El futbol és cosa de dones

Avui no parlaré del futbol femení, sinó que parlaré una mica més del futbol en general, i en concret d'un aspecte que el tenim molt oblidat, però que és molt important per un/a futbolista. I aquest és la nutrició.

Es coneix com a fatiga un estat funcional que ens serveix de protecció. És un estat transitori i reversible, mitjançant el qual s’imposa de manera ineludible la necessitat de parar, o si més no de reduir la magnitud de l’esforç o la potència del treball que s’està efectuant.

La fatiga que es coneix és l’aguda, la qual desapareix al cap d’hores o dies. Si fos més greu es parlaria de fatiga subaguda o crònica, ja relacionades més amb el sobreentrenament.

El futbol és un esport on les demandes fisiològiques canvien constantment. Durant un partit, la combinació principal de resistència (aeròbica i anaeròbica) i força, que es desenvolupa en una intensitat moderada-alta sumada al fet de córrer, saltar, rematar o acelerar representa una gran despesa energètica (9-16 Kcal(Kg/hora).

La font d’energia bàsica durant el joc és el glucogen, que l’organisme sintetitza mitjançant l’ingesta de carbohidrats. Així, és fàcil entendre la importància de tenir una aportació adequada d’aquesta substància en quantitat i percentatges de carbohidrats, a la dieta del jugador abans i després del partit i/o entrenament. La relació entre glucogen i fatiga és inversament proporcional; a més glucogen reservat menys fatiga.

Els carbohidrats

Els hidrats de carboni també coneguts com a glúcids o sucre aporten energia directament, mentre que només es recorre als greixos quan ja no hi ha carbohidrats. Els exemples més coneguts de carbohidrats són: sucre blanc, melmelada de fruita, patates, llegums, hortalisses, cereals, pa, arròs i pasta.

Principals mecanismes de producció de fatiga al futbol

1. Disponibilitat de substrats:

Les troballes de baixes concentracions de glucogen al final d’un partit, així com un major desgast d’aquesta substància durant el primer temps comparat amb el segon, indiquen que el nivell de glucogen muscular emmagatzemat prèviament influencia al rendiment, sobretot cap al final del partit.

Així es pot comprovar com jugador/es amb baixa taxa de reserva de glucogen corren menys distàncies i fan menys sprints. Al següent quadre es pot veure clarament:

2. Una altra causa és l’acumulació de metabòlits. Els diferents aspectes del futbol (intensitat, canvis de ritme...) fan que es produeixin subproductes del metabolisme i aquests s’acumulin i produeixin fatiga.

3.No es pot oblidar les alteracions hidroelectrolítiques. Als entrenaments i partits es perd molt líquid, i si no es retorna adequadament provoca fatiga. Per això, és molt important hidratar-se durant i després del partit, i millor si es fa amb begudes electrolítiques (isotòniques). La presència de concentracions altes de sodi afavoreix l’absorció de glucosa i aigua a nivell intestinal.

Així, vista la importància de la nutrició en l’esport, i en concret del futbol, podem treure les següents conclusions:

- Els àpats previs als partits i/o entrenaments han de ser rics ens carbohidrats

- Durant i després del partit és molt important hidratar-se, a poder ser amb begudes isotòniques.

- A la mitja part del partit és important aportar glucogen al cos, per exemple menjant fruita.