El futbol és cosa de dones

Amb el derbi de diumenge passat entre el Barça i l'Espanyol es va acabar la primera fase de la Superlliga. Ara és el torn de la segona fase, una fase que servirà per conèixer el campió de lliga i els equips participants a la Copa de la Reina.
Així, els nous grups d'aquesta fase són:

Grup A
1r Grup A Athlètic
1r Grup B Espanyol
1r Grup C Rayo Vallecano
2n Grup A Prainsa
2n Grup B Barça
2n Grup C At.Madrid
1r millor 3r Real Sociedad
2n millor 3r Levante

Grup B
3r tercer Sporting Huelva
4t grup B Estartit
5è grup A Oviedo
5è Grup C Sevilla
2n millor 6è Màlaga
7è Grup A Eibar
7è Grup C Jaén

Grup C
4t Grup A Lagunak
4t Grup C Torrejón
%è Grup B Collerense
Millor 6è València
3r 6è Las Palmas
7è grup B Nàstic
8è Grup A Valladolid

Al primer grup i trobem els millors equips, i és el grup on realment hi haurà emoció. Amb un dels històrics, l'Athlètic de Bilbao. Amb un equip que tot i els canvis a la plantilla ha quedat campió del seu grup, l'Espanyol. Amb un ex campió,el Rayo Vallecano. Amb la revelació de la temporada,el Prainsa. Amb un equip que amb nous fitxatges ha tornat a lluitar pel liderat, Barça. Amb un equip que amb bons fitxatges va creixent, At.Madrid. Amb un basc que ha fet una molt bona primera fase , Real Sociedad. I per últim, un altre dels històrics que ha hagut de lluitar amb els catalans, Levante.

El segon grup, un grup força variat, amb equips que han donat guerra durant la primera fase i d'altres que han format part del desastre del senyor Quereda. Aquí els tres que jugaran la copa encara no es veuen clars i pot passar de tot.

Per últim, el tercer grup, on Lagunak i Torrejón ho tenen realment fàcil per jugar la Copa de la Reina, ja que dels set equips del grup, quatre d'ells no van passar dels 10 punts durant la primera fase.

Per altra banda, ja hi han els calendaris d'aquesta nova fase. Una fase que començarà el 10 de gener i acabarà el 25 d'abril.
Els primers enfrontaments pels equips catalans seran:
At.Madrid - Barça
Levante - Espanyol
Nàstic - Las Palmas
Estartit descansa

La meva trajectòria és mínima. Des de petita jugava al carrer i a l'escola amb els nens. Però dels 10 als 19 anys vaig fer atletisme, així que no vaig tenir l'oportunitat de jugar en cap equip de futbol. Després d'uns anys sense practicar esport, tenia ganes de jugar a futbol, que és el que sempre havia volgut fer. Només porto cinc anys jugant, vaig començar al Cerdanyola de Mataró, a meitat de temporada i a l'any següent vaig començar al Sant Gabriel on ja porto quatre anys.

2. Amb el Sant Gabriel esteu fent una molt bona temporada, creus que aconseguireu el vostre principal objectiu que és ascendir a Superlliga?
Aquesta temporada estem fent una molt bona lliga, i abans de pensar en la Superlliga prefereixo anar pas a pas, primer guanyar la lliga, i amb això guanyar-nos una plaça a la fase d'ascens, i si tot va com volem, l'últim pas és pujar a Superlliga, on crec que un equip com el Sant Gabriel mereix un forat.

3. Ets una golejadora nata. Què s'ha de tenir per ser una 'killer' de l'àrea?
La veritat és que m'encanta marcar gols, cada partit és un repte per mi, i al no tenir d'altres habilitats, utilitzo la velocitat com a principal sortida. No sóc una jugadora molt tècnica, però tinc aquest extra de potència i velocitat que em dóna molta confiança, fer gol ja és sort i punteria.

4. Què significa per tu ser jugadora d'un equip com el Sant Gabriel?
Ser jugadora del Sant Gabriel és un orgull per mi, des de que vaig arribar a aquest club he après molt valors, he crescut coma jugadora i com a persona. Aquí em sento com a casa, és un club molt familiar i a on he après tot el que sé, així que només tinc paraules d'agraïment.

