El futbol és cosa de dones

1. Quina és al teva trajectòria futbolística?

Quan era petita m’agradava molt el futbol. El meu pare era porter i jo també ho volia ser. Als 8 anys, vaig començar a jugar a l’Oar Vic amb nens i el meu lloc no era de portera sinó de defensa. Quan ens van informar de l’equip de noies ho vam mirar i després de un any vaig començar a jugar amb el F.C Remei actualment C.F Base Vicremei.

2. Aquesta és la primera temporada a Primera Catalana, has notat molt el canvi?

Doncs força canvi he notat. Els resultants no són els mateixos I la intensitat que hi ha I la lluita tampoc. S’ha de treballar de valent.

3. Quin és l’objectiu d’aquesta temporada?

Mantenir categoría aconseguint els millors resultats posibles i fer tot el que es pugui i aprendre de les veteranes.

4. Et veus jugant a futbol d’aquí un temps encara?

Si més no, això espero. El futbol són moments inoblidables a la meva vida fins ara, i espero que en siguin molts més.

5. Tens alguna superstició alhora de jugar?

Abans de jugar, em poso primer la bota esquerra, i no suporto jugar sense escalfadors.

6. Una jugadora que destacaries del futbol femení català?

L’Eli Campàs, és una gran jugadora. Lluitadora, amb tècnica.

7. Un bon atac és una bona defensa?

Sí, evidentment.

8. Mai t’han fet comentaris despectius en un camp, o això per fi ja ha quedat oblidat?

Bé, quan jugava amb els nens si, en rebia forces per part del públic però ara ja hi ha moltes noies que juguen a futbol i per sort, s’han acabat els comentaris.

9. A Osona s’han creat molts equips nous en els últims anys, a què creus que és degut?

Com més equips es fan, les noies més ganes tenen de provar-ho. A Osona la veritat és que moltíssimes noies els hi agrada el futbol i moltes d’elles els practiquen i això és bonic de veure.

10. Què t’ha aportat el futbol?

Bons moments, mals moments, emocions, alegria, tristesa, somriures, llàgrimes, nervis, cansament, rivalitat, I sobretot companyarisme. Això és futbol i el futur és FEMENÍ!

GRÀCIES!