El futbol és cosa de dones

Berta Carles juga amb la Penya Anguera, equip que ocupa els llocs capdavanters de Primera Catalana, tot i ser un ascendit de Segona. Berta prové del Barça i també ha psasat per l'Espanyol i l'Igualada. A més a més ha jugat en diferents categories de la Selecció Catalana.

1. Quina ha sigut la teva trajectòria futbolística?

Doncs bé, tota la vida m’ha apassionat l’esport i concretament la pilota de futbol. De ben petita a l’escola feia els possibles per jugar-hi! Vaig estar dels 14 als 19 anys jugant a l’Igualada (jo sóc d’allà) on vaig aprendre el significat d’equip i del futbol com a joc en equip. Personalment vaig aprendre molt, i futbolísticament també. Vaig començar a anar a la selecció catalana i d’aquesta manera vaig anar coneixent el futbol més enllà de “casa meva”. Vaig fitxar pel RCDEspanyol la temporada 2003-04 i la següent pel FCBarcelona. Aquell any vaig estar 11 mesos sense trepitjar els terrenys de joc per una lesió greu. Actualment, ja llicenciada en INEFC, el futbol ha deixat de ser una prioritat per mi, o almenys n’he canviat la perspectiva; estic de preparadora física del Barça femení A i B i ho compagino jugant a la PBAnguera.

Parlem de l’Anguera..

2. Què té l’Anguera que acabades de pujar de segona, sigueu quartes de Primera Catalana?

L’Anguera és un equip en què impregna la il·lusió, les ganes d’anar a entrenar, a jugar i d’estar plegades en equip. D’aquestes ganes se n’ha fet una ambició i un equip competitiu, que ens ha portat a aspirar. De vegades voler aspirar massa i massa de cop pot portar decepcions. Jo sempre penso que tenint un bon equip, el més important és gaudir en equip!

3. Veus posible veure l’Anguera a Nacional?

Crec que cada cosa va al seu temps, i que tot en aquest món s’ha de treballar amb esforç. Jo no veig pressa per pujar a Nacional, però sé que si tots els factors es posen de cara, tenim un bon equip per aconseguir grans metes com l’ascens.

4. Què et va fer anar a l’Anguera?

Hi coneixia gent, m’hi vaig deixar caure en alguns entrenaments i es respirava molt bon ambient i ganes de futbol. A més, ha coincidit en un canvi de mentalitat en el futbol que he fet: gaudir és el meu prioritari objectiu. I aquest va ser el motiu pel qual em vaig convèncer per formar part d’aquest vestidor.

5. Ets davantera, què ha de tenir una bona número 9?

Bé, de fet mai m’he definit com una número 9, més aviat sóc extrem, però tampoc m’agrada cenyir-me a una posició. Una bona número 9 ha de tenir gol; jo sóc més creativa en altres aspectes, perquè ens entenguem, tot i que a tots ens agrada marcar gols!

Una mica del Barça..

6. Què destacaries del teu pas per un equip de nom com el Barça?

Jo sóc culé de tota la vida, i per mi, com tantes altres nenes i noies, jugar al Barça era un somni. Quan va arribar el moment de posar-me la samarreta blaugrana vaig saber que lluitaria per tirar endavant tot el que estigués a les meves mans per jugar, gaudir i tenir èxits amb aquell equip i en aquell club.

7. Tot i ser un gran club, el Barça no ajuda gaire al femení. Quan hi vas ser ho veies així?

El FCBarcelona és un club on la màxima prioritat és el primer equip de futbol masculí. Dins el club hi ha persones que han vetllat i que vetllen perquè tiri endavant el femení, però no és gens fàcil. De tota manera, crec que una de les causes principals és que les jugadores no prenen consciència del que demanen o volen ser, ni del que realment suposa formar part de FCBarcelona. Per tirar endavant el futbol femení, les jugadores han de ser les primeres en posar-se les piles, en lluitar i demostrar que mereixen les avantatges de formar part d’un gran club com el FCBarcelona.

8. Com va ser el pas per la selecció?

Em sembla que tenia 16 anys que vaig començar a anar convocada, primer amb la sub-17 i després amb la sub-25. Quan vaig rebre la convocatòria per primera vegada, encara jugava a l’Igualada, i va ser un somni fet realitat. A partir d’aquí, durant uns 4 o 5 anys vaig anar-hi regularment i vaig passar molt bones èpoques de la meva carrera futbolística.

9. Creus que el futbol femení se li dóna la importancia que té?

Crec que el futbol femení hauria de tenir molt més ressò, però segueixo insistint que les jugadores són les primeres que han de merèixer aquesta importància. És un món ple d’influències que sovint desvien el principal objectiu, que és el futbol. D’altra banda, el futbol femení està en una lluita constant contra la comparació amb futbol masculí. La gran diferència entre els dos és la professionalitat. Tot just s'està intentant professionalitzar en alguns clubs el femení, però quan això passa normalment arriben problemes de vestidor i d'exigències. Crec que el fet de fer aquest pas, el futbol femení no es gestiona de forma correcta. Les desigualtats acaben sorgint al vestidor o al camp. Les noies tenen una mentalitat molt diferent dels nois. Crec que en un equip és essencial marcar els objectius a assolir, i a partir d'aquí distribuir i valorar els recursos dels quals es disposa. I cal que les jugadores integrants de l’equip tinguin clars els objectius i estiguin disposades a treballar per complir-los.

Avui dia, el futbol femení ha evolucionat molt, però tinc la sensació que augmenta quantitativament, però empitjora qualitativament. Què vull dir amb això? Que avui dia una nena té més fàcil trobar equips on jugar a futbol, però a la vegada l’ambient del futbol femení, potser pel fet de trobar-se les coses més fàcils, es valora menys l’esport en qüestió, i acaba resultant, en moltes ocasions, un simple ambient i etiquetes de cara el públic.

I per acabar..

Què t’ha aportat el futbol femení?

Ha estat el més important de la meva vida durant uns 10 anys. He passat moments increïblement feliços, i també n’he passat de molt durs. M’agrada poder dir això, haver viscut totes les cares, per poder estar segura d’haver-lo conegut bé i haver-ne après al màxim. Ara, però, he decidit passar pàgina, i viure’l de diferents perspectives. Ara no aspiro a gols i victòries, sinó a aconseguir que el futbol femení sigui valorat com es mereix, tant per les pròpies jugadores, com pels clubs, com pels espectadors.

GRÀCIES BERTA!