El futbol és cosa de dones

Seguint amb els artícles per conèixer els nostres equips catalans, avui toca parlar del Sant Andreu. Aquest equip tot i que mai ha jugat a Primera Catalana, ja fa forçes anys que es va fundar i podriem dir que no és un equip desconegut del tot. Però tot i així anem a coneixe’l una mica més.

El Sant Andreu és el líder del grup 4 amb 54 punts i 17 victòries. Tot i ser el líder té a moles pocs punts el Xaica, per tant a falta de dues jornades per finalitzar la lliga encara hi ha emoció per saber qui pujarà a Primera Catalana.

A continuació la seva capitana Eva ens explica tota la història del Sant Andreu:

El Sant Andreu va començar a finals de la Temporada 1996/1997. Els membres del futbol base volien comptar amb un equip femení a les seves files, el club volia destacar com a modernista i defensor de la dona amb aquest esport tant masculí segons la història.
Després de diverses reunions, la Junta Directiva del futbol base, amb gent com Serrano, Sánchez, i el coordinador Sr. Corpa, es va donar el vist i plau d’un equip femení.
No va ser gens fàcil, començàvem de zero. Però s’ha de dir que hi havia molta il·lusió pels andreuencs, així que vam començar la feina posant anuncis i enganxant cartells a les parets del poble, finalment al setembre de la temporada 1997/1998 el San Andreu inscrivia per primera vegada un equip femení. La tasca més difícil ja estava feta, formar un equip per poder jugar tots els partits de la categoria, i sí, ho vàrem aconseguir, reunir a 17 jugadores en aquells anys no era fàcil, el futbol femení encara no tenia nom i hi havia molts clubs que no tenien femení, ni l’Europa, ni la Guinenueta, ni Carmelo, ni Mataró, ni Seagull....no hi havia gaires equips femenins.
El següent problema era l’entrenador/a, s’havia de trobar algú que sapigués tractar a un equip femení i com funcionava. Finalment, varen proposar-me fer d’entrenadora. En un principi m'ho vaig rumiar, jo aleshores jugava al R.C.D.Espanyol i havia de combinar els meus entrenaments amb els andreuencs. Finalment vaig acceptar, em vaig comprometre a entrenar aquest equip, en el club del meu cor.

COMENÇAMENT OFICIAL DE L’EQUIP FEMENÍ A LA TEMPORADA 1997/1998

Vam començar la lliga en el grup 3er. de Segona Divisió, ens esperava una temporada molt complicada, Perquè els equips que militaven en aquesta categoria tenien molta experiència.
Va ser una temporada patètica en resultats però molt bona de cara a la gent, s’ha de dir que les jugadores que van començar amb nosaltres no tenien cap experiència, només tenien il·lusions per jugar. Moltes no sabien que era un fora de joc, una banda, ni 'sacar' de porteria. Hi havia molta feina a fer, i crec ho vàrem aconseguir.
Aquell any vam baixar de categoria, però al Sant Andreu no l’importava això, l’importava que havíem acabat la temporada pràcticament les mateixes jugadores que la van començar, tot i que no es va guanyar cap partit aquell any.
La següent temporada començàvem a Tercera, una categoria bona per gent amb poca experiència com nosaltres, les jugadores ja s’havien après les regles i jugàvem centrades i sabent al que fèiem. Ja era un equip!!!
Tot l’esforç i ganes que varen fer durant la anterior temporada es reflectia als partits, seria injust no donar les gràcies als esforços que han fet per aquest equip als Sr. JONATHAN i Sr. ALEXIS SÁNCHEZ NEGRETE, tots dos han col·laborat moltes vegades amb l’equip femení, han passat hores i hores als entrenaments ajudant-me. Sense ells no haurien après tant les noies, ja que hi havia moltes diferències entre jugadores i ells van intentar partir grups perquè cadascuna millorés el que més li costava.
Aquella Temporada vam tornar a pujar a Segona Divisió, amb il·lusió i ganes començàvem un altre any a Segona.
Les dues següents Temporades vam continuar a Segona Divisió, fent un bon paper encara que no hem pogut pujar mai a Primera Divisió, que es l il·lusió del femení.
La Temporada 2001/2002 va haver un canvi d’entrenador, jo no podia continuar amb els entrenaments i el que fou el meu entrenador a R.C.D Espanyol va fer-se càrrec de l’equip. I jo, vaig fitxar com a nova jugadora de l’UE Sant Andreu, cosa que em feia molta il·lusió. Es va fer una bona temporada, varen fitxar a gent de fora, del País Basc, d’Astúries, hi havia molt bon equip, però les lesions i baixes van fer que l’equip no lluités per les primeres posicions de la Lliga.
La Temporada 2002/2003 fou desastrosa, es va començar amb una plantilla molt curta i això reunit a moltes lesiones va fer que la gent es desanimés, i no es va guanyar cap partit i conseqüència d’això l’equip va baixar a Tercera Divisió. Les repercussions van ser tals que la Junta va intentar desfer aquest equip que tants anys ha lluitat per el nom del Sant Andreu.
Així que, al saber que el volien desfer, les noies ens vam unir més que mai i al setembre d’aquell any ja tenien una plantilla amb 17 jugadores. Així que el Club ens va inscriure a la lliga a Tercera Divisió, es va fer una bona temporada i al següent any van tornar a la Segona Divisió. (2003/2004)
Des de la temporada 2003/2004 l’UE SANT ANDREU sempre ha estat als primers llocs de la classificació, però mai han aconseguit el desitjat ascens a la primera divisió.
A partir d’aquesta temporada agafa el control de l’equip Lorenzo Rubio, principiant al futbol femení però no al masculí. Amb ell el club torna a fer dos equips de futbol onze i un futbol 7 cadet que el porten la Sally i la Nely, va ser una bona experiència i una bona oportunitat per les jugadores més joves.
El Loren ha tingut molta paciència i ha hagut de lluitat al club perquè es valorés al futbol femení, tot i així encara estem molt lluny d’igualar-ho amb el masculí.
El mister porta amb aquesta 3 temporades al capdavant del primer equip femení i màxim responsable del futbol femení de la nostra entitat.
Aquest temporada la 2007/2008 el mister va apostar per un equip contundent i segur de lluitar pel que més volia, pujar a la primera divisió, creu que hi ha equip suficient per pujar a però també juga la sort i les lesions que poden acabar amb les aspiracions de qualsevol equip.

Esperem doncs que aquesta temporada sigui la que per fi el Sant Andreu aconsegueixi el seu preuat objectiu: pujar a Primera Divisió.