El futbol és cosa de dones

Cris Pérez juga amb el Vilanova, equip amb el que està a Primera Catalana, categoria de la que després de jugar-hi molts anys n'és una veterana.

1. Quina és la teva trajectòria futbolística?

Vaig començar a jugar amb nois a l'equip del barri als 11 anys, allà vaig estar un any ja que a l'any següent es va crear el que ara es diu la Fundació Esportiva de Vilanova. Club en el qual vaig continuar jugant amb nens un any més fins que el reglament m'ho va permetre. Als 13 anys vaig fixar per el Vilanova femení vaig estar allà 2 anys i després vaig fichar per l’Atlètic Vilafranca, on hi he passat 6 anys inoblidables que m’han fet créixer com a jugadora. Aquest any passat va ser l’últim a Vilafranca ja que he tornat a l'equip de casa al Vilanova.

2. Quin és l’objectiu del Vilanova aquesta temporada?

Pues aquest any l’equip s’ha reforçat molt bé, estem allà dalt i confiem que puguem acabar en les primeres posicions, les lesions ens estan passant factura però tot i així l’equip lluitarà per acabar allà dalt.

3. Com et definiries com a jugadora?

Sempre m’agrada sentir-me part implicada del joc de l’equip. Acostumo a jugar en la zona del mig del camp i des de la meva posició em correspon iniciar el joc d’atac del meu equip, així que sempre intento buscar la manera mes adient per fer arribar la pilota a les davanteres, tant fent canvis de banda, passades en profunditat, ... i sempre que puc m’agrada arribar des de segona línia.

4. Què en penses dels àrbitres de Primera i Segona Catalana?

Suposo que els arbitres intenten fer-ho el millor possible però la veritat és que en alguns llocs venen arbitres d’un nivell molt baix. Com a jugadores hem d’intentar facilitar-los la feina i no entrar en conflictes.

5. Quin nivell creus que té aquesta temporada Primera Catalana?

Després de tants anys a Primera Catalana, puc dir que aquest any ha tornat a haver-hi més competitivitat. Feia anys que no hi trobava tant de nivell, des de que equips com el Lleida, Europa van pujar a Nacional la categoria va deixar de ser el que era abans.

6. Cada dia la societat es torna més competitiva, creus que encara hi ha “Fair Play” als partits?

Penso que com sempre hi ha de tot, però tot i així si que normalment hi ha un respecte entre equips, s’intenta fer un joc net, ja que després es reflexa en la imatge del propi equip. Encara que sempre hi ha excepcions hi ha equips que tan sols per guanyar utilitzen el joc brut com el seu propi joc.

7. És beneficiós pel futbol femení que se’l compari amb el masculí?

Doncs la veritat penso que no és beneficiós ja que independentment cada un te el seu propi estil, la seva forma pròpia de jugar. En el futbol femení el seu joc es més lent i més tècnic, en canvi el futbol masculí juga amb més rapidesa, hi ha més contacte físic i els equips deixen tocar més la pilota.

8. Un equip on sempre t’hauria agradat jugar?

Doncs al Lleida femení, es un equip que sempre m'ha agradat, te molt bones jugadores, i tinc amistat amb moltes d’elles.

9. Una frase?

"No te des por vencido ni aun vencido..."

10. Què t’ha aportat el futbol?

En aquests 11 anys m’ha aportat tantes coses..tant de bones com de dolentes. M’ha ajudat a créixer com a esportista i persona. Aprendre dels valors com el compromís, de la responsabilitat, companyerisme, a lluitar..etc. Sobretot destacar les amistats, les grans persones que he conegut gràcies al futbol. Són coses que mai s’obliden.

GRÀCIES CRIS!