El futbol és cosa de dones

Ramon Alturo és l'actual entrenador del Lleida de Primera Nacional, també és entrenador dels equips de futbol de l'UdL amb qui ha aconseguit el subcampionat d'Espanya. És llicenciat en Psicologia i al seu blog (http://lescaire.blogspot.com) podem llegir les seves opinios sobre el món del futbol.

1. Com vas començar en tot aquest món?

Sempre he estat un apassionat del futbol. Des de petit el meu avi, em va introduir la passió pel futbol, i des de llavors,sempre hi he estat més o menys vinculat. Primer vaig ser jugador de futbol base i desprès d’un parèntesi com a jugador federat, vaig tenir la sort de coincidir, a Clairfontaine, amb el Sergio Villacampa, que en aquella època entrenava l’equip femení del Pardinyes C.F. Em va proposar ser-ne el segon entrenador, i des de llavors no he parat d’entrenar.

Aquesta és la meva quarta temporada com a entrenador. I tres d’elles, en equips femenins de lliga nacional.

2. És difícil o fàcil entrenar a dones?

El més complicat és la gestió del grup, de l’equip. Com en tots en els esports d’equip.

A nivell condicional, tècnic i tàctic, no hi ha diferències amb l’esport masculí, sobretot en categories altes i de rendiment, com lliga nacional o superlliga.

A nivell mental però, potser si que cal fer un treball més específic, ja que la jugadora acostuma a ser més emocional que el jugador. I això es reflecteix en el joc i en el dia a dia de l’equip.

Cal cuidar més detalls i entendre la motivació de cada jugadora.

3. Com a entrenador del Lleida, com veus Primera Nacional?

Esportivament, és una categoria de nivell, amb bons equips.

I cada cop és una lliga més competida.

Si fem un anàlisi, la temporada 2007-2008, entre els tres equips que van descendir a catalana van fer un total de 25 punts i l’any passat, els equips que van ocupar llocs de descens, en van sumar 50. Això vol dir que qualsevol equip pot competir contra qualsevol.

I que ningú regala res. I això es bo.

El que si que crec, es que necessita més recursos econòmics. I més repercussió mediàtica, sobretot en el mitjans d’àmbit nacional.

Si s’assoleix això, i la jugadora en pocs anys pot passar d’amateur a semi (semi) -professional, segur que es farà un salt de qualitat.

Si els equips i les jugadores tenen més recursos tindran més estímuls per millorar i progressar, i s’hauran d’exigir més.

I això, encara farà pujar més el nivell de la Lliga.

Caldrà veure, però, com afecta l’estructura de la nova superlliga a la Lliga Nacional.

4. Quin és l’objectiu d’aquesta temporada?

El nostre objectiu és millorar. Millorar com a equip i millorar a nivell individual. I això val per a les jugadores i per als que integrem el cos tècnic.

L’any passat, tot i ser un any complicat, va ser un bon any, i volem que aquest any encara sigui millor.

Tenim un equip molt jove, però amb qualitat i amb jugadores experimentades a nacional en les que hi confiem plenament.

Hem d’aprofitar el treball ben fet i millorar allò que no vam fer del tot be. Perquè tenim marge de millora.

Si som capaços/ses de fer això, segur que serà un bona temporada. I estarem a la part alta de la classificació, en la cinquena temporada consecutiva de l’equip a lliga nacional.

Només esperem que ens respectin les lesions.

5. També entrenes l’UdL, equip que ha aconseguit el Subcampionat d’Espanya. Quina ha sigut la clan d’aquest èxit?

La clau sens dubte, ha estat la unió, el treball d’equip i la capacitat de sacrifici d’un grup d’excel·lents jugadores.

Si analitzes els números, són per treure’ns el barret. Entre futbol 7 i futbol 5 hem disputat 19 partits, amb un balanç de 15 victòries, 3 derrotes i 1 empat, amb el sots campionat d’Espanya inclòs i dos bronzes als campionats de Catalunya. .

S’ha de felicitar l’equip. S’ho han treball i han assolit un èxit difícil d’oblidar.

Han jugat com un equip. Dins i fóra del camp.

Esperem tenir continuïtat aquest any.

6. Tu qu portes diferents equips, com veus el futbol femení a terres lleidetanes?

Des de que em vaig iniciar a l’esport femení, la temporada 2006-07, el futbol femení a Lleida a millora’t. Hem consolidat un equip entre els grans de la Lliga nacional, la U.E. Lleida i actualment tindrem tres equips a 1ra catalana, l’A.E.M i el Pardinyes F.C i el Palau d’Anglesola.

Això vol dir que hi ha bones jugadores. I que els clubs treballen be.

Però encara ens queda créixer en quantitat i qualitat, d’equips i de jugadores. Actualment, encara ens costa trobar jugadores per a poder fer plantilles amplies.

7. Què en penses de tot l’enrrenou de la nova Superlliga?

La veritat és que no ho entenc massa. No n’entenc la necessitat.

Crec que el més important per a que una competició sigui atractiva i pugui créixer i pugui generar més recursos, és la competitivitat i el nivell.

I aquesta decisió, penso, que no va en aquesta direcció.

Hem resulta difícil de creure, que equips que aquest any jugaran a superlliga, i que s’han creat del no res, només pel simple fet jurídic de ser S.A.D, puguin ser competitius contra els equips que tenen una trajectòria dilatada a Superlliga i que fa molts anys que treballen molt be i molt dur. Amb jugadores formades i de rendiment.

Si tornen les golejades per 15-0, segur que serà un mal pas per a la màxima categoria del futbol femení estatal.

A més, a nivell econòmic i de promoció, sense un clàssic, tampoc té massa sentit.

8. Com ha de ser un bon entrenador?

I ha de tenir la capacitat de desenvolupar un model de joc per a l’equip.

Ha de controlar tot el que envolta l’equip, gestionar l’staff i amb això prendre decisions contínuament i analitzar, alhora que ha de planificar i dirigir el treball.

Ha de facilitar que la jugadora disposi dels màxims recursos per ser competitiva a la competició. Recursos tàctics, tècnics, condicionals, psicològics...

I ha de fomentar el treball en equip de tot el grup.

9. Al teu blog hi parles del rendiment, motivació.. Que siguis llicenciat en Psicología t’ajuda en la tasca d’entrenador?

Sí, perquè la psicologia et proporciona molta metodologia de treball, que es totalment aplicable al futbol. I a més emfatitza aspectes molt importants en el futbol d’avui, com el rendiment, la motivació, el treball en equip, etc.

Però és bàsic, com t’he comentat abans, conèixer el futbol. La formació en futbol, mitjançant els títols d’entrenador, i la dedicació diària és molt important en la tasca d’entrenador.

La psicologia, però, et proporciona més habilitats.

10. Què t’ha aportat el futbol?

Tot.

GRÀCIES RAMON!