5. Tens pensat penjar les botes?
Segur que penjaré les botes, però ara per ara tinc moltes ganes de jugar a futbol, tot i que tinc 30 anys, encara em sento forta i amb il·lusió, així que seguiré disfrutant amb el que més m'agrada fer, i com es sol dir 'hasta que el cuerpo aguante'.

6. Creus que el futbol femení català ha canviat gaire durant els últims anys?
Ha canviat en alguns aspectes, però sobretot en la forma de jugar. De tant en tant veig algun partit dels equips inferiors del Sant Gabriel, i realment em quedo al·lucinada amb la picardia i qualitat de les nenes. Si fan aquest joc a edats tan curtes, ni em vull imaginar que faran al primer equip. Gràcies a tot això, el futbol femení cada vegada serà més valorat, i ojala segueixi canviant i evolucionant, perquè algun dia ja no existeixin tantes diferències entre homes i dones.
7. Com veus l'actual Superlliga? Com solucionaries el 'desastre' d'aquesta temporada?
L'actual Superlliga és un caos, el que ha passat aquest any en molts casos és un desastre, equips que renuncien, golejades exagerades, equips ascendits pel nom del club.. en fi, un caos, No hi veig la serietat que hi havia abans, ara sembla que qualsevol pugui estar-hi jugant, i no com abans que ascendir era tot un repte.


8. Un partit per recordar?
Em quedo amb el Girona-Sant Gabriel d'aquesta temporada. Amb un 3-0 en contra al descans, a la segona part vam sortir com si ens hi anés la vida, era molt important no perdre aquells punts, i vam aconseguir el miracle, i vam remuntar acabant el partit amb un 3-4 al marcador. Totes vam posar la màquina a treballar i va donar els seus fruits.

9. Què faries si no poguessis jugar a futbol?
M'agrada jugar a futbol i la veritat és que si no pogués jugar em sentiria buida. Trobaria a faltar a les meves companyes, els entrenaments i aquells diumenges amb el cuc a la panxa abans dels partits. La veritat que ara mateix el futbol omple una gran part de la meva vida, i seria una pena no poder-me vestir de curt.

10. Què és per tu el futbol?
Per mi el futbol ara per ara és una de les meves prioritats, m'encanta entrenar i estar sempre apunt pels partits, em sento molt a gust quan estic al camp. Disfruto cada moment i per això sóc feliç.


Gràcies Dori!

Laura Queraltó és l'actual entrenadora del CF Igualada de Primera Catalana. Jugadora de l'Igualada durant 7 anys, militant amb l'Espanyol a Superlliga 2 anys i també jugadora de l'Europa, del Cluc Atlètic Vilafranca i convocada amb la Selecció Catalana. Amb un palmarès envejable on hi trobem la Copa de la Reina o el títol de Superlliga entre d'altres.



1. Quina és la teva trajectòria futbolística?
Vaig començar a jugar a futbol l’any 98 amb l’Igualada, club on vaig viure tres ascensos fins arribar a Primera Nacional la temporada 01/02. A l’any 2005 vaig fitxar per l’Espanyol de Superlliga on hi vaig jugar 2 temporades sent campiona de la Copa Catalunya, de la Superlliga femenina, de la Copa de la Reina , del torneig Mediterranean International Football Cup (MIC) i de la Femini Cup (Sitges). I també vaig jugar la Champions femenina.
La temporada 07/08 vaig jugar a Primera Nacional amb l’Europa i a la mateixa temporada vaig ser convocada per anar a jugar les fases per Comunitats Autònomes amb la Selecció Catalana.
Finalment, la temporada passada vaig jugar a Primera Catalana amb el Vilafranca.

2.Aquesta és la primera temporada que entrenes l’Igualada, t’està anant com esperaves?
Home, com m’esperava no del tot la veritat. Sabia que no seria un repte fàcil però de moment amb constància i anar lluitant s’intenta fer el que un pot. I se sap que ser entrenador no és un paper fàcil. Però s’ha de dir que la pressió no és tanta quan un és segon entrenador.

