Posted by Teresa

divendres, 17 d’octubre del 2008 7 comentaris

Època de canvis

Comeneçem una nova lliga i començen les polèmiques, i moltes tenen un denominador comú: la Federació.

El diumenge pasat va començar la lliga de Segona Catalana i aj i van haver resultats d’escàndol. El que tothom va fer primer és donar les culpes a la FCF per fer uns grups tan desigualats. També hi ha qui diu de fer una tercera divisió, personalment crec que tot s’empitjoraria.


Ni molt menys pretenc defensar la FCF, però crec que molts la culpem (jo també ho havia fet) sense motiu. Perquè què passaria si es fessin grups més igualats però haguessis d’anar a l’altra punta de Catalunya? No ens queixariem?

Sincerament, igualar Segona crec que és quesito de temps. El futbol femení està creixent i això comporta la creacií de nous equips que han de “conviure” amb els existents. Evidentment si fiquessim els “nous” en una altra divisió (suposadament tercera) no creieu que el nivell baixaria?

Una part important per millorar Segona i el futbol femení en general, és crear una base i això mica en mica es va aconseguint i crear les categories infantil-alevi i cadet-juvenil crec que és de les millors coses que s’han fet.


També s’ha dit que el nivell de Primera Catalana ha baixat, però penso que el que ha pasat es que s’ha igualat mica en mica. Fa anys hi havia equips que destacaven, però eren lligues previsible, ja sabies qui pujaria o si més no qui en seria clar candidat.

Actualment, fins als últims partits no es veu un clar candidat i si es miren els resultats són pocs els partits on hi ha golejades.


Amb tot això vull dir que el futbol femení està en una època de molts canvis i no podem pretendre que en 2-3 anys tot vagi rodat, sinó que és un procés més llarg i tots ens hem d’anar adaptant mica en mica per aconseguir el que realment volem: que el futbol femení creixi.


Posted under:

Share this post
7 Responses to "Època de canvis"
  1. Anònim Says:
    17 d’octubre del 2008, a les 11:04

    Completament d'acord amb tu...ja ho diuen, actualment el futbol femení s'ha posat molt de moda i comencen molts equips amb poca experiència, però sovint amb més il·lusió que qualsevol que ja porti anys de rodatge. Són nous equips, sense base...però hem de pensar que tots, aboslutament tots, han començat alguna vegada i han sigut també principiants.

    Crec que només cal un pèl de paciència. Jo, jugadora del Palautordera, vaig començar a jugar amb 25 anys, ja que al meu poble mai hi havia hagut un equip de futbol femení. Jugava a handbol, l'esport de moda per les noies. Ara ja fa tres anys que existim i, a més, ja hi ha dos equips de nenes petites. És l'inici de la història del futbol femení a Palautordera...de ben segur que d'aquí unas anys ja tindrem una base consolidada, i el mateix passarà amb aquests equips de segona que tot just acaben de començar.

    Poc a poc els nivells s'aniran equiparant, n'estic segura...

  1. Anònim Says:
    17 d’octubre del 2008, a les 15:18

    El més important és crear el futbol base. Que les noies de ben petites ja puguin formar part d'un equip i que es puguin anar formant com a jugadores. Una noia que comenci a jugar als 18 ó 25 anys per exemple, pot tenir la il.lusió que vulgui però mai tindrà les qualitats tècniques i tàctiques que pugui tenir una altre noia que hagi començat a jugar als 7 ó 8 anys.
    Primer, s'ha d'anar potenciant el futbol base, al igual que els nois.

  1. Anònim Says:
    17 d’octubre del 2008, a les 18:49

    El futbol femení és ara lo que fa vint anys el futbol masculí.Necesita un temps d'adaptació.Una vegada n'hi hagi més categories,equips i la base este consolidada,segurament la diferencia entre equips serà més petita.Ara sembla que s'ha disparat el tema i cada vegada més clubs tenen equips femenins.Igualment,si et donas una volta per les categories del futbol masculí,veuras que vint anys més tard encara n'hi han golejades entre juvenils,benjamis,alevins i amaters.Tambè n'hi han retirades de competició avanç i durant la competició de lliga,com al femení.Aixì que no crec que tot sigui culpa de la federació com molta gent creu.Jo la repartiria tambè entre clubs i jugadores.Hi han clubs que intentan formar equips femenins però a ultima hora no tenen jugadores.O jugadores que començan i desprès és cansan de jugar.I els pares??segurament tampoc sempre és comprometren com és degut.Quantes noies et diuen que no venen a jugar diumenge perque els seus pares marxan de compres,viatge o a casa dels avis i no les deixan vindre a jugar.

