El futbol és cosa de dones

Aquest diumenge el Palautordera es va proclamar campió del Grup I de Segona Catalana en derrotar 2-1 al Torelló. Les palauenques han fet una magnífica temporada i havent perdut només contra el Vic i el Bellavista, són les justes campiones.

La seva capitana, Paula Llavina parla de com ha anat la temporada.

1. Campiones i ascens en el vostre segon any de vida. Com ha estat possible?

Aquest és un tema que tenim molt present i del que en parlem bastant sovint, sobretot els divendres tot sopant, ja que després de l’entreno anar a menjar alguna coseta és quelcom que fem gairebé sempre. De fet, són les ganes de fer coses plegats i el fet de crear pinya el que més ens agrada...i no només fora del camp, sinó també a dins. Nosaltres no parlem de “Carole centre-campista”, “Núria delantera-centre golejadora” o Maria “carrilera nata” (sense mai oblidar a totes les altres jugadores!!), sinó de PALAU en majúscules, incloent a totes i cadascuna de les jugadores i sense fer cap mena de diferenciació entre elles. Som així, un grup, no hi ha ningú que sobrepassi ni ningú que domini. I el millor de tot és que no hi ha intenció de sobrepassar, tothom segueix aquesta filosofia de forma instintiva, sense adonar-se’n.

M’encanta i ens encanta aquesta visió que tenim del futbol, ningú juga per satisfer a l’altre, sinó per satisfer al grup en general i, poc a poc, anar-lo fent campió. Humilitat i unió, crec que són aquests dos termes els que ens han portat a l’ascens a primera catalana en només dos anys.

Ah! i una mica d’humor i de sinceritat tampoc va malament!! Humor per no caure en la monotonia i sinceritat que ens porta a anar amb la veritat pel davant, solucionant ràpidament qualsevol problema que pugui sorgir. De problemes sempre n’hi ha, a tots els equips, és inevitable, però si se’n parla abans de que la pilota es pugui fer molt grossa la solució està més que assegurada!! HO RECOMANO A TOTS ELS EQUIPS FEMENINS!!

2. Diumenge victòria per només un gol de diferència amb el Torelló. Els nervis van passar factura?

Bé, en primer lloc, tot i que no justifiqui al 100% el mal joc, comentar que el camp estava horrible per la pluja (que per cert, només va ploure a Palautordera, semblava que ens volgués aixafar la festa!!). El camp estava xop, la pilota pesava i patinava moltíssim, els peus ben mullats...vaja, unes condicions no massa favorables per practicar un bon futbol.

Però bé, ja he dit que la pluja no treu que el nostre joc no va ser del tot bo. De fet, podríem dir que va ser un partit dolent, d’aquells que no recordem a mode d’exemple quan fem referència a grans partits. De motivació en teníem, i molta, però no sé explicar quins són els motius que ens van portar a marcar només dos gols. Tot i el mal joc, vam gaudir de moltes oportunitats que tampoc vam saber aprofitar. Que podríem haver fet molt més? Doncs sí, però som el Palau, un equip que, sense saber ni com ni perquè, és inestable i irregular. Sempre comentem que gran part dels equips són així d’inestables, que forma part del tarannà femení. Jejejeje...no crec que valgui d’excusa oi??

Sigui com sigui, no crec que fossin els nervis els que van provocar el mal joc. Com sempre, nosaltres mateixes, la nostra manera d’encarar partits que ens venen de cara...mira, crec que de cara a primera aquest serà el primer “problema” a solucionar!!

3. Aquest cap de setmana es juga Vic-Bellavista, duel d’alta tensió per ascendir a Primera, quin és el teu favorit?

Pregunta trampa! La veritat és que hauria de ser imparcial, però no puc evitar posicionar-me pel Vic. A part que crec que tenen una política de joc més similar a la nostra, tenim una relació molt bona amb el Vic femení. Sempre que hem jugat contra elles hi ha hagut una esportivitat gegant, considerant-ho a més com una oportunitat per aprendre una mica més. El nostre entrenador sempre ens posava com exemple de bon joc al Vic A, que en dos anys ha passat de segona a nacional. Una evolució increïble, un club que ha apostat pel femení i que mereix que els seus equips continuïn evolucionant encara més.

I perquè m’encanta Osona, que coi!!!

