El futbol és cosa de dones

Fins ara, les entrevistes sempre havien sigut a jugadores, entrenadors.. avui però entrevistem a l'altre bàndol, a un àrbitre. Joan Méndez és un àrbitre de la delegació de Granollers, i tot i la seva joventut, ja té una llarga experiència dins al món de l'arbitratge.

1. Perquè vas decidir ser àrbitre?

La cosa ve de família. El meu cosí xiulava a segona territorial i va animar-me a que ho provés. D’això en fa set anys i encara sóc aquí. Arbitrar és una manera de fer esport diferent a les convencionals però igualment t’omple i t’enriqueix com a persona.

2. A quines categories arbitres? Quina prefereixes més?

Sóc àrbitre assistent específic territorial però també xiulo partits de futbol base. Possiblement aquest es el futbol més agraït ja que veus l’evolució dels nens i nenes. A les categories absolutes no pots ensenyar gairebé res als jugadors però en canvi al futbol base ets més un educador que un àrbitre. Si entre tots fem una bona feina a la base, en un futur tindrem un millor futbol.

3. Els àrbitres, són els que surten més mal parats dels partits, com s’aguanta això dins del camp?

Amb molta psicologia. Tots tenim dies dolents on alguna cosa que ens diguin ens pot afectar més però hem d’intentar abstraure’ns al màxim. La nostra feina està dins del terreny de joc. Si un brètol es sent millor faltant-me el respecte es que encara ens queda molt camí per recórrer.

4. Com hauria de ser un bon àrbitre?

Cada àrbitre té la seva personalitat i actuem segons el que creiem però personalment crec que un àrbitre ha de tenir el control del partit en tot moment. Ha de ser una persona dialogant, educada i concentrada. En cap moment podem perdre els papers ja que som els màxims representats de la justícia futbolística dins del camp.

Parlem més del femení..

5. Moltes vegades dóna la sensació que el femení és un segon plat pels àrbitres. Creus que realment és així?

Possiblement per a altres generacions d’àrbitres sigui d’aquesta manera. Tot i així, les generacions més joves estem fent que això canvií.

6. En més d’una ocasió s’han sentit insults i faltes de respecte per part dels àrbitres. A això hi veus solució?

Jo com a àrbitre no he sentit mai cap falta de respecte vers una jugadora de futbol. Com he dit a la pregunta anterior, necessitem temps per canviar les males conductes. El futbol femení és desconegut per a una part de la població i la feina d’entrenadors/es, àrbitres i gent del futbol és canviar això.

7. Hi han gaires dones que siguin àrbitres?

N’hi ha unes quantes. La majoria xiulen a Barcelona. A la meva delegació, que es la de Granollers, no n’hi ha cap. Des d’aquí animo a qui vulgui arbitrar a que vagi a la seva delegació arbitral més pròxima i s’informi.

I més personalment..

8. Quin és el partit del qual en guardes millor record?

Tinc molt bon record d’un partit de Superliga femenina fa cinc o sis temporades entre el Sabadell i el Rayo Vallecano. Jo portava un any arbitrant i vaig poder anar d’assistent a la Nova Creu Alta. Vaig passar-ho molt bé.

9. Alguna costum abans de sortir al camp?

No sóc gens maniàtic. Concentració i a gaudir del partit.

10. Què t’ha aportat el futbol?

El futbol m’ha aportat moltes coses positives. A la meva delegació més que companys he fet amics. Tot i que sembli mentida, he fet més amics als camps de futbol que no pas enemics.

Gràcies Joan!