El futbol és cosa de dones

Dolors Ribalta és l'actual secretària tècnica del femení de l'Espanyol. La temporada 06/07 va penjar les botes, després de tota una vida a l'Espanyol, equip amb qui ha aconseguit Copes de la Reina, Lligues i Copes Catalunya, entre d'altres títols.

1. Quina ha sigut la teva trajectòria futbolística?

Únicament he jugat al RCD Espanyol de Barcelona, dotze temporades on he assolit 3 copes de la reina, dues lligues, varies copes de Catalunya entre d’altres títols. I a la selecció catalana on destaquen dos Campionats nacionals de seleccions territorials femenines i dos subcampionats entre altres.

2. Vas jugar dotze temporades a l'Espanyol, que significa per tu aquest club?

L’Espanyol és el club que estimo i sento. És un club familiar, coneixes a les diferents persones que formen l’entitat i tothom et mostra afecte. Ser periquita es viure un sentiment especial i únic.

És el club que em va acollir com a jugadora, que em va veure créixer, on he viscut moments difícils que marquen i et fan ser millor persona i millor jugadora i moments màgics, Increibles... Espero seguir creixent i que l’entitat ens doni moltes alegries. Si la gent que estima el futbol llegeix una mica la història d’aquest, se n’adonarà que des dels inicis és un club molt important, arrelat a la ciutat i a Catalunya.

3. Ara el futbol femení va avançant i es van millorant diferents aspectes. Des del teu començament hi veus molts canvis?

Han millorat les condicions per practicar aquest esport, la seva difusió, el seguiment per part dels mitjans, la visió que se’n té...

Per exemple en el cas de l’espanyol entrenem i juguem en camps de gespa artificial a la ciutat esportiva (abans en camp de sorra en altres instal·lacions. Des de l’aprovació de la superlliga, és obligatori jugar els partits en camps de gespa natural o artificial).

Es viatja amb avió o tren en els desplaçaments llargs i en autocar en els curts (abans amb cotxes particulars o autocar).

L’allotjament a l’hotel queda a càrrec del club (abans sortíem a les 5 del matí per no haver de dormir fora).

Es proporciona equipacions d’entrenament, de passeig i partit (abans tothom entrenava amb la seva roba i després del partit rotativament cada jugadora se’n duia la roba a casa per netejar-la).

Es disposa de fisioterapeutes i metges del club durant els entrenaments i partits. 

Els horaris dels partits també s’han modificat (abans jugàvem a les 14 :00 del migdia, quan el camp estava buit).

Hi ha afeccionats que s’interessen pel futbol femení i el segueixen molt més que abans ja que ara també tenen més informació.

Surten més notícies als mitjans de comunicació (per exemple, en el teletext es poden veure els resultat cada setmana, al futcat es poden veure imatges, la web del club dona molta informació diàriament). 

Han apareguts molts blocs que parlen i difonen el futbol femení (aprofito per felicitar-la pel teu i encoratjar-te per la tasca que realitzes).

Han aparegut llibres sobre futbol femení, s’han fet simpòsiums... 

Cada cop es fan més fitxatges de jugadores estrangeres (abans era molt difícil veure noies de fora jugant a la nostra lliga).

Hi ha hagut moltes millores, però encara cal recórrer un llarg camí fins a la professionalització. Una noia que juga a futbol, treballa o estudia o fa ambdues coses i quan acaba la seva jornada ha d’anar a entrenar (moltes vegades lluny d’on viu) i la seva recompensa és el grup humà amb el que es troba i practicar un esport que l’apassiona. Ha de dedicar molt temps al futbol i molts cops, les incompatibilitats amb la feina o amb les distàncies o fan molt difícil.

4. Que me'n dius de la polèmica nova Superlliga?

Penso que per augmentar el número de llicències o per fomentar el futbol femení hi ha opcions millors.

Pel que fa a la nova Superlliga no s’han creat nous equips, sinó que aquests nous equips han absorbit equips ja existents. Per tant penso que el que han fet ha estat repartir el pastís de forma diferent.

