones i ascens en el vostre segon any de vida. Com ha estat possible?

Aquest és un tema que tenim molt present i del que en parlem bastant sovint, sobretot els divendres tot sopant, ja que després de l’entreno anar a menjar alguna coseta és quelcom que fem gairebé sempre. De fet, són les ganes de fer coses plegats i el fet de crear pinya el que més ens agrada...i no només fora del camp, sinó també a dins. Nosaltres no parlem de “Carole centre-campista”, “Núria delantera-centre golejadora” o Maria “carrilera nata” (sense mai oblidar a totes les altres jugadores!!), sinó de PALAU en majúscules, incloent a totes i cadascuna de les jugadores i sense fer cap mena de diferenciació entre elles. Som així, un grup, no hi ha ningú que sobrepassi ni ningú que domini. I el millor de tot és que no hi ha intenció de sobrepassar, tothom segueix aquesta filosofia de forma instintiva, sense adonar-se’n.

M’encanta i ens encanta aquesta visió que tenim del futbol, ningú juga per satisfer a l’altre, sinó per satisfer al grup en general i, poc a poc, anar-lo fent campió. Humilitat i unió, crec que són aquests dos termes els que ens han portat a l’ascens a primera catalana en només dos anys.

Ah! i una mica d’humor i de sinceritat tampoc va malament!! Humor per no caure en la monotonia i sinceritat que ens porta a anar amb la veritat pel davant, solucionant ràpidament qualsevol problema que pugui sorgir. De problemes sempre n’hi ha, a tots els equips, és inevitable, però si se’n parla abans de que la pilota es pugui fer molt grossa la solució està més que assegurada!! HO RECOMANO A TOTS ELS EQUIPS FEMENINS!!

2. Diumenge victòria per només un gol de diferència amb el Torelló. Els nervis van passar factura?

Bé, en primer lloc, tot i que no justifiqui al 100% el mal joc, comentar que el camp estava horrible per la pluja (que per cert, només va ploure a Palautordera, semblava que ens volgués aixafar la festa!!). El camp estava xop, la pilota pesava i patinava moltíssim, els peus ben mullats...vaja, unes condicions no massa favorables per practicar un bon futbol.

Però bé, ja he dit que la pluja no treu que el nostre joc no va ser del tot bo. De fet, podríem dir que va ser un partit dolent, d’aquells que no recordem a mode d’exemple quan fem referència a grans partits. De motivació en teníem, i molta, però no sé explicar quins són els motius que ens van portar a marcar només dos gols. Tot i el mal joc, vam gaudir de moltes oportunitats que tampoc vam saber aprofitar. Que podríem haver fet molt més? Doncs sí, però som el Palau, un equip que, sense saber ni com ni perquè, és inestable i irregular. Sempre comentem que gran part dels equips són així d’inestables, que forma part del tarannà femení. Jejejeje...no crec que valgui d’excusa oi??

Sigui com sigui, no crec que fossin els nervis els que van provocar el mal joc. Com sempre, nosaltres mateixes, la nostra manera d’encarar partits que ens venen de cara...mira, crec que de cara a primera aquest serà el primer “problema” a solucionar!!

3. Aquest cap de setmana es juga Vic-Bellavista, duel d’alta tensió per ascendir a Primera, quin és el teu favorit?

Pregunta trampa! La veritat és que hauria de ser imparcial, però no puc evitar posicionar-me pel Vic. A part que crec que tenen una política de joc més similar a la nostra, tenim una relació molt bona amb el Vic femení. Sempre que hem jugat contra elles hi ha hagut una esportivitat gegant, considerant-ho a més com una oportunitat per aprendre una mica més. El nostre entrenador sempre ens posava com exemple de bon joc al Vic A, que en dos anys ha passat de segona a nacional. Una evolució increïble, un club que ha apostat pel femení i que mereix que els seus equips continuïn evolucionant encara més.

I perquè m’encanta Osona, que coi!!!

4. Què significa per tu ser capitana d’aquest Palautordera campió?

Quan es va iniciar el Palautordera femení i es van fer les votacions vaig quedar com a segona capitana, la primera era la Rosó Morató (buff...sempre he pensat que em va deixar el llistó massa alt!). Aquesta segona temporada, i per motius personals, la Rosó va haver de deixar l’equip per un temps i jo vaig quedar com a primera capitana, amb tot un munt de responsabilitats que he entomat de la millor manera que he pogut. Però la veritat, és quelcom que m’encanta...m’encanta ser la capitana d’aquest gran equip, anar a firmar cada vegada que comença un partit, saludar a la capitana de l’equip contrari i representar a tot l’equip. És que me’n sento molt orgullosa, no puc dir res més al respecte. De fet, sóc privilegiada per ser capitana...el que no entenc encara és perquè em van votar!

