El futbol és cosa de dones

A qui no li han dit mai “marimacho”, “el teu lloc és a la cuina”.. i a mi fins i tot un àrbitre al cridar-nos per passar revisió ens va dir textualment: venid putas!

Quan es parla de futbol, generalment es tendeix a relacionar-lo amb el gènere masculí. Malgrat que la majoria dels homes creuen que aquest esport va ser creat per a ells, n’hi ha alguns, que creixen dia a dia, que reconeixen la falta de la dona en aquest àmbit.
Un d’ells és Jorge Valdano, qui asegura que “el futbol és com una microsocietat que serveix de mirall per mirar el comportament de les persones, però té un defecte, no hi són presents les dones”.
En relitat les dones sí que hi són presents, però ha estat la societat la que s’ha dedicat a tancar-li les portes. És per això que el gènere femení no es cansa de lluitar per un lloc digne al futbol.
A més, aquesta societat imposa a les dones una idea de feminitat definida de manera artificial pels vestits, les modes i els ideals del cos. I evidentment que hi ha futbolistes que són femenines. Però també n’hi ha d’altres que no els i agrada aquesta forma de vestir i per no ser tant femenines, com he dit abans les tracten de “marimachos” i d’altres coses.


El tema de la influència de la societat sobre el futbol femení, dóna molt de si. Això només ha sigut una part.