El futbol és cosa de dones

1. Quan va començar la teva “relació” amb el futbol femení?

Cap al mes de setembre del 2005 quan vaig decidir “retirar-me” de la pràctica activa del esport per problemes constants als genolls. Una tarda de dissabte vaig acostar-me a La Nova Creu Alta amb un amic per veure un partit de copa de la reina entre el CE Sabadell i el Hispalis i vaig quedar tant admirat pel partit vist que vaig decidir tornar-hi quinze dies després i així fins que em vaig tornar “addicte” al futbol femení, especialment al CE Sabadell. Això, sumat a que tenia més temps lliure i que ràpidament vaig fer amistats amb la gent del gremi, Mª Carmen Ganga (una de les màximes responsables del femení) em va presentar a l’entrenador del filial arlequinat Siscu Pujol i des de les hores, poc a poc he anat entrant cada dia més endins d’aquest mundillo.

2. Vas estar dues temporades al Sabadell i ara en portes també dues a l’Europa. Hi has trobat gaire diferència en dos cubs que aposten fort pel futbol femení?

Tot club que apostí pel futbol femení ja són clubs dignes de respectar i d’admirar, la diferència entre uns i altres recau sobre la serietat i la importància que els màxims responsables donin a la secció. Les dos temporades que vaig estar al Sabadell van ser molt difícils esportivament (2 descensos seguits malgrat que vam potenciar molt i molt bé la cantera i això t’endolça una mica la feina feta) però sobretot extra esportivament. La primera temporada el vaixell semblava enfonsar-se amb la fuga dels màxims responsables i la desaparició a mitja temporada del primer equip de Superlliga. Això va provocar una desbandada de jugadores important en busca d’un futur millor i més segur. Recordo que aquell estiu va ser una “bogeria”, en pocs mesos havíem de fer refutar la nau i amb l’entrada de José Quereda “Pirri”, Josep Miranda i tot un seguici de gent jove amb ganes i il·lusió sumada als qui vam decidir quedar-nos i aportar el nostre granet de sorra vam aconseguir (no sense patiments ni moments de forta tensió) reconduir el camí i el prestigi perdut. Finalitzada aquesta temporada i content i orgullós d’haver pogut col·laborar en aquesta fita, vaig decidir quedar-me al marge i deixar lloc a altres persones que venien amb més ganes i força que mai, necessitava nous aires. D’aquests dos anys vaig aprendre que si t’ho proposes i t’envoltes de gent compromesa i amb il·lusió, pots aconseguir qualsevol cosa que et proposis.

Al canviar de club i passar a les files del CE Europa vaig adoptar un rol diferent, vaig passar dels despatxos i d’haver de fer de tot com aquell qui diu, a centrar-me només amb un equip i estar pendent de que un petit grup de noies s’ho passin bé fent allò que més els hi agrada.

Diferències clar que n’he trobat cap a bé i cap a malament. He passat d’estar a primera línea de combat a estar sota la vigilància i seguiment de coordinadors i directius ben coordinats. Ara per ara encara no puc dir si el canvi a estat cap a bé o cap a malament, simplement és diferent. Quan fas un canvi el fas perquè et vagi millor...el temps dirà.

3. Aquest any portes el juvenil/cadet de l’Europa, com veus la temporada?

A nivell global la veig molt desigualada doncs crec que hi haurà un petit grup de cinc o sis equips punters i la resta. Diferències tan abismals no són productives ni per uns ni pels altres i en vistes de la gran acceptació que ha tingut la categoria (i jo des del primer dia que en aquest aspecte felicito a la FCF) s’hauria de començar a perfilar la idea de 2 divisions en comptes de tants grups.

A nivell d’equip, tinc una barreja de “peques” i “veteranes” (de 14 a 17 anys) molt interessant. Entre les que m’han quedat de la temporada passada a 2a catalana i les que han pujat dels infantils s’ha fet un grup molt homogeni ràpidament i el “bon rollo” entre tots serà una de les nostres armes.

