El futbol és cosa de dones

Maria Reche actualment és jugadora del RCD Espanyol B, però en diverses ocasions ha estat convocada pel sènior A. La jugadora blanc-i-blava de 18 anys , també va ser una peça clan de la selecció catalana sub-25 que va revalidar el títol estatal davant les Canàries als penals amb l’últim llançament fet per la manresana.

1. En quin equip vas començar a jugar a futbol?

Hi vaig començar als sis anys, amb els benjamins de la Balconada, però m’hi vaig aficionar perquè el meu pare també li agrada molt i havia dedicat molts anys de la seva vida a jugar a futbol en equips com el Callús. Després de la Balconada, me’n vaig anar al Torroella, als 14 anys em van fitxar el Sabadell i fa un parell de temporades l’Espanyol.

2. Com vas arribar a jugar al club blanc-i-blau?

Quan jugava amb el Sabadell ens vam enfrontar a l’Espanyol i vaig jugar força bé. El seu entrenador em va demanar si volia anar a unes proves al club. Ho vaig intentar i va sortir bé, em van fitxar i ara fa dues temporades que jugo amb l’equip B, n’he estat molts partits la capitana, tot i que de tant en tant em fan jugar algun partit al femení A.

3. Quines característiques et defineixen com a jugadora?

D’una banda, sóc una jugadora polivalent, puc jugar tant al lateral dret, com a l’eix de la defensa, com de mig centre defensiva. Sobretot, depenent de les necessitats que tingui l’equip, em puc adaptar a diverses posicions. De l’altra, crec que no tinc un punt concret que sigui excessivament destacable, però en totes les facetes del joc sóc més que correcta. M’agrada treure la pilota jugada, alhora, sóc contundent en defensa i em centro en el meu potencial físic.

4. Com se’t presenta el futur?

En principi, estic molt a gust al club blanc-i-blau i no tinc pensat canviar d’aires. Aquestes properes dues setmanes els equips es comencen a moure i et presenten els seus projectes i ofertes. Estic disposada a escoltar el que sigui, però d’entrada el meu objectiu és quedar-me al RCD Espanyol i consolidar-me al primer equip quan tingui l’oportunitat.

5. Has participat en gairebé totes les seleccions catalanes base. De quin torneig en concret t’endus millor record?

El Maig del 2002 vaig jugar amb la selecció sub-14 a Sevilla i vam guanyar el campionat estatal; va ser el primer, però sense dubte em quedo amb l’últim estatal que he jugat (sub-25), perquè vam aconseguir la victòria a Canàries davant la selecció amfitriona, a la tanda de penals, després d’empatar 1-1, i vaig sentir una il3lusió especial en marcar el penal definitiu. De fet, també havia marcat l’últim llançament de penal en les semifinals, ja que vam empatar 0-0 amb Galícia. D’altra banda, també vaig alegrar-me moltíssim quan vam vèncer els dos campions sub-17 consecutius, un l’any 2004 a Blanes i l’altre l’any 2005 a Almuñecar, província de Granada.

6. Suposo que has tingut entrenadors de tots colors. Quin consideres que t’ha aportat més com a jugadora?

Recordo d’una manera especial el Siscu (Francesc Pujol, actualment entrenador de l’equip femení de l’Europa), que en aquell moment m’entrenava al Sabadell. Era un entrenador molt comprensiu, s’hi podia parlar de qualsevol cosa i, a més, feia uns entrenaments molt intensos que ens preparaven bé físicament com tàcticament. Un exemple eren els partidets 6x6 en un espai reduït que et feia treballar molt la intensitat i la potència de cames.

7. Què t’aporta jugar a futbol?

Crec que no és fàcil d’explicar, però tothom que ho senti m’entendrà. Acabes un partit, et sents bé, has donat el màxim de tu mateixa, has fet una feina i un esforç eficients pel teu equip i et sents realitzada. M’encanta practicar esport, t’ajuda a desconnectar de totes les altres coses que has de fer en el dia a dia. A més, hi coneixes persones, hi fas amics i amigues.

Entrevista extreta de Regió 7

Foto: espanyolfemenino.com