El futbol és cosa de dones

Sara Gallego és la capitana del Torroella, equip del Bages que aquesta temporada està fent una bona lliga a la complicada i igualada Primera Catalana.



1.Quina és al teva trajectòria futbolística?

La meva trajectòria futbolística comença des de ben petita, als cinc o sis anys. Cada tarda després de sortir de col·legi passava l’estona al parc que hi havia al costat de casa, amb la meva pilota de futbol i jugant amb tots els nois. Era l’única noia que jugava amb els nois a futbol. Així vam passar els anys, ja que desgraciadament, llavors no hi havia cap equip femení per la zona on poder-hi anar.

Quan vaig fer els 12 anys, em vaig assabentar de que al poble del costat de casa hi havia un equip femení però que únicament entrenaven i no sempre. Jo era la més petita però amb dues noies del poble (deurien tenir uns 20 anys) hi vam anar i vam estar uns dies anant-hi a entrenar, però la veritat és que allà ningú s’ho prenia en serio i ni tan sols van durar uns mesos.

Així que, em vaig veure relegada altre vegada a practicar el meu esport favorit al parc del costat de casa, com sempre havia fet. Però, quan vaig començar l’institut i vam conèixer més gent, ens vam reunir unes quantes noies que teníem ganes de jugar a futbol i que teníem ganes de fer un equip femení a Súria. El futbol 11 no va tenir molt èxit ja que erem bastant poques així que, vam decidir passar-nos al futbol sala. Ens vam federar i a la lliga que jugàvem érem les més petites (una mitja de 14 i 15 anys) però tot i així va anar bastant bé i l’experiència va ser molt positiva ja que no hi havia hagut mai cap equip de futbol femení al poble. Però, només vam jugar un any perquè per diversos motius algunes jugadores ho anaven deixant.

En un dels partits a final de temporada, el president del F.F. Torroella va venir a veure’m i a convencem de que anés a jugar amb el Torroella a futbol 11. Veient que ja no jugaríem un altre any a futbol sala vaig decidir anar a jugar allà.

Vaig començar amb 15 anys al F.F.Torroella a segona divisió, ara en tinc 22 i en faré 23 al maig. Al segon any d’estar allà vam pujar a Primera Catalana i fins ara.

Parlem del Torroella..

2. Què significa per tu ser capitana del Torroella?

T’enganyaria si et digués que no és un orgull portar el braçalet del Torroella i després de tants anys al club més, però la veritat que el que importa no és qui porta el braçalet o qui no el porta sinó que el important és tot l’equip, totes les jugadores que en formen part. Si no hi fossin jo no podria ser capitana. El que m’agrada veure és que al vestuari som una “pinya” i un grup unit igual que quan sortim al camp, tot i que, tots els que estem al món del futbol sabem que a vegades no és fàcil, sobretot quan no arriben els resultats esperats.

Clar que com a capitana quan les coses no surten al camp intento d’animar a les meves jugadores i mentalitzar-les de que acabaran sortint i al contrari, quan estem relaxades també convé “apretar”, ordenar i corregir. Tot i que, al portar-nos bé i al haver-hi confiança entre nosaltres, no sóc la única que ho fa sinó que som totes una mica les que tirem del carro i intentem buscar solucions per a que tot vagi millor.

Crec que tenim un bon equip amb molt bones jugadores i sobretot amb molt bon rotllo entre nosaltres (totes som més o menys de la mateixa edat) i sincerament això és el que importa, que ens ho passem bé fent el que més ens agrada. I si és així, jo estic encantada de ser la capi uns quants anys més.

3. El Torroella, a diferència d’altres anys, s’ha mogut per la zona alta de la classificació. A què creus que és degut això?

Feia molts anys que possiblement no teníem un equip tan complert com el d’aquest any. Tenim jugadores molt bones, capaces de desequilibrar-te un partit elles soles, tan defensivament com ofensivament, també hi ha jugadores amb altres virtuts que a la seva posició fan un treball fantàstic, tot això fa que l’equip creixi, de que siguem més fortes i de que siguem un equip difícil de guanyar.

Si a tot això, hi sumem una bona dosis de bon ambient i de “pinya” dins i fora del vestuari, fa que sortim al camp més motivades i amb ganes de guanyar tots els partits.

Malgrat tot, aquest any hem tingut problemes de caire institucional que potser ens han fet perdre la concentració en alguns partits. Aquest any hem fet una molt bona primera volta i en línies generals podríem dir una bona temporada, però m’arrisco a dir que de cara a l’any que ve, si tot torna a la normalitat, podríem ser l’equip revelació de la lliga.

4.Quin és el vostre objectiu pel final de temporada?

Està clar que l’objectiu és la permanència, sobretot després del “susto” de l’any passat. Aquest any ho tenim més fàcil que altres anys, i potser ja podríem dir que estaríem salvades.

És cert que quan anàvem tan bé a la primera volta havíem somiat amb alguna cosa més, però sent realistes crec que el més important és lligar la categoria i un cop lligada somiar.

5. Ja ben entrats a la segona volta.. com has vist el nivell d’aquesta Primera Catalana?

És obvi que cada any hi ha més nivell, que la categoria és més competitiva i que els equips estan millor preparats.