A mi personalment m’agradava la Superlliga tal com estava, amb equips molt competitius (qualsevol equip et podia donar la sorpresa)

Aquests equips enguany s’han reforçat molt bé. És una pena no poder competir amb ells des del principi.

Fa uns anys, la federació va fer aquest mateix canvi (es va passar d’una lliga de divisió d’honor a una lliga per regions) i no es van produir les millores que buscaven...És més, penso que aquest tipus de lliga té aspectes molt negatius...Ja que un equip pot acabar tercer la primera fase i convertir-se en campió en la fase final.

En aquesta primera fase hi ha resultats on les victòries son molt amplies i els potencials dels equips molt diferents. Hi ha un salt molt important entre els equips de la Superlliga i els de nacional.

Si realment volen ajudar al futbol femení, s’ha de potenciar molt la base i fomentar el futbol en la franja de noies adolescents que es quan més abandonament hi ha de la pràctica esportiva.

També és important crear una Superlliga potent on vinguin grans jugadores i es tingui difusió i patrocinis.

De la mateixa manera també han de cuidar les seleccions absolutes.

5. Aquesta temporada ets la secretària tècnica del femení de l'Espanyol, com encares aquesta nova etapa?

És una nova etapa que encaro amb molta il·lusió, amb ganes de posar el meu granet de sorra per ajudar al màxim a l’entitat per a que cada cop siguem una mica millors.

6. Quina és la filosofia de l'Espanyol respecte al femení?

L’Espanyol és un club que cuida molt als equips femenins. L’entitat es preocupa per cada una de les persones que hi formem part, cuida tots els detalls.

Ens dóna molt suport, creu amb nosaltres. Ens proporciona unes bones condicions per desenvolupar la nostra tasca. Ens sentim estimades.

Tenim un conseller responsable de l’estructura del futbol femení, que ho viu amb rigor i professionalitat, no sé li escapa cap detall, a més de treballar moltíssim és una gran persona.

Dins d’aquesta nova estructura que s’ha creat enguany hi ha persones molt preparades i amb empenta per fer-ho el millor possible. Es conjuga la joventut, amb l’experiència i tot sota el respecte, la col·laboració i l’empenta per assolir nous reptes.

Volem crear una estructura sèrie des del futbol base per a que les noies de la cantera arribin al primer equip i es formin com a persones i jugadores.

Pel que fa al primer equip, volem que l’espanyol segueixi sent un equip de referència en el futbol femení i que cada cop tingui major potencial.

7. A la temporada 2007/08 vas ser tècnica auxiliar d'Emili Montiagut, algun dia et veus com a primera entrenadora?

Tinc el títol d’entrenadora regional i en un futur potser em trauré el de nacional però en aquests moments no em plantejo entrenar.

Quan en tinc ganes, dono un cop de mà als nostres entrenadors/es del futbol base i estic amb les nenes petites...així em faig passar el “gusanillo”.

8. Si haguessis de dir una persona que t'ha marcat en tot aquest món futbolístic, qui diries?

El meu pare.

Des de ben petita sempre m’ha agradat molt el futbol i l’acompanyava sempre que podia als partits i entrenaments. Després ell sempre venia a veure’m jugar i em donava molts bons consells.

9. Una jugadora?

Hi ha una davantera valenciana, que va jugar amb nosaltres un parell de partits, que es diu CUCA, impressionant, una gran jugadora.

Era molt difícil marcar-la.

També recordo a les meves companyes del Espanyol, he tingut la sort de coincidir amb grans jugadores, que tenen el meu respecte i admiració.

10. Què t'ha aportat el futbol?

El futbol m’ha aportat poder viatjar i conèixer llocs nous. Conèixer moltes persones interessants i importants a la meva vida.

M’ha aportat aprendre i créixer com a jugadora i com a persona. M’ha aportat disciplina, esperit de sacrifici, aprendre a guanyar i a perdre, a jugar de titular i a ser suplent, a superar lesions, a entendre que la força d’un equip rau en cada una de les persones que el formen.

És un esport molt maco, amb accions de gran bellesa i plasticitat. Sempre dic, que és com una gran partida d’escacs en moviment.

En resum, Satisfacció, il·lusió...fer realitat un somni infantil.