5. El millor moment de la lliga? I el pitjor?

El millor, diumenge quan va acabar el partit i vam saber que érem campiones de lliga una setmana abans d’acabar-la! GENIAL! Ah! I la victòria contra el Vic a casa també va ser genial. Hi havia una quantitat de públic impressionant, tothom animant...va ser realment màgic.

El pitjor...la derrota contra el Bellavista a casa, per mi va ser un moment horrible...més que res perquè és un equip contra el que no vull perdre ni voldré perdre mai més!

6. Com has vist el nivell d’aquest grup I de Segona Catalana?

Durant la primera volta es va veure clar que, per nivell de joc, el grup estava clarament dividit en dos. Tot i això, i com ja s’esperava, els equips han anat evolucionant i al llarg de la segona volta s’han anat equiparant. Uns s’han mantingut en la línia, però altres han millorat tan que, fins i tot, han sorprès. Els empats del Vic i el Bellavista amb el Riudeperes, o la nostra victòria per la mínima contra el Pradenc són exemples de la gran evolució d’alguns petits equips que s’han anat fent realment grans. És una mica com el Palautordera de l’any passat, que va fer una primera volta fluixa i va acabar com a tercer de grup (jugant-se la segona posició a l’última jornada contra el Sant Quirze i perdent per la mínima).

7. L’any que ve, si poguessis triar, grup de Girona o de Barcelona?

Girona. No pel joc ni pel nivell, sinó per la zona. M’encanta Girona...visc a la mateixa distància de Barcelona que de Girona, però prefereixo el nord.

8. Com veus la pròxima temporada a la nova categoria?

Amb molt de respecte i amb un total desconeixement. No conec res de primera catalana, només que el Vic A hi va pujar l’any passat i que ja està a nacional. No em fa por, ni molt menys. Crec que podem fer un gran paper i que, a més, no tenim cap mena de pressió. No tenim res a perdre, però qui sap si podrem tenir quelcom a guanyar. Pas a pas, sense pressa, com hem anat fent sempre. Mentre continuem amb la mateixa línia de treball, humilitat i unió, ja en tinc més que suficient.

9. Anàveu frec a frec amb el Vic, fins que les d’Osona es van desinflar una mica. Creus que l’experiència va ser una part important?

La veritat, crec que el que hem tingut més a favor ha sigut el fet de guanyar tots els partits que en teoria, i entre cometes, “s’havien de guanyar”. Ara és quan, per exemple, valorem la nostra victòria al camp del Riudeperes o del Gurb, camps complicats i on el Vic i el Bellavista han punxat. De fet, moltes vegades es diu que les lligues es guanyen contra els equips petits. I així ha sigut. Nosaltres només hem perdut dos partits, el del Vic i el del Bellavista. El Vic ha empatat contra dos equips en els que, en teoria, havia de guanyar. Experiència? No crec que sigui això, només fa dos anys que juguem, de fet. Crec que la clau està en prendre’s cada partit com si fos una final, cada partit és igual d’important i la concentració ha de ser sempre la màxima, juguis amb el Vic o amb l’Atlètic Vallès.

10. Què t’ha aportat el futbol?

Semblaré típica i tòpica, però el futbol m’ha aportat moltíssim. El futbol, al igual que qualsevol esport en equip, ens fa com compartir, confiar, treballar i tenir responsabilitats. He creat una petita família que estimo un munt i que, ara per ara, no canviaria per res del món. Forma part de la meva vida i n’estic plenament orgullosa.

GRÀCIES PAULA!

No hi ha de què, només faltaria!!! Totes aquestes preguntes les he respost en nom de totes, perquè ho parlem tot sovint i totes pensem el mateix. També forma part de la nostra filosofia.

Aquest cap de setmana també s’ha proclamat campió l’Acadèmia del Grup 5 de segona, i així ja es coneixen tots els campions de Segona Catalana, que són: Palautordera, Montcada, Espanyol C, Sant Andreu, Acadèmia, Empuriabrava i AEM.

FELICITATS A TOTS ELLS!

Excepte aquest dos equips que han destacat, els altres han estat molt igualats. Remarcar la gran temporada que han fer els “nous” del grup, així Polvoritense, At.Vilafranca i PB Anguera, tres dels ascendits, han acabat entre el cinc primers.

La igualtat d’aquesta lliga es fa evident si mirem la diferència entre el 4t classificat ( At. Vilafranca) i novè (Cerdanyola), entre els quals la diferència és de tant sols de 6 punts.