3. L’Igualada va començar bé, però ara s’està desinflant, és degut a l’augment de nivell d’aquesta categoria?
És cert, vam començar bé, però el que s’ha de mirar és a partir d’on comença la nostra lliga. Amb això vull dir que ens han tocat equips del cap davant molt seguits i això fa que si no estàs a un bon i alt nivell els punts s’escapen.
S’ha de dir que les lesions ens han perjudicat i algunes baixes també.
L’Igualada és un equip molt jove i amb projecció, que s’ha d’anar treballant mica en mica.
Si hi ha ganes per part de les jugadores i una bona qualitat aquest equip pot arribar a lluitar pels primers llocs de la classificació(això a un llarg plaç).
I ja et dic, no és perquè el nivell hagi variat de la temporada passada amb aquesta, sinó per les diferents circumstàncies que t’he comentat abans.

4.És difícil entrenar un equip força jove com és el cas?
Per a mi està sent difícil. Per a mi el futbol significa una cosa i per les meves jugadores pot significar un simple hobbie, on anar a passar l’estona amb les amigues, on poden fer una mica d’esport, etc. I el meu grau d’exigència costa d’encaixar amb aquest model. Però també és cert, que hi ha algunes jugadores que per a elles significa alguna cosa més.
I el que intento és buscar un equilibri perquè totes hi sortim beneficiades.

5. Ets de la fornada de Cristina Prieto, Marta Cubí, Berta Carles.. tot de jugadores provinents de l’Igualada que han acabat triomfant. Què tenia aquell equip per tenir tant nivell?
La veritat és que encara ara ho penso i no se si hi he pogut trobar una resposta.
Com que va ser un equip que es va formar des de zero, on totes les jugadores tenien unes il·lusions, unes ganes,... es va anar formant una segona família. I d’aquí el grau d’implicació, d’esforç, de sentiment, de companyerisme, de coordinació, i mil coses més que podria estar dient que ara per ara no ho he tornat a veure amb cap altre equip. Tot això va anar fent que hi ens impliquéssim moltíssim per aprendre, per millorar.
S’ha de dir també que és gràcies als entrenadors que van lluitar per aquell equip, que hi van dedicar hores, i que el van fer arribar fins al punt on va arribar. Crec que no he tornat a tenir cap entrenador com ells, amb aquest tracte, amb aquesta manera d’entendre el futbol, amb la manera d’ensenyar-lo, amb un treball psicològic,amb unes ganes.....


6. Has jugat a Superlliga, Primera Nacional, a la Selecció Catalana.. et queda alguna cosa pendent?
Si, poder-me retirar fent el que més m’agrada i desitjo, que és jugar a futbol. Però bé, per circumstàncies de lesions això s’ha acabat. I ara per ara només em puc plantejar a on vull arribar com a entrenadora!

7. Has viscut tant el paper de jugadora com el d’entrenadora, amb quin et quedes?
Sense pensar-m’ho dues vegades, amb el de jugadora!

8. Tens algun ídol o referència a seguir?
Ídol cap, però tinc un referent que em va marcar molt a l’etapa de jugadora i que m’agradaria arribar a entendre, a ensenyar, a mostrar el futbol com ell m’ho va fer a mi.

9. Una frase?
Pfff, difícil escollir-ne només una. En tinc algunes. Però per contestar-te a la pregunta et diré:

- Reivindica els teus propis límits més enllà dels teus somnis.
- Nada termina hasta que tu sientas que termina.
- El camino hacia la cima es, como la marcha hacia una mismo, una
ruta en solitario (Alessandro Gogna)

No puc escollir-ne només una, ho sento.

10. Què t’ha aportat el futbol?
M’ha fet gracia aquesta pregunta, perquè fa molt poc la vaig fer a dues jugadores de l’equip.

No se si has llegit el llibre “El Zahir”, on diu que: “una persona ocupa el pensament fins a fer-nos embogir”.
Doncs el futbol ha arribat a ser un tot. M’activa, activa la meva creativitat, em purifica, m’allibera dels mals de caps, i tots els sacrificis per una causa dóna un significat a la vida.
Amb això vull dir que el futbol m’ha aportat moltes alegries, amistats, títols, experiències, viatges, però sobretot m’ha format com a persona, m’ha transmès uns valors, unes creences, una manera de pensar i de fer.
També de les coses dolentes s’aprèn, com són les lesions que m’han passat al llarg d’aquesta etapa com a jugadora i que m’han fet deixar el futbol.

Moltes gràcies Laura!