El futbol és cosa de dones

Laia Margenat és davantera del Santa Eulàlia de Ronçana, equip que milita al grup 3 de Segona Catalana. Les del Vallès Oriental estan fent una molt bona lliga i actualment és troben líders del seu grup havent guanyat tots els partits.

1. Quina és al teva trajectòria futbolística?

Bé, jo vaig començar a jugar a futbol als 8 anys, quan al meu poble, a Sta Eulàlia de Ronçana van formar un equip de futbol femení!

Vaig estar fins als 15 anys aquí i després, com que es va desfer l’equip vaig anar a jugar a la PBB La Roca, on vaig estar 3 temporades, i ja, la temporada passada, vaig tornar al Sta Eulàlia.

2. Amb el Santa Eulàlia esteu fent un gran futbol i any rere any heu anat millorant molt, a què es deu això?

Això es deu a les ganes i ambició que tenim totes aquest any.

Com he dit abans, el femení del Sta Eulàlia fa molts anys que ha existit, però mai hem estat un equip molt reconegut i sempre érem de les més fluixetes de la lliga! Ara i des de fa ja un parell d’anys, hem tornat a fer equip amb gent nova, però també ens hem reunit les mateixes que fa 10 anys. El fet de conèixer-nos de fa tant temps també ajuda més a motivar-nos les unes a les altres i intentar cada any superar-nos una mica més. I per fi, aquesta temporada estem aconseguint tenir un equip competitiu amb ganes de guanyar, però sobretot, de passar-ho bé i aprendre.

I com dius tu, intentar fer un bon futbol i poder millorar!

3. Com veus el nivell de Segona Catalana? Les golejades s'haurien de solucionar

d'alguna manera o en canvi són necessàries?

Crec que el nivell és molt desigual i en general, bastant fluix. En molts grups de segona Catalana es juguen dues lligues paral·leles, la dels equips forts de dalt de tot de la taula i la dels equips fluixos i que estan a baix.

Hi ha equips nous cada any, i altres que fa més que estan formats i per tant tenen més nivell! Això fa que tots els equips que comencen, que normalment són amb gent nova i poca experiència vagin encaixant bastants gols a cada partit i això poc a poc va desmotivant bastant. A més a més els objectius dels equips són diferents, algun només volen passar una bona estona jugant a futbol, i d’altres en canvi, tenen ganes de guanyar i pujar.

Potser s’hauria d’intentar fer els grups amb nivells més similars, ja que alguna golejada sempre va bé per motivar l’equip que la fa, però en canvi, per qui la rep no.

4. És bo pel futbol femení que se'l compari contínuament amb el masculí?

No.

El futbol femení és molt diferent del masculí, i s’hauria de procurar no fer comparacions, simplement, tractar-lo de futbol femení, que és el que és, i intentar guanyar-nos un nom en la societat actual on, per mala sort, encara no està molt reconegut.

5. Si haguessis de descriure el futbol femení com ho faries?

El futbol femení és més que futbol. És més que dos equips enfrontant-se per guanyar 3 punts. Al darrere hi ha molts anys d’esforç per tirar endavant aquest esport i que se’l reconegui per el que és.

Com bé diu una frase que vaig sentir fa temps: “futbol es vida, el resto solo son detalles”. Molta gent pot pensar que és exagerat, però per les que juguem a futbol i ens agrada tant, sabem que aquesta frase té molta veritat.

6. Creus que encara existeixen les faltes de respecte a les futbolistes?

Cada cop menys ja que per sort cada vegada hi ha més noies que els hi agrada jugar a futbol i ja no ens falten tan el respecte perquè ja està més ben vist. Però més que faltes de respecte jo crec que és falta de coneixements. Perquè si que és veritat que encara hi ha gent que quan els hi dius que jugues a futbol es queden sorpresos pel fet que una noia pugui jugar a futbol, només perquè som noies.

7. Un equip on sempre t'hauria agradat jugar?

Pel fet de ser tan culé com soc, el Barça és un d’aquells equips on sempre m’agradaria jugar.

8. Una jugadora de referència?

La veritat és que mai he tingut cap jugadora de referència. Sempre he buscat el recolzament i suport de les companyes del meu equip.

9. Alguna superstició/mania alhora de jugar?

Res en especial!

10. Què t'ha aportat el futbol?

El futbol m’ha aportat coses molt bones! Grans amistats perquè amb totes les jugadores del meu equip, a part de ser companyes d’equip, primer som amigues, i això crec que és molt important.

A part d’això, el futbol m’omple. M’encanta veure’l per la TV, però jugar-hi és una necessitat, tenir una pilota als peus i involuntàriament començar a fer tocs.

El futbol m’ha aportat encara més ganes de seguir jugant-hi, de ser una mica millor cada dia i donar-ho tot als partits.