El futbol és cosa de dones

Mireia Nagel és la portera de l'Espanyol C de Primera Catalana. Tot i la seva joventut ja està demostrant tot el potencial que té i recentment ha estat convocada amb la Selecció Espanyola.

Quina és la teva trajectòria futbolística?

Vaig començar a jugar a futbol a l’escola quan tenia 6 anys amb l’equip de nois, a canvi de jugar a futbol vaig haver de començar a fer anglès extra escolar. Als 8 anys ens vam federar a l’escola i vaig deixar l’anglès, ja que la meva mare ho va haver d'acceptar perquè jugant a futbol era feliç. A 6è de primària, amb 11 anys, el meu tiet i el meu pare em van impulsar perquè anés a l’Espanyol a provar, i no a un equip modest.

2. Destacar com a porter és difícil, però tu ho estàs fent, quin és el secret?

Doncs no hi ha cap secret. Sempre he volgut ser la millor, i quan vaig arribar a l’Espanyol veia les grans i pensava, jo vull ser com elles, jo vull jugar amb elles, i això ha sigut un estimulant molt important. Amb el meu mal geni, molta il·lusió i treballant dia a dia, amb els meus dies bons i els dolents ara puc mirar enrere amb un somriure, perquè les coses s’han fet bé. Però encara queda molt camí, i que duri!

3. T’esperaves aquesta convocatòria?

Doncs no, per a res. Ho veia una cosa molt llunyana a mi, mai he confiat en mi com per esperar-me una convocatòria amb la Selecció Espanyola... sempre estava de broma amb els meus pares quan els deia que algun dia hi aniria, i aquella “melancolia” per dins de dir, jo vull anar-hi, però mai ho havia plantejat de debò.

Parlem de l’Espanyol..

4. Has notat molta diferència de jugar amb l’Infantil a fer-ho a Primera Catalana en només 2 anys?

No, crec que no. No ho recordo gaire, però un dia al matí em van dir que jugaria al Cadet/Juvenil, per sempre, i a la tarda era el primer partit. No vaig tenir altre opció que acostumar-me, i ni vaig tenir temps de pensar en això. Mentrestant, seguia entrenant a futbol-7. Els caps de setmana a la porteria gran, em costava una mica , fins que va arribar un moment en que tot era automàtic... posicionament, veure’t com una formigueta a la porteria.. ara, el sac a pilota parada costa, i molt! I com que el meu cosí també és porter, doncs hi ha coses que les sé per ell, també.

L’Espanyol és un equip de referència dins el món del futbol femení. T’hi veus jugant durant anys?

Doncs a mi m’agradaria jugar-hi molts anys, si pot ser. És un equip gran, amb molta experiència i una molt bona cantera. Cada any es van millorant cosetes, i cada cop es va integrant més el futbol femení, és un molt bon lloc. A mi especialment m’agraden força el blanc i blau i espero poder seguir aquí molt de temps... però mai se sap, no et pots tancar portes, potser un dia ets a dalt i l’altre avall.

5. Quins objectius teniu aquesta temporada?

Aquest any ja sí que es pot dir que anem a guanyar. Sempre, les jugadores volem guanyar, però aquest any és quan ens demanen una mica més i implicar-nos. És molt complicat, sabem que som un equip força inexpert, i ho hem demostrat més d’un cop, però som el C, juguem contra equips grans que la majoria són els “A”, ens guanyen físicament, en experiència, saben com treure’t del partit, però anem aprenent, cada cop estem més bé i podem lluitar per la lliga, sense dubte.

I a nivell més personal..

6. En un futur et veus relacionada amb el futbol femení? Ja sigui d’entrenadora, preparadora física..

Doncs m’encantaria. Sempre m’han agradat els nens, i de fet voldria ser professora, en un futur, i si barregem futbol i nenes, perfecte. El fet de que m’entrenessin Marta Cubí i Natalia Arroyo a mi em va agradar i em va ajudar molt com a motivació, i crec que està bé que al futbol femení hi hagin entrenadores que entrenen a nenes, perquè és molt bonic.

7. Una persona que t’ha marcat dins aquest món?

Aquesta és la pregunta més difícil. Moltíssimes persones, entrenadors, companyes... i escollir una ha sigut difícil, però em quedo amb Natalia Arroyo. Va ser entrenadora meva una temporada, però sobretot ella perquè és una persona a la que admiro moltíssim, que no ha tingut sort en el futbol, però que ha lluitat fins al final i és un exemple de superació, que amb totes les lesions que ha petit, ha tirat endavant i no crec que jo ho pogués fer, això. I tinc la sort de que la conec i cada dia em demostra que és... la millor!

8. Una portera de referència?

Aquesta també és una pregunta complicada... em quedo amb l’Anna Fàbregas com a portera de casa, de Catalunya, que ha anat treballant des de petita i que potser no és la millor, però a mi m’agrada molt. Després em quedo amb Laura Ràfols, que ara està al Barça, i que és una portera molt completa, també de Catalunya, que ha estat a la Selecció Espanyola. I finalment em quedo amb Mariajo Pons, per mi la millor portera d’Espanya, també catalana i que per sort aquest any està a l’Espanyol.

9. Què t’ha aportat el futbol?

El futbol m’ho aporta tot. Estic creixent amb el futbol, i aquest esport és el que més em condicionarà a ser la persona que sigui en el futur, i la que sóc ara. Part de la meva vida gira entorn d’aquest esport, i no m’importa. Amb el futbol sóc feliç, m’ajuda a ser millor companya, millor persona, a prendre decisions... m’ho aporta tot, i aquest tot és impossible descriure’l.

Gràcies Mireia!