El futbol és cosa de dones

Laura Queraltó és l'actual entrenadora del CF Igualada de Primera Catalana. Jugadora de l'Igualada durant 7 anys, militant amb l'Espanyol a Superlliga 2 anys i també jugadora de l'Europa, del Cluc Atlètic Vilafranca i convocada amb la Selecció Catalana. Amb un palmarès envejable on hi trobem la Copa de la Reina o el títol de Superlliga entre d'altres.



1. Quina és la teva trajectòria futbolística?
Vaig començar a jugar a futbol l’any 98 amb l’Igualada, club on vaig viure tres ascensos fins arribar a Primera Nacional la temporada 01/02. A l’any 2005 vaig fitxar per l’Espanyol de Superlliga on hi vaig jugar 2 temporades sent campiona de la Copa Catalunya, de la Superlliga femenina, de la Copa de la Reina , del torneig Mediterranean International Football Cup (MIC) i de la Femini Cup (Sitges). I també vaig jugar la Champions femenina.
La temporada 07/08 vaig jugar a Primera Nacional amb l’Europa i a la mateixa temporada vaig ser convocada per anar a jugar les fases per Comunitats Autònomes amb la Selecció Catalana.
Finalment, la temporada passada vaig jugar a Primera Catalana amb el Vilafranca.

2.Aquesta és la primera temporada que entrenes l’Igualada, t’està anant com esperaves?
Home, com m’esperava no del tot la veritat. Sabia que no seria un repte fàcil però de moment amb constància i anar lluitant s’intenta fer el que un pot. I se sap que ser entrenador no és un paper fàcil. Però s’ha de dir que la pressió no és tanta quan un és segon entrenador.

3. L’Igualada va començar bé, però ara s’està desinflant, és degut a l’augment de nivell d’aquesta categoria?
És cert, vam començar bé, però el que s’ha de mirar és a partir d’on comença la nostra lliga. Amb això vull dir que ens han tocat equips del cap davant molt seguits i això fa que si no estàs a un bon i alt nivell els punts s’escapen.
S’ha de dir que les lesions ens han perjudicat i algunes baixes també.
L’Igualada és un equip molt jove i amb projecció, que s’ha d’anar treballant mica en mica.
Si hi ha ganes per part de les jugadores i una bona qualitat aquest equip pot arribar a lluitar pels primers llocs de la classificació(això a un llarg plaç).
I ja et dic, no és perquè el nivell hagi variat de la temporada passada amb aquesta, sinó per les diferents circumstàncies que t’he comentat abans.

4.És difícil entrenar un equip força jove com és el cas?
Per a mi està sent difícil. Per a mi el futbol significa una cosa i per les meves jugadores pot significar un simple hobbie, on anar a passar l’estona amb les amigues, on poden fer una mica d’esport, etc. I el meu grau d’exigència costa d’encaixar amb aquest model. Però també és cert, que hi ha algunes jugadores que per a elles significa alguna cosa més.
I el que intento és buscar un equilibri perquè totes hi sortim beneficiades.

5. Ets de la fornada de Cristina Prieto, Marta Cubí, Berta Carles.. tot de jugadores provinents de l’Igualada que han acabat triomfant. Què tenia aquell equip per tenir tant nivell?
La veritat és que encara ara ho penso i no se si hi he pogut trobar una resposta.
Com que va ser un equip que es va formar des de zero, on totes les jugadores tenien unes il·lusions, unes ganes,... es va anar formant una segona família. I d’aquí el grau d’implicació, d’esforç, de sentiment, de companyerisme, de coordinació, i mil coses més que podria estar dient que ara per ara no ho he tornat a veure amb cap altre equip. Tot això va anar fent que hi ens impliquéssim moltíssim per aprendre, per millorar.
S’ha de dir també que és gràcies als entrenadors que van lluitar per aquell equip, que hi van dedicar hores, i que el van fer arribar fins al punt on va arribar. Crec que no he tornat a tenir cap entrenador com ells, amb aquest tracte, amb aquesta manera d’entendre el futbol, amb la manera d’ensenyar-lo, amb un treball psicològic,amb unes ganes.....


6. Has jugat a Superlliga, Primera Nacional, a la Selecció Catalana.. et queda alguna cosa pendent?
Si, poder-me retirar fent el que més m’agrada i desitjo, que és jugar a futbol. Però bé, per circumstàncies de lesions això s’ha acabat. I ara per ara només em puc plantejar a on vull arribar com a entrenadora!

7. Has viscut tant el paper de jugadora com el d’entrenadora, amb quin et quedes?
Sense pensar-m’ho dues vegades, amb el de jugadora!

8. Tens algun ídol o referència a seguir?
Ídol cap, però tinc un referent que em va marcar molt a l’etapa de jugadora i que m’agradaria arribar a entendre, a ensenyar, a mostrar el futbol com ell m’ho va fer a mi.

9. Una frase?
Pfff, difícil escollir-ne només una. En tinc algunes. Però per contestar-te a la pregunta et diré:

- Reivindica els teus propis límits més enllà dels teus somnis.
- Nada termina hasta que tu sientas que termina.
- El camino hacia la cima es, como la marcha hacia una mismo, una
ruta en solitario (Alessandro Gogna)

No puc escollir-ne només una, ho sento.

10. Què t’ha aportat el futbol?
M’ha fet gracia aquesta pregunta, perquè fa molt poc la vaig fer a dues jugadores de l’equip.

No se si has llegit el llibre “El Zahir”, on diu que: “una persona ocupa el pensament fins a fer-nos embogir”.
Doncs el futbol ha arribat a ser un tot. M’activa, activa la meva creativitat, em purifica, m’allibera dels mals de caps, i tots els sacrificis per una causa dóna un significat a la vida.
Amb això vull dir que el futbol m’ha aportat moltes alegries, amistats, títols, experiències, viatges, però sobretot m’ha format com a persona, m’ha transmès uns valors, unes creences, una manera de pensar i de fer.
També de les coses dolentes s’aprèn, com són les lesions que m’han passat al llarg d’aquesta etapa com a jugadora i que m’han fet deixar el futbol.

Moltes gràcies Laura!