El futbol és cosa de dones

Vero Rodriguez és l'actual portera del Vilafranca, equip recent ascendit a la lliga Nacional. La comaruguenca també defensa la porteria de la selecció catalana de futbol platja, selecció que acaba d'aconseguir el tercer lloc en el Campionat d'Espanya celebrat a Roses.

1. Quina és la teva trajectòria futbolística?

Vaig començar a jugar de ben petita, als dos o tres anys ja jugava al pati de l’escola amb els nens. Vaig jugar al equip de l’escola dels cinc fins als deu anys, després vaig estar un any al equip infantil de la U.E.Tancat i estant allà em va fitxar el F.C. Barcelona, on hi vaig estar dos anys. Després vaig estar dos anys jugant amb el C.F.Vilanova on d’allà vaig fitxar per la F.E.A.Vilafranca on jugo actualment i on començaré la meva tercera temporada.

2. Aquesta temporada amb el Vilafranca heu guanyat la lliga i heu pujat a Nacional, com ha anat la temporada?

Ha sigut una lliga on hi havia 2 blocs molts diferenciats, equips que aspiraven a pujar, ja sigui a la nova preferent o a Nacional, i els equips que aspiraven a mantenir la categoria, això ha fet que hagués poca competivitat regular en els partits, hem tingut 5 o 6 partits en que hem hagut de donar el màxim com equip, ha sigut una lliga en que l'equip guanyava un partit per 10 zero i la setmana següent es trobava un rival amb el que ha de competir pel titol de lliga, això ha sigut el major repte de la temporada, seguir amb els peus a terra i no creure que estava tot fet.

Hem tingut fins les uútimes jornades el Xaica apretant-nos desde el darrera, tenint la pressió de no perdre i seguint mantentenint la concentració en cada partit, això al final de lliga ens ha afavorit ja que aquest any hem pujat els dos millors campions dels quatre a Nacional per la relació de punts aconseguit i partits jugats.

3. Com pinta el debut a Nacional? Creus que patireu?

Hi ha una gran diferència de nivell tècnic entre Primera i Nacional, com també de dedicació, compromis, ràpidesa del joc, físic... Partim d'un equip molt jove en que la mitjana d'edat no arriba als 21 anys i poques jugadores tenen l'experiència de jugar a Nacional, i en aquesta categoria l'experiència te un paper fundamental.

Som un equip d'un nivell tècnic molt alt, però molt jove, i és un enigma com respondrem a aquesta categoria, però tinc molta confiança en l'equip que tenim i crec que farem un bon paper. Ens podran guanyar per tècnica, per físic, per experiència... Però si d'algu estic segura, és que per ganes mai ningú ens podra guanyar.

A part de jugar amb el Vilafranca també ets portera de la Selecció Catalana de futbol platja, que justament aquest cap de setmana passat heu disputat el campionat d'Espanya a Roses.

4. Com definiries el futbol platja per qui no el conegui gaire?

És un mont totalment diferent al futbol 11, i té un símil important al futbol sala per les rotacions i moviments de les jugadores, encara que és més boig en quant al marcador, un clar exemple és la selecció catalana masculina anava guanyat el seu partit per 4-0 i el va acabar perdent per 9-10. Aquests resultats al futbol 11 o sala semblen un món per remontar, en futbol platja en 2 o 3 minuts pots tornar al partit, qualsevol xut per dolent que sigui pot fer un bot malament i pot acabar dins.

També te un punt de més espectacularitat, ja que és un joc sovint molt directe, amb molts xuts i les xilenes o volees son un fet molt freqüent i garanteix l'espectacularitat del joc.

5. La tercera posició aconseguida a Roses té un regust amarg, tot i així quin balanç me'n fas del campionat?

Teniem un gran equip aquest any, sobretot a nivell tècnic, contra Murcia vam patir moltes errades defensives al darrera que van acabar significant que s'inclines la balança cap al seu favor, també ens va faltar mobilitat, que és en el que basavem el nostre joc.

Contra Galicia vam apendre de les nostres errades contra Murcia, va haver una gran mobilitat i no vam cometre errades defensives, però ens va faltar xut, creavem però no finalitzavem, encara així vam estar apunt de remontar el 0-3 que teniem en contra.

Va ser un cop molt dur no poder ni tan sols arribar a la final, teniem en ment guanyar el campionat i amb les altes expectatives que teniem, va ser molt dur tocar de peus a terra.

