El futbol és cosa de dones

1- Quina ha sigut la teva trajectòria futbolística?
Porto a la PBB La Roca des de que vaig començar a jugar a futbol ara fa vuit anys. Vaig començar jugant de interior però no em vaig habituar bé a aquesta posició, així que quan em van proposar ser la portera del equip de futbol-7 (que en aquell any es formava) no m’hi vaig pas negar. Al finalitzar la lliga, Dolors (una ex del Espanyol) em va convocar amb la selecció de Barcelona de futbol-7, i ho va tornar a fer els dos anys següents quan ja jugava a futbol-11 al mateix club. Per últim, als 17, Fèlix Gimeno em va convocar per jugar la primera fase del campionat d’Espanya amb la selecció sub-17.
Amb el meu equip he aconseguit 2 lligues (la temporada 2003-2004 i la 2006-2007).

2- La posició de portera, és una mica la posició oblidada.. quines són les característiques que ha de tenir una bona portera?
Per a mi, la característica principal que ha de tenir una portera és tenir la capacitat de saber encaixar bé un gol sense que li afecti la resta del partit ja que l’estat d’ànim de la portera s’encomana a la resta del equip.Com a característiques secundàries d’una portera anomenaria la tècnica per sobre de tot, però també saber oferir seguretat al seu equip.

3- Sempre jugues amb un mocador al cap, té algun significat especial?
Vaig començar als 17 a fer-lo servir com a sistema per a que no em molestés el cabell a l’hora de jugar i va donar la casualitat de que en aquell mateix any va ser quan em van convocar per primer cop amb la “sele” i quan vam pujar de 2ª a 1ª. Ara s’ha convertit en més que un símbol, un amulet i per a mi es una part de l’equipació més, encara que de tant en quant jugui algun partit sense ell.

Parlem del PBB La Roca..
4- Heu ascendit aquest any. Què va significar aquest ascens?
Una sorpresa. L’objectiu del equip la temporada passada va ser intentar quedar entre les 6 primeres places i vam acabar campiones de lliga. Era la tercera temporada que jugàvem en aquesta categoria i no ens esperàvem ascendir.
Des de que l’equip va jugar la primera lliga al 1999 a la 3ª divisió, hem aconseguit guanyar 3 lligues ascendint des de 3ª a Nacional en un període de 8 anys.


6- En els últims anys han aparegut categories com infantil, cadet-juvenil.. que en penses d’aquestes creacions?
Estic d’acord amb la creació d’aquestes noves categories ja que no era “ètic” que noies de 14 anyets juguessin contra dones de més de 20 o contra nenes de 7 anyets, però el problema que tenim amb això és que la falta de jugadores implica que els pocs equips que hi ha hagin de fer desplaçaments molt llargs, i això és un inconvenient per als clubs que té com a conseqüència que no es creïn nous equips, etc. És el peix que es mossega la cua.

7- Què creus que li falta al futbol femení per acabar de tenir una bona empenta?
Suport, diners i ser noticia. En aquest ordre.


8- El millor i pitjor moment?
Cap dels moments que ha viscut el futbol femení es pot marcar com al millor o el pitjor, però la marxa del CE Sabadell de la Superlliga i el descens del FC Barcelona a Nacional van ser dos gerres d’aigua freda pel futbol català (ara comptaríem amb quatre equips catalans a la màxima categoria). Però com he esmentat abans, sense diners el futbol femení sempre porta les de perdre.
També he de dir que la creació de noves categories i de nous equips fortifica els fonaments del futbol femení català, però encara hi ha moltes coses a millorar.


9- Una jugadora?
Cristina Prieto, sense cap dubte. És una gran portera. Tècnicament es una de les millors porteres que he vist i a més té un caràcter que encara la fa més gran sota pals. Aporta molta seguretat al RCD Espanyol i a la Selecció Catalana, i espero que dintre de poc pugui demostrar el que val amb la samarreta de la selecció estatal.


I per acabar..
10- Què t’ha aportat el futbol femení?
Doncs m’ha portat moltes il·lusions i moltes alegries però moltes decepcions també. Jugar a un equip femení que pertany a un club petit i ser portera no es senzill, però tinc la sort de comptar amb un gran ambient dins del meu equip i d’estar recolzada en tot moment per totes les meves companyes i els meus entrenadors. A més, ara m’han donat la oportunitat de entrenar als porters de futbol base del meu club i per a mi aquest fet em demostra la confiança que el meu club diposita en mi.


GRÀCIES ELI!