El futbol és cosa de dones

Anna Pallarés és la capitana del Lleida, un dels equips revelació de Nacional. Tot i només ser el segon any que hi juguen ja estan entre les 5 primeres. Una part del mèrit la té la seva capitana que està fent un gran paper dins aquest equip.

1- Quina és la teva trajectòria futbolística?

El primer equip on vaig estar va ser el de l’escola. Hi havia moltes noies de la meva edat que jugàvem a futbol al pati i vam demanar de fer un equip de futbol sala femení (de fet 4 de les noies juguen ara al Lleida amb mi). Amb aquest equip vam anar a un campionat d’Espanya i 4 vegades al de Catalunya (l’últim el vam guanyar).
Als 13 anys vaig començar a jugar a futbol 11 a Almacelles i aquell mateix any també jugava a futbol sala amb el Tamarit.

L’any següent ja vaig fitxar pel Lleida i des d’aleshores aquí estic.

Primer de tot, el Lleida.

2- Què significa per tu ser capitana del Lleida? Quan fa que ho ets?

Aquest és el 4rt any. De fet fa 5 anys que sóc al Lleida i des del segon any que en sóc la capitana. Per mi és molt important, cada vegada que em poso el braçalet me’n sento orgullosa tot i que això del braçalet és lo de menys. Suposo que lo més important és animar a la gent quan les coses no van bé, donar la cara per les companyes o posar els peus a la gent a terra quan les coses van massa bé, però està molt bé perquè tenim un vestuari molt unit i sempre que hi ha algun problema surten mil capitanes en aquest sentit, tothom està disposat a ajudar o a parlar les coses i això és important.

Però a mi m’agrada, veus que quan les coses van malament la gent confia en tu o si no està a gust per alguna cosa t’ho explica perquè confia que hi pots fer alguna cosa... L’únic problema és que quan hi ha algun problema que no es soluciona et menges una mica el tarro, almenys en el meu cas, però en part també és bo.

3- Amb el Lleida esteu fent una molt bona temporada i aneu cinquenes a només tres punts del segon. L’objectiu al principi de temporada era aquest?

L’any passat també van fer un bon any tot i que l’objectiu era mantenir-se perquè acabàvem d’ascendir, així que després de veure com és la lliga aquest any vam parlar al vestuari a veure quin crèiem que havia de ser l’objectiu. L’objectiu és quedar entre les 5 primeres, totes creiem que ho podem aconseguir així que ens vam marcar aquesta fita.

4- Ara quin és?

Continua sent el mateix. Suposo que havent quedat terceres a la primera volta no aconseguir-ho seria una derrota per l’equip, però hem de ser realistes, queda una volta sencera i pot passar de tot. Està clar que com més amunt millor, però tampoc hem de tornar-nos boges per haver fet un bon inici.

5- Fa dues temporades que sou a Nacional, va costar el canvi?

Ens va costar bastant el canvi tot i que vam entrenar més fort que mai per la il·lusió que teníem i perquè sabíem que era una categoria molt diferent, amb més nivell i gràcies a això no ens vam emportar una patacada massa gran tot i que l’inici no va ser massa bo. Vam perdre els 4 primers partits i no ens vam enfonsar, crec que per això vam aconseguir salvar-nos, perquè tot i que la categoria era més forta érem conscients que passaríem de guanyar gairebé sempre al contrari i vam saber tenir paciència.

Parlem de la selecció..

6- Jugues a la Selecció catalana sub-25, què representa defensar els colors de Catalunya?

La primera vegada que em vaig posar l’equipatge (l’any passat) em mirava al mirall i pensava, no pot ser; i quan vaig sortir al camp el mateix.

Per representar una selecció no hi ha res millor que sentir-ne els colors. A més a més crec que hi ha altres jugadores que podrien estar en el meu lloc però que no han tingut aquesta sort i, per tant, intento aprofitar l’oportunitat.

7- Què en penses de que jugadores de Superlliga no puguin jugar amb la sub -18 i sub-25?

No em sembla bé. A nivell personal m’afavoreix perquè dóna opció a participar a jugadores de Nacional que sinó no seríem a la selecció, però no em sembla just. És una manera de baixar el rendiment del campionat i crec que no interessa. A més a més les comunitats autònomes sense equips a Superlliga tampoc milloren el seu joc ni augmenten el número de fitxes ni res d’això. No es tracta de “donar vidilla“ a les seleccions fluixes sinó que cada comunitat presenti el millor que té, per això són seleccions.

8- Et veus algun dia a la Selecció Espanyola?

No. El nivell és molt alt i m’agrada ser realista, no n’hi ha prou amb esforçar-se per arribar lluny. Hi ha moltes jugadores que hi haurien de ser abans que jo i no hi són, per tant, a mi em queda bastant lluny.

I a nivell general..

9- Què els hi diries a les persones que pensen que el futbol està fet pels homes?

Abans pensava que a aquest tipus de persones no calia dir-los res perquè no canviarien d’idea i perquè la seva mentalitat mostra per si sola com són, però he comprovat que hi ha molta gent que pensa això perquè és el que la societat imposa, no perquè hagin vist noies jugar a futbol. M’he trobat amb algun familiar o conegut que pensava així i els vaig dir que vinguessin a veure algun partit i que després parlessin. Els que han vingut normalment s’han quedat sorpresos, es pensaven que vindrien i després es riurien de nosaltres i no ha sigut així.
Així que crec que els diria, simplement, que anessin a veure un partit de futbol femení i que després opinessin.

10- Què t’ha aportat el futbol femení?

Moltes coses, bones i dolentes. Normalment tothom es queda amb les bones, però també s’ha de reconèixer que te n’ensenya de dolentes.

El millor la gent, l’amistat que fas amb companyes i, fins i tot, amb rivals que acabes coneixent de veritat.

Aprens molt com a persona ja que és difícil conviure en un vestuari. Has de sacrificar moltes coses per aconseguir un objectiu comú apart del propi i has d’acceptar que a vegades no tothom està disposat a fer-ho o potser ets tu qui no està disposat a sacrificar coses que els altres sí...és difícil combinar tantes persones diferents. A més a més aprens a lluitar, a ser crític amb el que et diuen, a saber quan toca riure i quan toca treballar, o quan s’ha de parlar i quan no... I de les dolentes ningú en parla, però també se n’aprenen unes quantes.
Has de pensar que gran part de la nostra vida gira en torn al futbol perquè moltes de les amistats de veritat vénen del futbol, a més a més hi dediques moltes hores i això també influencia a l’hora d’organitzar-te la vida (caps de setmana, vacances...).

GRÀCIES ANNA!

foto: lleidaesport.com