Em quedo amb el grup que vam formar, que ens va aportar moltes coses positives i ens demostra que no només amb un equip tècnicament bo es pot arribar a guanyar, això de cara a l'any que ve ens anima a continuar treballant, esforçar-nos i apendre de l'experiència i els errors d'aquest any.

Des de fa uns mesos també t'has endinsat en el món de l'arbitratge

6. Com és aquest món tradicionalment masculí i on hi han poques dones arbitrant?

Som poques dones encara arbitrant, quan vas a arbitrat un partit d'alevins, benjamis... Els nens lo primer que diuen al veure't es que ets una noia i ho diuen amb veu de sorpresa, el dia que els nens no es soptin de veure una noia arbitrant haurem avançat un gran pas.

A nivell de companys, la meva experiència fins ara és molt bona, no he trobat encara cap tipus de discrimació pel fet de ser noia, més be al contrari, tenen més predisposició a ajudar-te que a altre company.

En referent als camps de moment, només he escoltat un comentari sexista per part d'un pare, que em va dir que anes a fregar plats, en aquest aspecte també estic contenta, he trobat una bona acceptació per part de pares, entrenadors, nens...

7. On vols arribar dins de l'arbitratge?

La meva progressió dins l'arbitratge ha sigut molt bona, en 5 mesos he passat d'arbitre de futbol base a quarta catalana. No em poso cap categoria a la que he d'arribar, he d'anar fent pas a pas i jo mateixa trobar el meu límit dins l'arbitratge.

8. Quin ha sigut el teu referent dins el món del futbol?

Com a portera i encara sent culé, m'ha agradat sempre Iker Casillas, trobo que és un porter molt regular, dona una gran tranquil·litat al equip amb la seva presència, és un segur de vida a la porteria. També m'agrada molt Valdés per la seva gran virtut d'estar tot el partit sense haver d'actuar i quan arribi un o dos cops respondre al 100%, és digne de admirar això.

9. Una frase

Em quedaria amb 4 frases:

"Sueña que puedes y podrás..."

"Imposible es sólo una gran palabra utilizada por hombres débiles que encuentran más fácil vivir en el mundo que les ha sido dado que explorar el poder que tienen para cambiarlo… "

"Todo lo que sucede, conviene..."

"Ser grande no es no fallar sino no darse nunca por vencido..."

10. Què és per tu el futbol?

El futbol per mi és TOT, m’ha aportat moltes alegries, amistats, títols, experiències, viatges, però sobretot m’ha format com a persona, m’ha transmès uns valors, unes creences, una manera de pensar i de fer... I crec que m’ha fet millor persona... Per mi un partit és un tot o res, cada pilota un obstacle en el camí, una manera de superar-me, de trobar els meus límits, cada entreno un objectiu per millorar, d'evolucionar com a jugadora... Li dec tot al futbol.

Núria Mendoza és una jove promesa del futbol femení català, jugadora de l'Espanyol, és recent campiona d'Espanya amb la sub-17, juga amb la selecció espanyola i actualment està disputant la Copa de la Reina amb el primer equip de l'Espanyol.

1. Quina és la teva trajectòria futbolística?

   Vaig començar a jugar a futbol quan tenia 5 anys i era pre-benjamina. Jugava en una lliga escolar de futbol sala a l'Escola Esportiva de Monistrol de Montserrat el meu poble. Jugava en un equip mixte on jo era la única nena.
   Quan vaig passar a la categoria d'aleví amb 11 anys, vaig entrar en les convocatòries de la selecció catalana de futbol sala amb qui vaig anar al campionat de seleccions autonòmiques sub.13 a Madrid.
   El meu primer any d'infantil, al 2007, va ser quan vaig donar el salt i vaig marxar a jugar a futbol 7 amb el RCD espanyol, i fins al dia d'avui. Vaig estar 2 anys a infantil amb qui vaig guanyar les dues lligues (2007-2008 i 2008-2009) i la Copa Catalunya (finalista la temporada 2007-2008, i guanyada a la temporada 2008-2009 any en que també vaig ser escollida millor jugadora de la final).
   La temporada 2009-2010 vaig passar a la categoria juvenil/cadet amb qui vam quedar subcampiones de lliga i hi vaig estar durant un any, després vaig pujar de categoria. Durant la pre-temporada de la temporada 2010-2011 vaig compaginar els entrenaments amb el B (que milita a la lliga nacional) amb torneigs i pre-temporada amb el A de Superlliga. Al no tenir 15 anys no podia jugar a Superlliga fins al desembre del 2010 que no els fes. Així que entrenava dos dies amb el B i un amb el A. Amb el pas del temps, quan acabava de fer els 15 vaig debutar a Superlliga en un partit a Zaragoza contra el Transportes Alcaine. Des del febrer ja vaig començar a entrenar cada dia amb el A a les ordres de l'Óscar Aja i anava combinant les convocatòries dels partits a cavall entre els dos equips. A dia d'avui, estic disputant amb el A la Copa de la Reina ja que a nacional ja s'ha acabat la lliga i val a dir que estic molt a gust i contenta perquè tot i ser partits importants i decisius estic tenint minuts cada partit. En quant a seleccions, actualment estic convocada amb la catalana sub.16 i amb la espanyola sub.17 desprès d'haver passat prèviament per la sub 16. Amb la catalana fa tres temporades que hi vaig (temp. 2008-2009 semifinalistes amb la sub.15, 2009-2010 campiones amb la sub.16 i aquest any també campiones amb la sub.16) i amb la Espanyola és el primer any que hi vaig. he disputat la segona fase classificatòria per a la fase final de l'Europeu del pròxim juliol a Nyon a les ordres de Jorge Vilda.