4. Què significa per tu ser capitana d’aquest Palautordera campió?

Quan es va iniciar el Palautordera femení i es van fer les votacions vaig quedar com a segona capitana, la primera era la Rosó Morató (buff...sempre he pensat que em va deixar el llistó massa alt!). Aquesta segona temporada, i per motius personals, la Rosó va haver de deixar l’equip per un temps i jo vaig quedar com a primera capitana, amb tot un munt de responsabilitats que he entomat de la millor manera que he pogut. Però la veritat, és quelcom que m’encanta...m’encanta ser la capitana d’aquest gran equip, anar a firmar cada vegada que comença un partit, saludar a la capitana de l’equip contrari i representar a tot l’equip. És que me’n sento molt orgullosa, no puc dir res més al respecte. De fet, sóc privilegiada per ser capitana...el que no entenc encara és perquè em van votar!

5. El millor moment de la lliga? I el pitjor?

El millor, diumenge quan va acabar el partit i vam saber que érem campiones de lliga una setmana abans d’acabar-la! GENIAL! Ah! I la victòria contra el Vic a casa també va ser genial. Hi havia una quantitat de públic impressionant, tothom animant...va ser realment màgic.

El pitjor...la derrota contra el Bellavista a casa, per mi va ser un moment horrible...més que res perquè és un equip contra el que no vull perdre ni voldré perdre mai més!

6. Com has vist el nivell d’aquest grup I de Segona Catalana?

Durant la primera volta es va veure clar que, per nivell de joc, el grup estava clarament dividit en dos. Tot i això, i com ja s’esperava, els equips han anat evolucionant i al llarg de la segona volta s’han anat equiparant. Uns s’han mantingut en la línia, però altres han millorat tan que, fins i tot, han sorprès. Els empats del Vic i el Bellavista amb el Riudeperes, o la nostra victòria per la mínima contra el Pradenc són exemples de la gran evolució d’alguns petits equips que s’han anat fent realment grans. És una mica com el Palautordera de l’any passat, que va fer una primera volta fluixa i va acabar com a tercer de grup (jugant-se la segona posició a l’última jornada contra el Sant Quirze i perdent per la mínima).

7. L’any que ve, si poguessis triar, grup de Girona o de Barcelona?

Girona. No pel joc ni pel nivell, sinó per la zona. M’encanta Girona...visc a la mateixa distància de Barcelona que de Girona, però prefereixo el nord.

8. Com veus la pròxima temporada a la nova categoria?

Amb molt de respecte i amb un total desconeixement. No conec res de primera catalana, només que el Vic A hi va pujar l’any passat i que ja està a nacional. No em fa por, ni molt menys. Crec que podem fer un gran paper i que, a més, no tenim cap mena de pressió. No tenim res a perdre, però qui sap si podrem tenir quelcom a guanyar. Pas a pas, sense pressa, com hem anat fent sempre. Mentre continuem amb la mateixa línia de treball, humilitat i unió, ja en tinc més que suficient.

9. Anàveu frec a frec amb el Vic, fins que les d’Osona es van desinflar una mica. Creus que l’experiència va ser una part important?

La veritat, crec que el que hem tingut més a favor ha sigut el fet de guanyar tots els partits que en teoria, i entre cometes, “s’havien de guanyar”. Ara és quan, per exemple, valorem la nostra victòria al camp del Riudeperes o del Gurb, camps complicats i on el Vic i el Bellavista han punxat. De fet, moltes vegades es diu que les lligues es guanyen contra els equips petits. I així ha sigut. Nosaltres només hem perdut dos partits, el del Vic i el del Bellavista. El Vic ha empatat contra dos equips en els que, en teoria, havia de guanyar. Experiència? No crec que sigui això, només fa dos anys que juguem, de fet. Crec que la clau està en prendre’s cada partit com si fos una final, cada partit és igual d’important i la concentració ha de ser sempre la màxima, juguis amb el Vic o amb l’Atlètic Vallès.

10. Què t’ha aportat el futbol?

Semblaré típica i tòpica, però el futbol m’ha aportat moltíssim. El futbol, al igual que qualsevol esport en equip, ens fa com compartir, confiar, treballar i tenir responsabilitats. He creat una petita família que estimo un munt i que, ara per ara, no canviaria per res del món. Forma part de la meva vida i n’estic plenament orgullosa.

GRÀCIES PAULA!

No hi ha de què, només faltaria!!! Totes aquestes preguntes les he respost en nom de totes, perquè ho parlem tot sovint i totes pensem el mateix. També forma part de la nostra filosofia.

Aquest cap de setmana també s’ha proclamat campió l’Acadèmia del Grup 5 de segona, i així ja es coneixen tots els campions de Segona Catalana, que són: Palautordera, Montcada, Espanyol C, Sant Andreu, Acadèmia, Empuriabrava i AEM.

FELICITATS A TOTS ELLS!