El futbol és cosa de dones

Fa uns mesos recordo una notícia al diari on explicava que un entrenador d’uns nens alevins havia ordenat als seus jugadors que es deixessin fer un gol, perquè ells havien marcat quan un jugador rival estava al terra.

Aquest fet va ocupar 5 minuts del telenotícies, i petits articles al diari, i es parlava sobretot de l’importància d’educar els nens des de petits, on en aquesta edat el futbol és o hauria de ser més aprendre que guanyar.

Bé, això era un cas del que s’anomena fair play, però crec que hi ha la costum de només donar importància a aquestes bones accions quan els jugadors/es són petits. Evidentment, crec que el fair play hauria d’existir en totes les categories i encara més a les primeres divisions perquè al cap i a la fi els nens/es imiten els seus ídols.

Aquesta lliga una jugadora de Superlliga va tirar la pilota fora quan estava sola davant porteria, perquè la portera rival estava lesionada al terra, i aquest gol hagués significat l’empat o la victòria, ara no ho recordo bé.

El fet, és que aquestes accions quan es produeixen es converteixen en notícia quan hauria de ser una acció més.

Estem arribant a uns límits que ja no es té fair play per res, i amb prou feines alguns equips et tornen la pilota quan l’has tirat fora perquè poguessin atendre una rival.

Jo us proposo una cosa, pareu i penseu com actueu dins el camp, torneu la pilota, ajudeu a una rival o bé ignoreu una lesionada, simuleu una falta?

I clar, també sóc realista i no s’ha d’oblidar les que fan teatre i que per això potser ens tornem com ens tornem. I reconec que si vàries vegades falléssim una ocasió perquè hi ha una rival a terra, potser seria el nostre entrenador/a qui ens diria alguna cosa, que aquest també és un altre aspecte del qual se’n podria parlar.

Amb aquest article no pretenc que ara el món del futbol siguin flors i violes i que totes siguem grans amigues, però si que potser totes hauríem de ser una mica més honestes i més “netes”, i jo la primera.