4. Aquest estiu vas estar de monitor al Campus Natalia Astrain, com va ser l’experiència de conviure una setmana amb tot de dones?

Durant els dies previs i posteriors al campus vaig haver d’aguantar moltíssimes bromes al respecte. Jo sóc monitor de futbol base i elles futbolistes amb ganes d’aprendre i passar-s’ho bé tot lligava.

Va ser una setmana molt intensa, divertida i inoblidable que, sens dubte, repetiria amb els ulls tancats i demà mateix si fes falta. El fet de passar tants dies al costat de noies d’alt nivell dins el futfem com són Natalia Astrain, Mireia Benlliure i les bessones Andrea i Pilar Porta ja és un motiu d’enorme satisfacció personal (pel fet d’haver fet grans amistats amb elles) i esportiu (que gent d’aquest nivell i reconegudes dins d’aquest mundillo es fixin en mi no passa cada dia...). Amb les nenes doncs van ser moments de gran emoció poder compartir neguits, alegries i rialles amb futures cracks del futbol.

Parlant en to irònic i masclista diria que si per un home, aguantar una dóna sovint ja li costa un suplici, aguantar-ne 40... si vaig sortir viu d’aquesta experiència ja em poden tirar el que vulguin que ho aguanto tot jajajaja.

Ara parlant seriosament, si alguna cosa li estic molt agraït al futbol són per moments com aquests. Moments en que deixes tots els neguits i patiments a casa, t’oblides de tot uns dies i els disfrutes com un nen més. Permeteu-me que em repeteixi en el que he dit abans, si estàs rodejat de gent que val la pena, res és impossible.

5. També vas fer de coseleccionador per la provincia de Barcelona juntament amb una gran jugadora com és Marta Cubí. Tornaries a repetir?

Sens dubte. Sóc una persona que li agrada molt aprendre i que et donin l’oportunitat de fer-ho al costat d’un tros de jugadora com Marta Cubí tota alegria és poca. Ja des de la primera presa de contacte amb ella i “Juanjo” Luque per preparar la llista de convocades em van semblar persones perfectes per la causa, compromeses, ambicioses, amb idees clares i ganes de treballar de sol a sol per demostrar que el futbol no només és cosa d’homes. Van ser molts pocs dies, experiència curta però que m’ha marcat tot aquest temps. Tan de bo torni a sonar la flauta...

Parlem més a nivell general..

6. Fa poc ha començat la lliga a Segona Catalana hi ja hi tornen a haver golejades d’escàndol. Tu ets partidari d’una tercera, d’una preferent.. on veus al solució?

Jo crec que la solució en vistes del gran creixement del futbol femení seria l’ampliació del número d’equips a Nacional, com a mínim entre quatre i sis. Això permetria que els equips més forts de 2a estiguessin a 1a catalana (18 equips com aquesta trobo el número perfecte d’equips per una bona competició) i després, els equips de nova creació o amb grans dificultats tenir-los junts en un mateix grup o divisió així tindrien com a mínim un any de transició per agafar rodatge. Jo diria que hi ha masses grups per lligues tan curtes...

De tota manera no vulguem fer la casa pel sostre. La veritable solució és troba en el futbol base. Crec molt més important i urgent continuar treballant en la creació de categories per igualar a les més petites, el treball que està duent a terme la FCF en aquest aspecte portarà molts èxits a un termini molt més proper del que ens podem arribar a imaginar si entre tots, repeteixo, ENTRE TOTS, ens donem un cop de mà FCF-clubs, clubs-FCF. El present del futfem pot ser el FC Barcelona o el RCD Espanyol però el futur som tots, des del “matalascañas FC” al “CF Cotolengo” passant per la “Penya la Bufanda CD”.

