El futbol és cosa de dones

Àngel Codina conegut com a Cudi és l'actual entrenador del femení cadel/juvenil del C.E.Europa. Aquest Sabadellenc de 20 anys va començar al món del futbol femení a un club històric com és el Sabadell i aquesta és la segona temporada que està al club gracienc de l'Europa. Cudi a part també ha sigut coseleccionador de la Selecció de Barcelona i monitor del I Campus Natalia Astrain.

1. Quan va començar la teva “relació” amb el futbol femení?

Cap al mes de setembre del 2005 quan vaig decidir “retirar-me” de la pràctica activa del esport per problemes constants als genolls. Una tarda de dissabte vaig acostar-me a La Nova Creu Alta amb un amic per veure un partit de copa de la reina entre el CE Sabadell i el Hispalis i vaig quedar tant admirat pel partit vist que vaig decidir tornar-hi quinze dies després i així fins que em vaig tornar “addicte” al futbol femení, especialment al CE Sabadell. Això, sumat a que tenia més temps lliure i que ràpidament vaig fer amistats amb la gent del gremi, Mª Carmen Ganga (una de les màximes responsables del femení) em va presentar a l’entrenador del filial arlequinat Siscu Pujol i des de les hores, poc a poc he anat entrant cada dia més endins d’aquest mundillo.

2. Vas estar dues temporades al Sabadell i ara en portes també dues a l’Europa. Hi has trobat gaire diferència en dos cubs que aposten fort pel futbol femení?

Tot club que apostí pel futbol femení ja són clubs dignes de respectar i d’admirar, la diferència entre uns i altres recau sobre la serietat i la importància que els màxims responsables donin a la secció. Les dos temporades que vaig estar al Sabadell van ser molt difícils esportivament (2 descensos seguits malgrat que vam potenciar molt i molt bé la cantera i això t’endolça una mica la feina feta) però sobretot extra esportivament. La primera temporada el vaixell semblava enfonsar-se amb la fuga dels màxims responsables i la desaparició a mitja temporada del primer equip de Superlliga. Això va provocar una desbandada de jugadores important en busca d’un futur millor i més segur. Recordo que aquell estiu va ser una “bogeria”, en pocs mesos havíem de fer refutar la nau i amb l’entrada de José Quereda “Pirri”, Josep Miranda i tot un seguici de gent jove amb ganes i il·lusió sumada als qui vam decidir quedar-nos i aportar el nostre granet de sorra vam aconseguir (no sense patiments ni moments de forta tensió) reconduir el camí i el prestigi perdut. Finalitzada aquesta temporada i content i orgullós d’haver pogut col·laborar en aquesta fita, vaig decidir quedar-me al marge i deixar lloc a altres persones que venien amb més ganes i força que mai, necessitava nous aires. D’aquests dos anys vaig aprendre que si t’ho proposes i t’envoltes de gent compromesa i amb il·lusió, pots aconseguir qualsevol cosa que et proposis.

Al canviar de club i passar a les files del CE Europa vaig adoptar un rol diferent, vaig passar dels despatxos i d’haver de fer de tot com aquell qui diu, a centrar-me només amb un equip i estar pendent de que un petit grup de noies s’ho passin bé fent allò que més els hi agrada.

Diferències clar que n’he trobat cap a bé i cap a malament. He passat d’estar a primera línea de combat a estar sota la vigilància i seguiment de coordinadors i directius ben coordinats. Ara per ara encara no puc dir si el canvi a estat cap a bé o cap a malament, simplement és diferent. Quan fas un canvi el fas perquè et vagi millor...el temps dirà.

3. Aquest any portes el juvenil/cadet de l’Europa, com veus la temporada?

A nivell global la veig molt desigualada doncs crec que hi haurà un petit grup de cinc o sis equips punters i la resta. Diferències tan abismals no són productives ni per uns ni pels altres i en vistes de la gran acceptació que ha tingut la categoria (i jo des del primer dia que en aquest aspecte felicito a la FCF) s’hauria de començar a perfilar la idea de 2 divisions en comptes de tants grups.

A nivell d’equip, tinc una barreja de “peques” i “veteranes” (de 14 a 17 anys) molt interessant. Entre les que m’han quedat de la temporada passada a 2a catalana i les que han pujat dels infantils s’ha fet un grup molt homogeni ràpidament i el “bon rollo” entre tots serà una de les nostres armes.

4. Aquest estiu vas estar de monitor al Campus Natalia Astrain, com va ser l’experiència de conviure una setmana amb tot de dones?

Durant els dies previs i posteriors al campus vaig haver d’aguantar moltíssimes bromes al respecte. Jo sóc monitor de futbol base i elles futbolistes amb ganes d’aprendre i passar-s’ho bé tot lligava.

Va ser una setmana molt intensa, divertida i inoblidable que, sens dubte, repetiria amb els ulls tancats i demà mateix si fes falta. El fet de passar tants dies al costat de noies d’alt nivell dins el futfem com són Natalia Astrain, Mireia Benlliure i les bessones Andrea i Pilar Porta ja és un motiu d’enorme satisfacció personal (pel fet d’haver fet grans amistats amb elles) i esportiu (que gent d’aquest nivell i reconegudes dins d’aquest mundillo es fixin en mi no passa cada dia...). Amb les nenes doncs van ser moments de gran emoció poder compartir neguits, alegries i rialles amb futures cracks del futbol.