A mitja taula hi han quedat Vilanova, Torroella i Sant Gabriel B. Mentre que en zona de descens, i per tant baixen a Segona Catalana, hi trobem: Manresa, Pardinyes i Castellar, aquest últim es va retirar a la segona volta.

El Torroella, sense idees, permet a les manresanes acabar l'any amb el cap alt.


TORROELLA 0 MANRESA 3

Tot i que el CE Manresa femení ja havia confirmat el descens a Segona feia dues jornades, ahir, en el derbi bagenc contra el Torroella, va demostrar que té equip per estar a primera i es va imposar en l’últim partit de la temporada a un Torroella sense idees que no va saber estar a l’altura del partit.

Els primers minuts van ser força intensos, amb molt joc al mig del camp que va provocar escapades per una i altra banda. La primera aproximació del Torroella va arribar al minut 10, però la jugada no va anar a més. A l’altra banda, les blanc-i-vermelles Tracey, Oli i Nerea, van donar molta velocitat al CE Manresa que, mica en mica, es va fer amb el control del partit.

L’entrenador del Torroella, Carlos Martínez, va intentar parar l’impuls manresà amb quatre canvis, però la defensa manresana, liderada per la berguedana Andrea, va estar molt atenta i va saber parar l’atac fruitosenc.

A la represa, el Torroella va sortir a buscar el gol i e sva llançar l’atac. En tres minuts va xutar tres vegades a la porteria defensaza per la blanc-i-vermella Nereida, que va fer molta feina sota els pals. Però el CE Manresa va saber jugar al contraatac i la nord-americana Tracey va fer el 0-1 aprofitant una bona jugada per la banda Ezquerra de Nrea (min 50). Quatre minuts després, era Tracey qui s’escapava per fer la passada a Nerea que, després de driblar la portera local, marcava a plaer el segon pel CE Manresa. El Torroella es av enfonsar i, apartir d’aquí, ja no li va sortir res. Tot el contrari que les manresanes, que encara van tenir temps de fer un altre gol quan Oli va aprofitar un altra bona passada de Tracey per marcar el 0-3 definitiu (min 77).

En acabar el matx, Josep Ma Català, entrenador del CE Manresa explicava que “ Si haguéssim jugat així tota la temporada segurament ens hauríem salvat. És una llàstima baixar a Segona perquè tenim un bon equip, però ha faltat serietat en els entrenaments. Crec que si treballem tota la semana i preparem els partits amb tota la plantilla d’aquí dos anys serem a Primera una altra vegada vegada”.

Per la seva banda, Carlos Martínez, el tercer entrenador que aquest any ha dirigit el Torroella, va dir que “ ens han faltat moltes gane si il·lusió. Elles han corregut molt més que nosaltres. Pel què fa a la temporada, jo no he estat en tots els partits, però crec que els problemes del club han acabat influint en el terreny esportiu”.

La FIFA de mica en mica sembla que se’n dóna compte que informació sobre futbol masculí n’hi ha molta, però que en el femení és bastant més escassa. I més si es parla de tot l’apartat de lesions, nutrició, forma física...

Així fa uns dies va publicar aquest article força interessant.

SALUD I BUENA CONDICIÓN FÍSICA PARA LAS FUTBOLISTAS

"Los mitos y prejuicios en torno al fútbol femenino son múltiples, tantos como los riesgos y beneficios que la práctica del fútbol entraña a las jugadoras. Lamentablemente son todavía escasos los datos objetivos al respecto, dado que gran parte de la investigación está dedicada a los hombres. En consecuencia, la mayoría de las recomendaciones científicas para el juego femenino se han basado hasta ahora en investigaciones realizadas en hombres, lo cual no es siempre apropiado.

Considerando esto, el Centro de Evaluación e Investigación médica de la FIFA (F-MARC) ha decidido por primera vez revisar y sintetizar el conocimiento científico actual en materia de salud de jugadoras. Valiéndose de sus propias investigaciones en la última década, se acaba de publicar un informe recopilatorio en el British Journal of Sports Medicine (cuyos autores invitados son Jiri Dvorak, Astrid Junge, Colin Fuller y Paul McCrory).

No sólo los médicos de equipo, sino también las jugadoras, las entrenadoras y las árbitras tienen que estar informadas acerca de la salud y la condición física de las jugadoras. Para ello se ha creado el folleto "Salud y buena condición física en jugadoras de fútbol" donde se abordan particularmente temas de salud y condición física de las jugadoras y los aspectos en los que difieren del fútbol masculino. El objetivo es dar respuesta a cuestiones relacionadas con la prevención de lesiones, la nutrición, la protección de huesos y otros aspectos exclusivamente femeninos.