Aquest any està sent bastant dura en que aquest sentit, ja que treien al Barça i possiblement al Levante las Planas que està fent una molt bona temporada gràcies a les noves incorporacions i a jugadores ja amb experiència en aquesta categoria, crec que la resta d’equips són bastant similars. És a dir, en aquesta primera catalana tan pots guanyar com perdre un partit contra l’equip que sigui. Cap equip t’ho posa fàcil per emportar-te els tres punts i no només es necessita una bona tècnica sinó que has de posar la força i la lluita durant tot el partit per intentar plantar cara a l’altra equip.

Personalment, crec que la categoria està bastant sentenciada i únicament un quasi miracle faria canviar la part alta i la part baixa. Per la zona alta de la classificació i amb opcions a ascendir podríem catalogar únicament al Barça i al Levante que són els més regulars i els que millor futbol han fet. En canvi, per la part baixa i sabent que en baixen tres, crec que el Pardinyes, el Castellar i el Manresa tenen tots els números per descendir, ja que el que marca la permanència està a 9 punts del descens i a falta de 7 partits, és a dir, de 21 punts per disputar crec que aquesta diferència és quasi insalvable per aquests tres equips.

Ara una mica del futbol femení en general..

6. Com veus el futur del futbol femení?

Crec que estem pel bon camí, cada cop s’estan creant més equips femenins i això és una bona senyal de que les coses s’estan fent bé i de que en principi i cada vegada més, els equips femenins els tracten de la mateixa manera que un de masculí, amb els mateixos privilegis.

Però, també és cert que encara queda molta feina a fer, ja que avui dia encara no es pot comparar el futbol masculí amb el femení, ja no dic en qualitat sinó en que la gent pensi que les noies també tenen els mateixos drets que els nois, les mateixes possibilitats de jugar a futbol quan ets petita i sobretot, que entenguin dins d’un nivell equitatiu, que el futbol masculí i el femení són diferents. Són diferents en quan a velocitat en el joc, en quan a tècnica (tot i que cada vegada menys), en quan a agressivitat en el camp, en quan a força, etc. Però, tot això és el que fa enriquir el futbol femení, fer-lo diferent del masculí i sobretot, millorar les llacunes que té aquest últim.

7. Hi ha bon nivell a Catalunya?

Com ja he dit abans, cada any hi ha més nivell en totes les categories i els partits són més difícils guanyar-los, però amb tot i això, crec i espero que encara vagi a més, que cada dia el futbol femení sigui millor. I que sobretot, tinguem més espectadors veient i seguint el futbol femení.

Pel que fa referència a Superlliga crec que tenim bons equips catalans en aquesta categoria, com l’Espanyol o l’Estartit, i que possiblement estem al mateix nivell que a la resta d’Espanya, ja que també veiem que hi ha bons equips com el Levante, l’Atlètic de Bilbao, etc. A nacional també hi ha bons equips, com l’aspirant Barça, el Lleida, entre d’altres.

Crec que aquest és el model a seguir, que cada vegada es formin més equips femenins, que es potenciï aquest esport femení. Aquesta seria la base ideal per a que en uns anys hi hagués un futbol femení català molt potent.

8. Un bon record del futbol? I un de dolent?

De bons records i moments n’hi ha molts. La meva primera etapa al futbol sala va ser molt bona, va ser l’inici de tot. Vaig passar molts bons moments, la gresca que fèiem, als entrenaments fèiem de tot, quan anàvem a jugar a fora donàvem mil i una voltes per trobar els camps, etc. erem més petites i potser no ens ho preníem amb tota la seriositat que requeria.

També tinc bons records de moltes jugadores que han passat pel Torroella mentre jo hi era i la sensació que se m’ha quedat és que sempre pots aprendre de tothom, sinó és per a formar-me i millorar com a jugadora si com a créixer com a persona. Però, possiblement els millors moments futbolístics els estic vivint ara, amb un bon ambient al vestuari i un gran grup de jugadores i això es nota dins i fora del camp, ja que quan es guanya tothom està content però quan es perd és obvi que ningú està alegre però, tothom intenta animar al grup i posar el màxim de la seva part, sense buscar culpables i pensar en el pròxim partit per afrontar-lo amb garanties de guanyar-lo.

Possiblement, el pitjor record va ser el de l’any passat a final de temporada quan vam estar a punt de baixar. Finalment, vam poder salvar la categoria i aquest any estem demostrant que som un equip de primera i no de segona.

9. Un lema que tinguis sobre el futbol?

“Si t’agrada i gaudeixes del futbol aprofita-ho, lluita pel que vols i que no t'ho recriminin pel simple fet de ser noia”.

10. Què t’ha aportat el futbol?

La veritat és que he après moltes coses i moltes més que les dec tenir interioritzades i ja ni me les qüestiono.

A part d’haver conegut a molta gent, ja siguin jugadores, entrenadors, gent que normalment ens segueix, pares, etc. Possiblement, una de les millors coses que m’ha aportat el futbol és el respecte als altres, el saber que tothom és com tu, que som iguals i que totes estem pel mateix: per compartir el nostre esport favorit o una de les coses que més ens agrada fer en aquesta vida.

Així com el respecte als altres, el futbol també m’ha aportat el saber compartir amb els altres i el de saber “sobreviure” en un vestuari amb més gent, que segurament pensaran diferent i tindran altres estils de vida.

De tot això, puc dir que el futbol no és només jugar a futbol sinò que hi ha molta vida al darrere.

GRÀCIES SARA!