7. Si haguessis de dir una jugadora quina diries?

Tota nena/noia/dona que practiqui aquest esport amb una mica de dedicació ja és digne d’admirar i destacar. Però si mirem el futbol d’elit jo potser em quedo amb Adriana Martín, Noemí Rubio, Laura Ràfols, Laura del Rio... Ara bé, si alguna noia es mereix un reconeixement especial, sens dubte, aquestes són totes aquelles noies que al llarg de la meva curta carrera han passat per sota de la meva direcció. Totes elles un 10.

8. A quin equip femení t’agradaria entrenar?

No m’acostumo a marcar objectius a molt llarg termini. El present s’ha d’aprofitar i disfrutar el màxim possible. Si fas una cosa que a tu t’agrada (com pot ser en el meu cas el futbol) inevitablement et dediques amb cos i ànima i ja tens cura de fer-ho el màxim bé possible... Les recompenses et venen amb una mica de sort però sobretot, pel teu bon fer al llarg de la teva vida.

“Mai diguis d’aquesta aigua no beuré...” així que, avui el que toca es deixar-me la pell per l’Europa i el temps dirà.

9. Una frase?

Futbolera? “Un partido es como un melón, hasta que no lo abres no sabes cómo son” Undiano Mallenco, àrbitre de futbol.

Personal… “¡Actúa en vez de suplicar. Sacrifícate sin esperanza de gloria ni recompensa! Si quieres conocer los milagros, hazlos tú antes. Sólo así podrá cumplirse tu peculiar destino.” Ludwing van Beethoven, músic.

I una de regal (que des de sempre m’ha fet molta ràbia)… “El futbol femenino ni es futbol ni es femenino”… Qui va dir això no té ni idea de futbol.

I finalment..

10. Què t’ha aportat el futbol?

Et faltarien MB d’almacenatge del blog per reproduir-ho tot. A nivell més personal el fet de recuperar la il·lusió per estar en primera línea d’un esport després de perdre-la per culpa de les lesions però sobretot el gran número d’amistats fetes en tan sols 4 anys, passant per jugadores de tots els equips a entrenadors, directius i pares a més d’ensenyar-te que tot el que he aprés en un camp de futbol ho pots traslladar a la vida qüotidiana i afrontar la vida amb més seguretat, convicció i ambició.

A nivell més esportiu doncs el fet de poder tenir la maca responsabilitat de dirigir un equip de futbol (fins a les hores m’havia de conformar en ser el rei dels PC Futbol, Total Club Manager i jocs virtuals així... jejejeje) però sobre tot viure grans moments emotius, alegres i inolvidables al costat de tots vosaltres.

GRÀCIES CUDI!

A tu per aportar el teu particular (i no menys important!) granet de sorra amb el blog.

Comeneçem una nova lliga i començen les polèmiques, i moltes tenen un denominador comú: la Federació.

El diumenge pasat va començar la lliga de Segona Catalana i aj i van haver resultats d’escàndol. El que tothom va fer primer és donar les culpes a la FCF per fer uns grups tan desigualats. També hi ha qui diu de fer una tercera divisió, personalment crec que tot s’empitjoraria.

Ni molt menys pretenc defensar la FCF, però crec que molts la culpem (jo també ho havia fet) sense motiu. Perquè què passaria si es fessin grups més igualats però haguessis d’anar a l’altra punta de Catalunya? No ens queixariem?

Sincerament, igualar Segona crec que és quesito de temps. El futbol femení està creixent i això comporta la creacií de nous equips que han de “conviure” amb els existents. Evidentment si fiquessim els “nous” en una altra divisió (suposadament tercera) no creieu que el nivell baixaria?

Una part important per millorar Segona i el futbol femení en general, és crear una base i això mica en mica es va aconseguint i crear les categories infantil-alevi i cadet-juvenil crec que és de les millors coses que s’han fet.

També s’ha dit que el nivell de Primera Catalana ha baixat, però penso que el que ha pasat es que s’ha igualat mica en mica. Fa anys hi havia equips que destacaven, però eren lligues previsible, ja sabies qui pujaria o si més no qui en seria clar candidat.

Actualment, fins als últims partits no es veu un clar candidat i si es miren els resultats són pocs els partits on hi ha golejades.