2. Jugues a l'Espanyol, un dels grans del futbol femení però que fa poc es va parlar de la seva supresió. Creus que el futbol femení passa per un moment delicat?

   Està clar que la situació no és la millor però tampoc és tan alarmant com diuen. La terrible crisi que afecta el país de retruc també ha afectat al futbol femení. I abans no calia mirar tant el tema econòmic però en èpoques dolentes és normal que es miri més. Però amb l’esforç i la implicació de clubs i institucions la cosa tirarà endavant i al RCD Espanyol creuen en nosaltres no es deixaran perdre una secció tant important i amb tants èxits esportius.

3. Amb 15 anys i ja has debutat a Superlliga, com t'hi has sentit?

   Molt agust i a l’hora amb una mica de pressió per ser més petita i haver de demostrar que serveixo per fer això i estar en aquesta categoria. El fet de compartir vestuari amb jugadores més grans i experimentades fa que aprenguis molt de totes elles. El nivell que imposa la categoria et fa créixer com a futbolista a marxes forçades. També cal destacar que el paper de l’entrenador (Óscar Aja) en el meu aprenentatge ha estat fonamental. A dia d’avui estic gaudint a cada minut sobre el terreny de joc, em sento molt agust i amb confiança en aquest gran equip.

4. T'imaginaves arribar-hi tant jove?

   La veritat es que no. Aquestes coses no te les planteges, vas dia a dia i partit a partit, sembla que arribar a dalt de tot quedi molt lluny. Encara que es una gran satisfacció ja que aquesta bona evolució significa que ara per ara estic fent bé les coses.
   
   

5. Pots compaginar bé estudis i futbol?

   Ara per ara a la ESO no estic tenint gaires problemes, tot i que he de ser molt constant i planificar-me molt bé les coses. La clau es ser organitzat i treballar dia a dia, encara que no negaré que és dur haver de fer els deures i estudiar en qualsevol estona que tinc oportunitat al tenir uns horaris molt apretats. La incògnita es veure com anirà de cara al batxillerat o a la universitat.

6. Recentment amb la selecció catalana sub-16 heu aconseguit el Campionat d'Esapanya, us esperaveu aconseguir el títol quan va començar el campionat?

   La veritat es que no gaire. Confiàvem amb el nostre talent i les nostres ganes, però som un equip molt jove i amb poca experiència (moltes jugadores no havien competit mai amb la selecció). Ja que aquesta temporada a la sub.16 hi ha hagut un canvi generacional i més de la meitat de l’equip de l’any passat a pujat amb la sub.18. Tot i això les seleccionadores han sabut treure el màxim rendiment jugadora a jugadora a base de molt treball i dedicació. Hi ha hagut molt esforç per part de tots que finalment s’ha vist recompensat amb el títol.

7. Catalunya és una gran potència del futbol femení espanyol, quines altres seleccions destacaries?

   Extremadura per la seva solidesa sobre el terreny de joc, les seves ganes i competitivitat, però sobretot pel seu bon joc defensiu combinat amb una bona rapidesa per sortir a l’atac amb jugadores molt ràpides a dalt. Porten tres anys arribant a la final del campionat i això es un bon símptoma.

8. També has jugat amb la Selecció Espanyola, quin és el teu pròxim objectiu?

   Amb la selecció Espanyola sub.17 poder assistir a la fase final i guanyar l’Europeu aconseguint la classificació per al proper mundial. I a nivell d’equip aconseguir la Copa de la Reina.

9. Una frase?

   No deixis mai de lluitar, al final amb esforç i tenacitat reps la teva recompensa.