Este folleto proporciona a las jugadoras una guía práctica que les ayuda a proteger su salud y condición física en la vida cotidiana. Su objetivo es permitir que las jugadoras asuman responsabilidades y tomen decisiones conscientes, bien si juegan por simple diversión o profesionalmente.

El folleto, redactado para el público en general, está disponible en las cuatro lenguas oficiales de la FIFA (inglés, español, francés y alemán). Se puede solicitar al Departamento Médico de la FIFA en Zúrich. También puede descargarse en el siguiente enlace)."

Salud y buena condición física paras las futbolistas

La manca de físic del Torroella va fer que perdés tota la feina feta en la primera part. La PB Anguera va aprofitar els últims minuts per col·locar un 6 a 2 en el marcador que no fa justícia al bon futbol que les jugadores fruitosenques van desplegar en el primer temps i ens els primers quinze minuts de la segona meitat.

La primera meitat va ser emocionant i igualada. La PB Anguera es va avançar dues vegades i el Torroella va aconseguir empatar dues més. El joc anava i venia de les dues porteries i semblava que l’empat era el més just, però al minut 38, les locals van marcar el 3 a 2 i es va arribar al descans.

Les bagenques van tenir les barcelonines tancades a la seva àrea durant els primers quinze minuts de la represa, però tot i les moltes ocasions clares de gol, les visitants no van aconseguir marcar. A mesura que passaven els minuts les forces del Torroella disminuïen i la PB Anguera ho va saber aprofitar. Les barcelonines van marcar tres gols en tan sols 20 minuts i van acabar col·locant un exagerat 6 a 2 en el marcador.

Font: Diari Regió 7

Es coneix com a fatiga un estat funcional que ens serveix de protecció. És un estat transitori i reversible, mitjançant el qual s’imposa de manera ineludible la necessitat de parar, o si més no de reduir la magnitud de l’esforç o la potència del treball que s’està efectuant.

La fatiga que es coneix és l’aguda, la qual desapareix al cap d’hores o dies. Si fos més greu es parlaria de fatiga subaguda o crònica, ja relacionades més amb el sobreentrenament.

El futbol és un esport on les demandes fisiològiques canvien constantment. Durant un partit, la combinació principal de resistència (aeròbica i anaeròbica) i força, que es desenvolupa en una intensitat moderada-alta sumada al fet de córrer, saltar, rematar o acelerar representa una gran despesa energètica (9-16 Kcal(Kg/hora).

La font d’energia bàsica durant el joc és el glucogen, que l’organisme sintetitza mitjançant l’ingesta de carbohidrats. Així, és fàcil entendre la importància de tenir una aportació adequada d’aquesta substància en quantitat i percentatges de carbohidrats, a la dieta del jugador abans i després del partit i/o entrenament. La relació entre glucogen i fatiga és inversament proporcional; a més glucogen reservat menys fatiga.

Els carbohidrats

Els hidrats de carboni també coneguts com a glúcids o sucre aporten energia directament, mentre que només es recorre als greixos quan ja no hi ha carbohidrats. Els exemples més coneguts de carbohidrats són: sucre blanc, melmelada de fruita, patates, llegums, hortalisses, cereals, pa, arròs i pasta.

Principals mecanismes de producció de fatiga al futbol

1. Disponibilitat de substrats:

Les troballes de baixes concentracions de glucogen al final d’un partit, així com un major desgast d’aquesta substància durant el primer temps comparat amb el segon, indiquen que el nivell de glucogen muscular emmagatzemat prèviament influencia al rendiment, sobretot cap al final del partit.

Així es pot comprovar com jugador/es amb baixa taxa de reserva de glucogen corren menys distàncies i fan menys sprints. Al següent quadre es pot veure clarament:

2. Una altra causa és l’acumulació de metabòlits. Els diferents aspectes del futbol (intensitat, canvis de ritme...) fan que es produeixin subproductes del metabolisme i aquests s’acumulin i produeixin fatiga.

3.No es pot oblidar les alteracions hidroelectrolítiques. Als entrenaments i partits es perd molt líquid, i si no es retorna adequadament provoca fatiga. Per això, és molt important hidratar-se durant i després del partit, i millor si es fa amb begudes electrolítiques (isotòniques). La presència de concentracions altes de sodi afavoreix l’absorció de glucosa i aigua a nivell intestinal.

Així, vista la importància de la nutrició en l’esport, i en concret del futbol, podem treure les següents conclusions:

- Els àpats previs als partits i/o entrenaments han de ser rics ens carbohidrats

- Durant i després del partit és molt important hidratar-se, a poder ser amb begudes isotòniques.

- A la mitja part del partit és important aportar glucogen al cos, per exemple menjant fruita.