El futbol és cosa de dones

Helena Vallicrosa ha fitxat aquesta temporada per l'Estartit, i està a cavall de Superlliga i Nacional. Prové del Tordera, equip de Segona Catalana. Parlem amb ella d'aquesta nova etapa que acaba de començar.

Quina és la teva trajectoria futbolistica?

Vaig començar a jugar a futbol al Tordera, al 2007 amb 13 anys, on m’hi he estat dues temporades. A mitjans de la segona temporada vaig fer alguns entrenaments amb el Girona, fins que finalment aquest any he fitxat per l’Estartit.

2. De Segona Catalana a Superlliga, quin canvi no?

El canvi és una mica bèstia, a mi al principi em feia molt respecte i si que el nivell d’entrenaments, exigència i regularitat són més forts, però la gent del club, tant directius, entrenadors, com companyes m’estàn facilitant al màxim l’adaptació.

3. Quins son els teus objectius personals per aquesta temporada?

De moment tot el que em puc demanar és assolir un nivell d’acord amb la categoria i l’equip, i integrar-me al màxim per poder donar tot el que l’Estartit espera de mi.

4. De la mateixa manera que has arribat a l'estartit, et veus a la seleccio?

Uf, de moment és mirar massa amunt això. No em puc permetre saltar-me passos de la formació. No conec encara massa el camp en el que em moc, però de segur que hi ha porteres de la meva edat amb més nivell i experiència.

5. Perquè portera i no migcampista per exemple? Què hi trobes a la porteria?

Doncs perquè sempre he tingut una atracció especial per la porteria. De petita trobava molt espectacular els salts dels porters i jo els volia imitar. Parlant clar, al pati de l’escola dur una pilota als peus no era el meu fort, però m’agrdava el futbol i el lloc que més m’encaixava era la porteria i no tenia cap inconvenient en pelar-me els genolls.

6. Tu que vas començar ja a Segona Catalana. Creus que és important començar des de les categories bases?

Jo sóc l’exemple perfecte d’antit tot. Vaig començar a jugar que ja era força grandeta i en un equip amb gent veterana, però jo crec que això em va fer espavilar, ja que tothom en sabia més que jo i em doblaven l’edat. Però començant des de petita hagués tingut molta més experiència i alguns erros que ara tinc segurament els tindria corregits.

7. El millor i el pitjor moment?

El millor moment va ser quan a la segona temporada al Tordera vam aconseguir acabar amb un resultat de 0-0 a casa contra l’Estartit, curiosament, ja que era un equip molt ben organitzat i que sempre ens golejava.

I el pitjor, un partit contra el Santa Eugènia que va ser la creu del partit contra l’Estartit. L’actitud va ser passiva i un equip que es podia guanyar, a la mitja part anàvem perdent 2-0. Jo em vaig desmontar i vaig demanar el canvi plorant, per sort les companyes em van posar els guants i em van empentar al camp. Finalment vam poder guanyar 2 a 4.

Tens alguna jugadora de referència?

Qualsevol portera que estigui per sobre teu ja és una referència a seguir, per exemple les altres porteres de l’equip que sempre t’aconsellen i t’ajuden a tenir la moral com cal, cosa que en un porter és molt important. Però jo sempre he tingut un ídol en el futbol masculí, Van der saar.

9. Què t'ha aportat el futbol?

El futbol m’ha ensenyat a seguir i seguir i m’ha ajudat molt a asimilar valors i actituds. He conegut persones esplèndides i diferents maneres de valorar el futbol. Però sobretot m’ha aportat una il·lusió que mai havia tingut amb cap altre activitat.

GRÀCIES HELENA!