Parlant en to irònic i masclista diria que si per un home, aguantar una dóna sovint ja li costa un suplici, aguantar-ne 40... si vaig sortir viu d’aquesta experiència ja em poden tirar el que vulguin que ho aguanto tot jajajaja.

Ara parlant seriosament, si alguna cosa li estic molt agraït al futbol són per moments com aquests. Moments en que deixes tots els neguits i patiments a casa, t’oblides de tot uns dies i els disfrutes com un nen més. Permeteu-me que em repeteixi en el que he dit abans, si estàs rodejat de gent que val la pena, res és impossible.

5. També vas fer de coseleccionador per la provincia de Barcelona juntament amb una gran jugadora com és Marta Cubí. Tornaries a repetir?

Sens dubte. Sóc una persona que li agrada molt aprendre i que et donin l’oportunitat de fer-ho al costat d’un tros de jugadora com Marta Cubí tota alegria és poca. Ja des de la primera presa de contacte amb ella i “Juanjo” Luque per preparar la llista de convocades em van semblar persones perfectes per la causa, compromeses, ambicioses, amb idees clares i ganes de treballar de sol a sol per demostrar que el futbol no només és cosa d’homes. Van ser molts pocs dies, experiència curta però que m’ha marcat tot aquest temps. Tan de bo torni a sonar la flauta...

Parlem més a nivell general..

6. Fa poc ha començat la lliga a Segona Catalana hi ja hi tornen a haver golejades d’escàndol. Tu ets partidari d’una tercera, d’una preferent.. on veus al solució?

Jo crec que la solució en vistes del gran creixement del futbol femení seria l’ampliació del número d’equips a Nacional, com a mínim entre quatre i sis. Això permetria que els equips més forts de 2a estiguessin a 1a catalana (18 equips com aquesta trobo el número perfecte d’equips per una bona competició) i després, els equips de nova creació o amb grans dificultats tenir-los junts en un mateix grup o divisió així tindrien com a mínim un any de transició per agafar rodatge. Jo diria que hi ha masses grups per lligues tan curtes...

De tota manera no vulguem fer la casa pel sostre. La veritable solució és troba en el futbol base. Crec molt més important i urgent continuar treballant en la creació de categories per igualar a les més petites, el treball que està duent a terme la FCF en aquest aspecte portarà molts èxits a un termini molt més proper del que ens podem arribar a imaginar si entre tots, repeteixo, ENTRE TOTS, ens donem un cop de mà FCF-clubs, clubs-FCF. El present del futfem pot ser el FC Barcelona o el RCD Espanyol però el futur som tots, des del “matalascañas FC” al “CF Cotolengo” passant per la “Penya la Bufanda CD”.

7. Si haguessis de dir una jugadora quina diries?

Tota nena/noia/dona que practiqui aquest esport amb una mica de dedicació ja és digne d’admirar i destacar. Però si mirem el futbol d’elit jo potser em quedo amb Adriana Martín, Noemí Rubio, Laura Ràfols, Laura del Rio... Ara bé, si alguna noia es mereix un reconeixement especial, sens dubte, aquestes són totes aquelles noies que al llarg de la meva curta carrera han passat per sota de la meva direcció. Totes elles un 10.

8. A quin equip femení t’agradaria entrenar?

No m’acostumo a marcar objectius a molt llarg termini. El present s’ha d’aprofitar i disfrutar el màxim possible. Si fas una cosa que a tu t’agrada (com pot ser en el meu cas el futbol) inevitablement et dediques amb cos i ànima i ja tens cura de fer-ho el màxim bé possible... Les recompenses et venen amb una mica de sort però sobretot, pel teu bon fer al llarg de la teva vida.

“Mai diguis d’aquesta aigua no beuré...” així que, avui el que toca es deixar-me la pell per l’Europa i el temps dirà.

9. Una frase?

Futbolera? “Un partido es como un melón, hasta que no lo abres no sabes cómo son” Undiano Mallenco, àrbitre de futbol.

Personal… “¡Actúa en vez de suplicar. Sacrifícate sin esperanza de gloria ni recompensa! Si quieres conocer los milagros, hazlos tú antes. Sólo así podrá cumplirse tu peculiar destino.” Ludwing van Beethoven, músic.

I una de regal (que des de sempre m’ha fet molta ràbia)… “El futbol femenino ni es futbol ni es femenino”… Qui va dir això no té ni idea de futbol.

I finalment..

10. Què t’ha aportat el futbol?

Et faltarien MB d’almacenatge del blog per reproduir-ho tot. A nivell més personal el fet de recuperar la il·lusió per estar en primera línea d’un esport després de perdre-la per culpa de les lesions però sobretot el gran número d’amistats fetes en tan sols 4 anys, passant per jugadores de tots els equips a entrenadors, directius i pares a més d’ensenyar-te que tot el que he aprés en un camp de futbol ho pots traslladar a la vida qüotidiana i afrontar la vida amb més seguretat, convicció i ambició.

A nivell més esportiu doncs el fet de poder tenir la maca responsabilitat de dirigir un equip de futbol (fins a les hores m’havia de conformar en ser el rei dels PC Futbol, Total Club Manager i jocs virtuals així... jejejeje) però sobre tot viure grans moments emotius, alegres i inolvidables al costat de tots vosaltres.

GRÀCIES CUDI!

A tu per aportar el teu particular (i no menys important!) granet de sorra amb el blog.