10. Què significa per tu el futbol?

    Tot. Es una manera de vida, d’expressar-me i de ser feliç fent el que més m’agrada i millor se fer. Quan jugo gaudeixo molt, les sensacions són molt bones i es una estona en que t’oblides de tot, el futbol passa a un primer pla i la resta marxa durant una estona.

Gràcies!

Sara Mérida és una jove jugadora de l'Espanyol, que recentment ha aconseguit el bronze en el mundial sub 17 de Trinidad i Tobago. Medalla que es suma al de Campiona d'Europa sub-17.

1. Bronze al mundial sub 17 de Trinidad i Tobago, campiona d'europa sub 17, subcampiona de la Superlliga amb l'Espanyol..un palmarès envejable amb només 17 anys. Com s'aconsegueix tot això?

La veritat és que aquest any no m'esperava tot el que m'ha passat però tot és treball, constància, sacrifici i cada dia voler aprendre coses noves.. està clar, per una altra banda, que l'equip també acompanya en els resultats. A l'Espanyol hi ha molt bon equip amb jugadores extraordinàries que sempre m'han ajudat en el que necessitava, i per una altra banda, la selecció Espanyola sub 17 feiem un equip molt compatible i molt unit i això s'ha vist en els resultats.

2. Quin és el pròxim títol que t'agradaria aconseguir?

Home, ens va quedar l'espina de la final de la Superlliga de la temporada passada i aquest any ho donarem tot per treuren's-la.

3. Amb només 16 anys vas fer salt del Vilanova de Primera Catalana a l'Espanyol. Vas notar molt el canvi?

La veritat, va ser un any molt dur per mi, era totalment diferent en tots els aspectes, tant a ritme de joc, intensitat, qualitat, exigència.. acabava cada entrenament agotada, però el patiment ha valgut la pena, encara que em queda moltíssim per aprendre i millorar, cada dia aprens coses noves.

4. Després que l'any passat el Rayo us 'robés' el títol, aquest any guanyar la Superlliga és el màxim objectiu?

Com he dit anteriorment és l'única espina que ens va quedar de l'any passat, i a sobre sent tota la lliga líders i en una final d'anada i tornada en la van prendre, i aquest any anirem a per ella, tant per treure'ns l'espina com per l'afició que ens va recolzar molt durant la temporada i després de la derrota, ells també s'ho mereixen.

5. Campiones d'Europa i bronze al mundial, amb aquesta bona base creus que per fi Espanya podrà lluitar contra els 'grans' en un futur pròxim?

La selecció Espanyola crec que té molt bones jugadores en totes les categories i que poden donar la talla en els campionats internacionals.

6. El teu germà Fran juga a l'Atlético i tu a l'Espanyol, dos germans a dos clubs de primer nivell. Vé de familia això?

La meva família és molt futbolera, el meu pare, els meus tiets, els meus cosins, fins i tot una cosina de la meva edat més o menys el practiquen o l'han practicat però potser el meu germà Fran i jo hem tingut la sort de poder disfrutar-lo a aquest nivell.

7. Recentment es va emetre el reportatge “Cuestión de pelotas” on tu hi vas formar part, juntament amb el Fran. Creus que el futbol femení espanyol pot millorar la seva situació amb els acutals presidents, seleccionadors..?

Crec que tots junts hem d'anar poc a poc desenvolupant professionalment aquest esport, això sí, necessitem ajuda de persones 'poderoses' en aquest tema per poder dia a dia fer créixer el futbol femení.

8. Quin ha sigut el teu millor i pitjor moment futbolístic?

Sense subte, per mi el millor moment futbolístic ha sigut la temporda 2009/2020 on vaig fer un gran salt com a futbolista. I per sort, el meu pitjor moment no l'he tingut, està clar que tens millors ratxes que d'altres però crec que fins el dia d'avui he anat en pendent cap amunt, però sóc conscient de que sóc molt jove i que em queda molt per recórrer i sé que tindré moments per superar.

9. Una frase?

Gràcies a tota la gent que creu i lluita dia a dia pel projecte del futbol femení.

10. Què significa per tu el futbol?

El futbol per mi és una cosa que de ben petita he sentit, són emocions, sentiments, sensacions i experiències que mai sentiré amb una altra cosa. El futbol és la meva vida.

Gràcies Sara!

Laia Margenat és davantera del Santa Eulàlia de Ronçana, equip que milita al grup 3 de Segona Catalana. Les del Vallès Oriental estan fent una molt bona lliga i actualment és troben líders del seu grup havent guanyat tots els partits.