    Segurament si tothom tingues cert compromis tot funcionaria millor.Però de moment és més facil mirar cap a l'altre costat i buscar culpables fora.

    Carlos

  1. Anònim Says:
    20 d’octubre del 2008, a les 12:58

    més que res, trobo que ens plantegem malament el concepte de futbol femení. què busquem? diversió? resultats? ascensos?
    aquesta és una qüestió que pocs equips plantegen a les jugadores i poques jugadores als equips.
    primer de tot, crec que dins un equip s'ha de tenir molt clar el que es vol aconseguir. no podem pretendre, com passa, que un equip de poble de cop i volta sigui campió de lliga. molts entrenadors, posen per davant els resultats cosa que posa en perill l'estabilitat del vestidor. no ens enganyem, ens agrada guanyar. però la majoria de noies el que busquen és una motivació per fer esport, i si l'escollit és el futbol el que busquen és passar-s'ho bé al camp, res més. i si els resultats acompanyen millor.
    què passa? el club vol tenir un femení de categoria, presumir d'ell. fitxa un entrenador bo, ben pagat. aquest veu que amb les jugadores del poble no en té prou, així que en porta d'altres que s'adeqüin a la seva manera de jugar i més bones tècnicament i tàcticament. les noies de sempre veuen que esforçant-s'hi el doble mai aconseguiran ni la meitat del que aconsegueixen les altres, i veuen que el seu esforç no és premiat. doncs ben fàcil, com que l'ambient dins l'equip tampoc acompanya, agafen i marxen.
    trist, però ben senzill, i això passa.

    per tant, des de tots els punts de vista crec que ens hauriem de replantejar: volem que les noies del poble agafin afició i s'ho passin bé fent l'esport que han triat? o simplement volem un femení amb potència per poder presumir d'ell com a club?

    i això no és problema de la federació. és clar que si a això li sumem llargs desplaçaments, com el que passa a primera catalana, la opció de deixar l'equip és molt més fàcil d'escollir. "per a què perdre una tarda o un dia, fent un desplaçament de dos hores per finalment no jugar?" i casos com aquest, un munt.

    llavors, si es volen resultats, no seria millor que l'entrenador expressés els seus objectius i deixés ben clar el rol de cada jugadora dins l'equip? sense minuts una pot quedar cansada, però si es deixa ben clar quin és el paper dins el grup crec que és molt més fàcil de conciliar. és a dir, cada jugadora, per poc que sigui, té un paper dins l'equip, per poc que sigui, encara que lesionada, encara que sigui un nyap jugant. anímicament l'equip es ressenteix de cada pèrdua.
    això sí que no és bo per al futbol femení.

  1. Anònim Says:
    24 d’octubre del 2008, a les 15:02

    Ja no només és segona catalana...
    Jo que visc el dia a dia de la categoria Aleví-Infantil aquest any és un autèntic desastre.

    No pot ser que equips renunciïn a a Primera DIvisió i ara estiguin a Segona fotent pallisses... indignant per part dels clubs en primer lloc i desprès per la FCF per permetre que aquests equips baixessin, quan sempre han estat a l'elit de la categoria..

    Patètic, jo si sigués algú d'aquests clubs em cauria la cara de vergonya!

    Marta Cubí (entrenadora de l'Infantil A del RCDE i coordinadora del Cerdanyola Femení)

  1. Anònim Says:
    24 d’octubre del 2008, a les 23:45

    Per la Marta Cubí:
    Si siguessis una jugadora d'un equip que fot pallisses et cauria la cara de vergonya? O si estiguessis a la directiva d'un dels clubs aquests??? O que vols dir?

  1. Anònim Says:
    28 d’octubre del 2008, a les 13:10

    Em cauria la cara de vergonya si jo fós la responsable que va decidir apuntar aquest equips a segona i renunciar a primera que és on li tocava.

    i també em cauria la cara de vergonya si fós algú responsable de la federació que va deixar que aquests equips baixessin de categoria perquè volien.

    No entenc les raons...

    Marta Cubí

Publica un comentari a l'entrada