Posted by Teresa
dijous, 23 d’abril del 2009
3
comentaris
Sandra Zamora "Gomi": No s'ha de deixar enrrere allò pel que un dia vas lluitar.
Sandra Zamora "Gomi", és una de les jugadores veteranes del Polvoritense, equip que milita al grup I de Primera Catalana i que es troba situat a la zona alta de la classificació.
1. Quina és la teva trajectòria futbolística?
Des de ben petita m'encantava el futbol i el bàsquet, a l'escola sempre jugava amb els meus companys de classe i els professors m'examinaven amb ells i no amb les nenes. Amb setze anys, després d'haver deixat l'equip de bàsquet on jugava, vaig fitxar pel Base Montjuic ADF (temporada 2000-2001). Jugava amb el B, estàvem a tercera. Poc després de fitxar, l'equip es va desfer i se'n van anar a jugar al camp del Polvoritense, amb el nom de F.C.Port Gestió. Jo vaig pujar al primer equip del Base Montjuic que llavors estava a lliga Nacional, la màxima categoria que hi havia.
Uns mesos més tard, abans d'acabar la temporada, vaig tornar a anar amb les ex-companyes del B per començar de nou, així que la temporada 2000-2001 vaig fitxar pel F.C.Port Gestió. Al final de temporada però, l'equip es va desfer per problemes amb el patrocinador.
Així que a la temporada 2001-2002 totes les jugadores, més noves incorporacions, ens vam fer dir U.D.Polvoritense, vuit anys més tard aquí seguim algunes veteranes, com Eva, Eve,Patry, jo.., disfrutant cada dia més de l'equip jugant a Primera i lluitant per un somni més gran, com és pujar a Primera Nacional.
2. Com és Gomi dins el camp?
Mai m'ha agradat definir-me, en aquest aspecte m'agrada que sigui la resta de persones qui valori el meu esforç dins el camp, però sóc una jugadora que no dóna una pilota per perduda. Intento esforçar-me i donar el màxim possible per l'equip, no dono un partit per perdut fins que sona el xiulet final.
3. Què destacaries del Polvoritense?
La humilitat i les ganes amb les que s'ha treballat durant tots aquests anys. El veure créixer un club de barri i donar-se'n compte amb el que s'ha convertit i el que representa pel futbol femení, és un orgull per tota la gent que formem part d'aquest equip.
Sempre hem lluitat contra les adversitats, però poc a poc s'ha anat netejant l'imatge de "barri conflictiu" i s'ha demostrat que darrere d'aquest nom hi ha grans jugadores, però per sobre de tot, excel·lents persones.
4. Creus que l'any que vé podeu estar a Primera Nacional?
Perquè no somiar? La temporada passada vam fer un magnífic tercer lloc darrere de dos grans equips com són el FC Barcelona i el FC Levante Las Planas. Ningú donava un duro per nosaltres a principi de lliga, acabàvem de pujar i era la primera vegada que l'equip militava a Primera Catalana. Per coeficient no vam pujar a Primera Nacional, després d'agafar el CD Blanes la vacant que quedava d'ascens.. una llàstima, ja que després anàvem nosaltres, hagués sigut tot un somni aconseguir dos ascensos consecutius. Aquesta temporada s'està treballant molt bé per aconseguir-ho i estem a la zona alta de la classificació. No ho sé com acabarà la cosa, però el Polvorín donarà guerra fins al final, d'això n'estic segura.
5. El millor i el pitjor moment?
Al llarg de tota la meva trajectòria esportiva guardo grans records inolvidables, però si em tinc que quedar-me amb un, sens dubte l'ascens a Primera Divisió. Un somni fet realitat que es buscava des dels inicis de l'equip. El pitjor moment i que no se m'oblidarà mai a la vida, el meu primer trencament del lligament creuat al camp del Cerdanyola Mataró a la temporada 2005/2006 i la recaiguda a la temporada 2006/2007, en un partit jugat a casa contra l'Argentona. L'impotència que es sent en aquell moment, la baixada d'autoestima, el veure't apartada d'algo que realment et fa disfrutar com és el futbol, l'operació, la dura rehabilitació i l'integració a l'esport sense por és una faceta molt dura. Però amb esforç, paciència, ganes i predisposició es supera.
6. Quan un dia decideixis deixar de jugar, ets de les que deixaràs el futbol o seguiràs en contacte d'alguna manera?
La veriat, és que tot i tenir dues lesions encara no em plantejo el dia que arribi aquest moment, quan arribi, sens dubte seguiré al món del futbol femeni. No s'ha de deixar de recolzar el futbol femení, i sense la nostra ajuda, la del cos tècnic i la de la gent que envolta el futbol femení, aquest no podria evolucionar ni potenciar-se. No s'ha de deixar enrrere allò pel que un dia vas lluitar.
7. El futbol és el gran oblidat dels mitjans de comunicació. Li veus solució?
La solució seria que els mitjans de comunicació, federacions i clubs s'impliquessin a fons, com fan en el masculí, en potenciar i donar ajudes als equips femenins. No ens podem equiparar amb el tracte que reben le jugadores de països com Suècia, Alemanya, EEUU.. a dia d'avui això és impossible. Prefereixen fer per televisó un Sabadell-Alcoyano de Segona B, que un partit de Superlliga, Copa de la Reina o UEFA Women's.. trist, però cert.
8. Una jugadora de referència?
Raquel Cabezón, una grandíssima jugadora amb un palmarès envejable: 1 Lliga Territorial, 2 Copes de la Reina, 1 Subcampionat de Superlliga, finalista de la Copa de la Reina la temporada passada i 2 Campionats d'Espanya de Seleccions Territorials. A més, ha defensat la samarreta de la Selecció Catalana absoluta des dels 16 fins als 25 anys i ha anat convocada amb la Selecció Espanyola més de 50 vegades.
9. Si haguessis de descriure el futbol femení, com ho faries?
Podríem dir que el futbol femení és diferent del masculí, no per qualitat, però sí per estil de joc. Es practica un futbol més lent, tècnic i bonic de veure. Pràcticament tots els equips ens coneixem, al haver-hi menys clubs que tinguin una secció femenina. Moltes de les jugadores passen al llarg de la seva trajectòria per forçes d'ells i acabes coneixent a unes i altres, tenint amb moltes d'elles una gran amistat. Té un costat més humà.. que el fa diferent, especial.
10. Què t'ha aportat el futbol?
El futbol m'ha aportat moltes coses, entre elles amistats, riures, llàgrimes, moments inolvidables, rutina, disciplina, metes, aprenentatge, esforç, respecte, adaptació a un grup, oferir el màxim al nivell esportiu i sentir-te genial moralment, esportivitat, apartar per un moment la rutina del dia a dia, etc..
Gràcies Gomi!
Posted under: Entrevistes
Una gran entrevista a una gran jugadora, la cual siempre a luchado por aquello que quiere.
Pero un favor, controlar un poco las faltas en la escritura de los textos..
Gomi, nunca dejes de luchar y a ver si este año teneis la oportunidad de subir el equipo a Nacional.