El futbol és cosa de dones

Com diu el títol el futbol també és cosa de dones. I aquest blog no té altre funció que parlar del futbol femení, ja siguin notícies, opinions, equips.. en definitiva tot el que envolta aquest esport, que actualment està en un evident augment.

I sense més floritures, començem.

"la baixa amb el pit i la controla davant de l'àrea, mira a la
porteria, evadeix la defensa i dispara batent les xarxes rivals..." No va ser
Ronaldinho, ni Eto'o, molt menys Raúl: va ser una dona".

Fa uns anys hagués sigut impensable veure una dona jugant al futbol, tot i que ara és una cosa habitual, encara hi ha una certa discriminació en alguns àmbits.


El futbol femení, en el tracte social és on té mñes desavantatge. La societat espanyola té poc coneixement sobre el futbol femení, i per això estem com estem.

En un partit d'homes el públic és molt nombrós. El Camp Nou té 98.000 seients, el Santiago Bernabeu 80.000, i en la majoria de partits s'omplen un 60-70%, i en un clàssic Barça-Madrid es poden omplir els camps totalment.

En canvi en el futbol femení la mitjana d'aficionats a Superlliga és de 500. I en un partit important, com pot ser un Athlètic de Bilbao-Espanyol, la xifra pot augmentar a 1000-1500 persones que ja és tot un récord.

Evidentment no cal parlar de les categories inferiors, on en un partit de 1a Catalana, els aficionats sóna amics i familiars de jugadores, que entre tots arriben a la cinquantena.


Crec que les xifres parlen per si soles.

Tot i així, penso que algun dia un partit de futbol femení (Superlliga) el públic el podrem comptar per milers, pocs, però per milers.