1. Quina és al teva trajectòria futbolística?

Bé, jo vaig començar a jugar a futbol als 8 anys, quan al meu poble, a Sta Eulàlia de Ronçana van formar un equip de futbol femení!

Vaig estar fins als 15 anys aquí i després, com que es va desfer l’equip vaig anar a jugar a la PBB La Roca, on vaig estar 3 temporades, i ja, la temporada passada, vaig tornar al Sta Eulàlia.

2. Amb el Santa Eulàlia esteu fent un gran futbol i any rere any heu anat millorant molt, a què es deu això?

Això es deu a les ganes i ambició que tenim totes aquest any.

Com he dit abans, el femení del Sta Eulàlia fa molts anys que ha existit, però mai hem estat un equip molt reconegut i sempre érem de les més fluixetes de la lliga! Ara i des de fa ja un parell d’anys, hem tornat a fer equip amb gent nova, però també ens hem reunit les mateixes que fa 10 anys. El fet de conèixer-nos de fa tant temps també ajuda més a motivar-nos les unes a les altres i intentar cada any superar-nos una mica més. I per fi, aquesta temporada estem aconseguint tenir un equip competitiu amb ganes de guanyar, però sobretot, de passar-ho bé i aprendre.

I com dius tu, intentar fer un bon futbol i poder millorar!

3. Com veus el nivell de Segona Catalana? Les golejades s'haurien de solucionar

d'alguna manera o en canvi són necessàries?

Crec que el nivell és molt desigual i en general, bastant fluix. En molts grups de segona Catalana es juguen dues lligues paral·leles, la dels equips forts de dalt de tot de la taula i la dels equips fluixos i que estan a baix.

Hi ha equips nous cada any, i altres que fa més que estan formats i per tant tenen més nivell! Això fa que tots els equips que comencen, que normalment són amb gent nova i poca experiència vagin encaixant bastants gols a cada partit i això poc a poc va desmotivant bastant. A més a més els objectius dels equips són diferents, algun només volen passar una bona estona jugant a futbol, i d’altres en canvi, tenen ganes de guanyar i pujar.

Potser s’hauria d’intentar fer els grups amb nivells més similars, ja que alguna golejada sempre va bé per motivar l’equip que la fa, però en canvi, per qui la rep no.

4. És bo pel futbol femení que se'l compari contínuament amb el masculí?

No.

El futbol femení és molt diferent del masculí, i s’hauria de procurar no fer comparacions, simplement, tractar-lo de futbol femení, que és el que és, i intentar guanyar-nos un nom en la societat actual on, per mala sort, encara no està molt reconegut.

5. Si haguessis de descriure el futbol femení com ho faries?

El futbol femení és més que futbol. És més que dos equips enfrontant-se per guanyar 3 punts. Al darrere hi ha molts anys d’esforç per tirar endavant aquest esport i que se’l reconegui per el que és.

Com bé diu una frase que vaig sentir fa temps: “futbol es vida, el resto solo son detalles”. Molta gent pot pensar que és exagerat, però per les que juguem a futbol i ens agrada tant, sabem que aquesta frase té molta veritat.

6. Creus que encara existeixen les faltes de respecte a les futbolistes?

Cada cop menys ja que per sort cada vegada hi ha més noies que els hi agrada jugar a futbol i ja no ens falten tan el respecte perquè ja està més ben vist. Però més que faltes de respecte jo crec que és falta de coneixements. Perquè si que és veritat que encara hi ha gent que quan els hi dius que jugues a futbol es queden sorpresos pel fet que una noia pugui jugar a futbol, només perquè som noies.

7. Un equip on sempre t'hauria agradat jugar?

Pel fet de ser tan culé com soc, el Barça és un d’aquells equips on sempre m’agradaria jugar.

8. Una jugadora de referència?

La veritat és que mai he tingut cap jugadora de referència. Sempre he buscat el recolzament i suport de les companyes del meu equip.

9. Alguna superstició/mania alhora de jugar?

Res en especial!

10. Què t'ha aportat el futbol?

El futbol m’ha aportat coses molt bones! Grans amistats perquè amb totes les jugadores del meu equip, a part de ser companyes d’equip, primer som amigues, i això crec que és molt important.

A part d’això, el futbol m’omple. M’encanta veure’l per la TV, però jugar-hi és una necessitat, tenir una pilota als peus i involuntàriament començar a fer tocs.

El futbol m’ha aportat encara més ganes de seguir jugant-hi, de ser una mica millor cada dia i donar-ho tot als partits.