El futbol és cosa de dones

Berta Noguera és la portera de l'U.E.Vic, equip que milita a Primera Nacional. Aquesta temporada l'osonenca ha estat convocada per la Selecció Espanyola sub-17, una sorpresa per tothom.

1. Quina és la teva trajectòria futbolística?

Vaig començar a jugar a futbol quan tenia 5 anys, la meva afició per aquest esport es va despertar gràcies el meu germà gran, ja que hi jugava i sempre havia anat a veure els seus partits, així que el final em va interessar i vaig decidir practicar-lo.

Els meus inicis van ser el centre esportiu de Roda de Ter, en el meu poble on només jugava amb nois. La meva posició al començament era fer de central, però el porter que teníem va decidir fer de jugador, a mi sempre m'havia fet il·lusió jugar de portera i va ser d'aquesta forma que vaig arribar sota als pals i no me n'he mogut més. Quan tenia 11 anys el Barça em va fixar, vaig jugar-hi durant 1 any el qual vaig poder arribar a l'equip més alt de futbol set. Pel salt que havia de fer en els estudis, i al tenir una hora i vint minuts de anada i tornada de viatge vaig decidir plegar i anar a jugar amb el Remei. L'última temporada que vaig jugar amb el Remei va ser la temporada 2006-2007, després ja vaig fer al salt tan sols amb 14 anys amb el primer equip que ja no era el Remei sinó el Vic, on vaig poder viure l'ascens a Nacional. Gràcies a les jugadores que tenia el meu costat, algunes fins i tot amb experiència a Superlliga, he pogut créixer com a persona i sobretot com a portera.

Després va arribar una cosa impensable per mi i per tothom, i és que la Selecció Espanyola es va posar amb contacte amb el Vic per dir-los que me'n anava a Romania a competir a l'Europeu amb la Selecció Espanyola sub 17.

Després d'anar per primera vegada a una selecció, en aquest cas l'Espanyola, la Selecció Catalana va decidir fixar-me per anar a jugar amb la sub 16 i més endavant per anar a la segona fase amb la sub 18. És una mica estrany que faci al salt del Vic a l'Espanyola sense passar per la Catalana, però en el futbol mai se sap.

2. Amb el Vic heu complert l’objectiu que era la permanència, ha sigut dura la temporada?

Amb el Vic l'objectiu era la permanència, ja que era el nostre primer any a Nacional, també sabíem el nivell de molts dels equips rivals i la permanència no era una tasca fàcil.

La temporada en si, la primera volta va ser molt dura ja que els resultats no ens acompanyaven i teníem greus problemes per sumar punts sobretot a fora de casa. Però com que ningú no neix ensenyat, nosaltres varem saber rectificar els errors comesos a la primera volta per tal de poder acabar la lliga sent un dels equips de mitja taula, ho varem aconseguir ja que el final varem quedar setenes.

3. El teu futur segueix a Osona o penses en anar a un club “gran”?

El meu futur de moment continuarà amb el Vic un any més, ja que el problema que tinc per anar amb un club “gran” són les hores de trajecte amb el cotxe així que ara mateix no tinc cap inconvenient de lluir la samarreta del Vic una temporada més, crec que encara puc evolucionar una mica més abans de fer un altre pas important en la meva vida futbolística.

4. Sovint diuen que la posició més difícil és la de portera, que me’n dius tu?

La veritat és que tens tota la raó, és la posició on et sens més sola dintre del terreny de joc. Però el problema principal és que quan un porter falla tothom ho veu, i encara que no tingui la culpa moltes vegades se les acaba carregant.

També me trobat que molta gent sense saber la responsabilitat que comporta i sense saber ni una sola cosa sobra col·locació (per mi la base d'un porter es saber estar col·locat en cada moment per poder arribar a qualsevol pilota) doncs intenten rectificar-me i la veritat és una de les coses que més ràbia em fa. Ja que és molt fàcil criticar però molt difícil ficar-te uns guants i començar a fer tot el treball específic d'un porter en un partit, ja que el porter no només té la feina de parar pilotes sinó que te tota una seria de tasques que molta gent ni s'imagina. Per poder jugar a la porteria, s'ha de tenir molta psicologia ja que si comets un error al minut 1 de partit en queden 89 per jugar i s'ha de tenir molta sang freda i molta consciència per pensar que en la següent jugada segur que no marcaran ja que no tornaràs a cometre el mateix error.

5. De Vic a la Selecció Espanyola sub-17, quin canvi no?

Va ser una sorpresa perquè mai havia anat a fer cap entrenament i les convocatòries ja s'havien acabat. Amb l'Espanyola vàrem guanyar la primera fase a Romania, la segona a Bèlgica i vàrem aconseguir estar entre les 4 millors seleccions Europees. A Suïssa ens varem proclamar subcampiones d'Europa després de no poder guanyar a Alemanya.

La veritat és que haver pogut viure aquesta experiència ha sigut magnífic. El millor és que tens un cos tècnic al teu costat on no t'has de preocupar de res més que intentar superar-te cada dia que passa i intentar adquirir el màxim de experiència.

6. Què creus que han vist en tu els seleccionadors?

Això ben bé no ho se, el que l'entrenador de porters em va comentar , ja que li vaig preguntar com és que hi hagués anat jo havent passat tantes porteres per la Selecció. El que ell em va contestar és que havien vist a moltes porteres però que cap els hi acabava de fer el pes, fins que em van veure a mi, segons ell jo tenia les qualitats que estaven buscant amb una portera.

7. N’estàs al corrent de tot el cacau de la nova Superlliga? Què en penses?

Alguna cosa he sentit sobre tots els problemes que hi han, però de totes maneres no en sóc gaire partidària, ja que això que durant X anys equips de Nacional no puguin ascendir a Superlliga, doncs la veritat és que no és massa just, jo ho dic des de la part que em perjudica.

8. Una futbolista de referència?

Mai he tingut una futbolista de referència, però si un futbolista, en Casillas ja que com a porter és magnífic però com a persona encara més.

9. Una frase?

Qui persisteix ho aconsegueix

10. Què t’ha aportat el futbol?

M'ha aportat tantes coses que no se per on començar... M'ha servit per poder fer moltes amistats, per poder madurar i saber espavilar-me quan he de marxar.

Moltes gràcies!