Amb tot això vull dir que el futbol femení està en una època de molts canvis i no podem pretendre que en 2-3 anys tot vagi rodat, sinó que és un procés més llarg i tots ens hem d’anar adaptant mica en mica per aconseguir el que realment volem: que el futbol femení creixi.

Ahir va faltar poc per fer un 3 de 3 en victòries catalanes a Superlliga, ja que Espanyol i Barça van guanyar i l’Estartit va empatar.

Espanyol 3 Athlètic Bilbao 0

Ahir l’Espanyol rebia a casa un del rivals més difícils de Superlliga, l’Athlètic de Bilbao.

Els primers minuts ja es va veure que seria un partit molt interessant, però el primer gol d’Adriana al minut 8 va donar tranquil·litat a l’Espanyol. Amb aquest gol les visitants van apretar però sense arribar amb perill a la porteria defensada per Cristina.

Durant tota la part les visitants hans eguit apretant, però els equips han anat al vestidor amb l’1-0 d’Adriana.

A la segona les de Diego Morata van sortir amb la intensitat i un gol a pròpia de les de Bilbao i dues expulsions vand eixar el partit força encarat per les espanyolistes.

A partit d’aquí les locals han dominat com han volgut i ha sigut finalment Marta Corredera qui ha fet el 3-0 definitiu.

Puebla 0 Estartit 0

L’Estartit tenia un partit important davant un rival directe. Així el partit va ser una lluita constant dels dos equips per poder aconseguir els 3 punts. A la segona part però les locals van apretar molt i les baix empordaneses es van haver de defensar de valent. En aquesta segona part la debutant Maria Reche va patir un fort cop al nas pel qual va haver de ser evacuada a l’hospital, però sense conseqüències greus. A Extremadura també va debutar Emily. En aquest cap era important puntuar per l’Estartit, però vist com va anar el partit un empat tampoc està malament.

Barça 2 Torrejón 0

El Barça tenia un partit que es presentava igualat amb el Torrejón, però l’equip blaugrana va dominar de principi a fi,tot i aixñi van marxar al descans amb un empat a 0.

Ja a la segona part les blaugranes han seguit igual, i al minut 54 Patri a fet l’1-0 amb un bon gol d’esperó després d’un refús.

Amb aquest empat les visitants han presionat en busca de l’empat, cosa que casi hana conseguit al minut 72, quan Esther ha fallat la millor ocasió de gol per part del Torrejón.

Ja al descompte Lilo ha acabat un contraatac fent el 2-0 definitiu.

Si la Superlliga ha tornat a la competició després de dues setmanes, qui també ho ha fet ha sigut la segona categoria femenina, Primera Nacional.

Havent jugat ja 3 jornades, ja es comencen a perfilar qui seran els candidats al títol, qui estarà en terreny de ningú i qui patirà per mantenir-se.

Aquesta temporada 08/09, de moment qui ha començat amb la cinquena posada és el Collerense i l’Estartit B que porten 9 punts de 9. Tots dos van guanyar aquest cap de setmana 0-3 i 2-1 respectivament.

El Girona com d’altres temporades és situa a la part alta de la classificació amb dues victòries, la última contra el Levante les Planas per 2 a 3.

Qui ha començat amb bon peu a Primera Nacional és el Vic, que després de fer una gran temporada a Primera Catalana, porta dues victòries en els tres partits jugats.

A la part mitja baixa hi trobem un seguit d’equips com són, Sant Gabriel, Europa, Tortosa-Ebre i Lleida que vist el que van fer la temporada passada aquesta s’esperava més d’ells. Però amb aquest inici tant irregular, per culpa dels enfrontaments internacionals, tot pot canviar d’aquí a final de temporada.

Amb zero punts hi ha el Ciutat de Palma i el Blanes, dos recent ascendits que si segueixen així hauran de patir de valent per mantenir-se.

La competició de Primera Nacional no es tornarà a posar en marxa fins el 2/11/08.