Posted by Teresa
dijous, 23 de setembre del 2010
0
comentaris
Clàudia Pons: Gironella és casa meva, i sabia que tard o d'hora tornaria
1. Primer de tot, moltes felicitats per la teva tornada a casa. Ha estat una decisió fàcil o difícil?
Moltes gràcies. La veritat és que ha estat una decisió més difícil del que em pensava. Es tractava de renunciar al que sempre havia desitjat, i al que qualsevol jugadora de futbol sala aspira. Jo he tingut la sort de viure dos anys increïbles a Córdoba, no només pels èxits professionals, sinó també perquè penso que m'ha enriquit molt com a persona. Malauradament una decisió sempre passa, també, per una renúncia, i en aquest cas, ha estat molt meditada.
2. En aquests dos anys al Córdova has guanyat 5 títols, t'ha quedat alguna cosa pendent?
Sempre et queda algo pendent, precisament, jo vaig fitxar per guanyar la Copa d'Espanya, i m'hen vaig sent l'únic títol que no he pogut aconseguir, tot i que el subcampionat té un molt bon gust a victòria. De totes maneres, ara que ja he tornat, no només valoro els 5 títols que he guanyat, sinó tantes i tantes altres coses que m'emporto. He conviscut amb un grup humà increíble, de cada un he après moltíssim i m'emporto un pilot de coses, a part dels 5 títols.
3.Moltes jugadores que heu marxat, acabeu tornant el Gironella, que té aquest club perquè hi acabeu tornant?
Màgia, jejeje! No, jo tinc molt clar que torno a casa, Gironella és casa meva, i sabia que tard o d'hora tornaria. A part d'això, penso que el Gironella és un Club totalment diferent a la resta dels equips de Divisió d'Honor. Intenta posar-te facilitat en tots els aspectes que tenen a veure amb la teva vida esportiva, i això a d'altres Clubs, és molt difícil de trobar. He de puntualitzar, també, que no ha estat el meu cas.
4. Amb què et quedes de la teva experiència andalusa?
Ufff!! Em quedo amb TOT, absolutament TOT, amb els bons i els mals moments. Com ja he dit, he tingut la sort de formar part d'un equip humà increíble, a més, un Club amb moltes ganes de fer les coses ben fetes, i amb els peu a terra. He tingut la sort de veure una manera de treballar totalment diferent, he pogut saber quin gust té la victòria, he pogut viure exclusivament del futbol sala i he aprés a valorar tots els petits detalls de cada moment. Només tinc paraules d'agraïment cap al Cajasur Córdoba, i molt especialment a la delegada, Inma Baena, que gràcies a persones com ella, fan que et sentis una mica més a prop de casa. Mai podré oblidar el dia de la meva despedia, des del president fins a les nenes del filial em van mostra tot el seu recolzament en la meva decisió, ho van entendre però es resignaven a deixar-me marxar, eren sensacions cotradictories, igual que els meus motius. M'he sentit molt valorada, i sé que allà hi tinc una gran família, per això, no em vull tancar portes a una segona etapa allà.
5. El 'Giro' és el millor equip de futbol sala femení català, com veus el futbol sala a Catalunya? Té futur?
Doncs et seré sincera, en aquests dos anys a Córdoba, m'he allunyat molt del futbol sala català, això no vol dir que no el trobés a faltar, però les circumstàncies feien que no el puguès seguir com haguès volgut. Tot i això, penso que es va treballant perquè tingui futur, però penso que falta molt per equiparar-te al d'altres comunitats, i això és un problema de recolzament econòmic per part de les institucions. Si no inverteixen en el futbol sala femení català, evidentment, el futur és força negra, però penso que paral·lelament a les subvencions i ajuts que poden rebre els equips femenins, s'està treballant millor el què és la base.
Jo no sóc ningú per dir si té o no futur, però treballarem perquè en tingui.
6. Com es presenta aquesta temporada 2010/11 pel Gironella?
Penso que pot ser una temporada molt ilusionant. Hi ha un equip molt competitiu i penso que si ens ho acabem de creure, pot arribar a ser un bon punt d'inflexió. Ara mateix veig a l'equip amb moltes ganes, i això és bo, a veure si aconseguim mantenir aquestes ganes durant bona part de la lliga.
7. Què esperes aportar en aquesta segona etapa al Giro?
Espero aportar tot el què estigui al meu abast. Penso que he madurat com a jugadora, i espero qe això, ni que sigui això, ajudi a l'equip
8. Si haguessis de dir algú dins aquest món que t'ha marcat especialment, qui em diries?
Sofia Amado. Ha estat la persona que em va fer conèixer què és això del futbol sala, i la que ha fet que ara mateix m'apassioni. Ella sempre ha confiat molt en mi, i ha fet que jo mateixa ho faci. M'ha donat moltes oportunitats, i sense dubte, va ser una de les que em va impulsar en la meva decisió de marxar a Córdoba. Per mi, és una persona molt especial i penso que es un pou de sabiesa de futbol sala. A ella li dec tots els meus coneixements.
9. El teu millor i pitjor moment?
De mals moments n'hi ha hagut molt, però només els recordo per millorar, llavors no són tan dolents.
I de bons moment també, però em quedo en el dia que vaig guanyar la meva primera lliga, a 13 segons del final vem marcar el gol que ens donaria la primera lliga d'un grup de persones que sense deixar de lluitar, amb humiltat, sacrifici i unió, ens va donar la Lliga. Va ser un moment únic, increíble, inexplicable.... recordo els instants després del gol, esperant que sonés la bocina, em tremolava tot i estava a punt de plorar d'emoció, em van venir mil persones al cap, totes les que m'han ajudat i han compartit amb mi la meva passió pel futbol sala, ex-companyes, ex-entrenadors, amics, família....increïble. En el moment que va sonar la bocina....imagineu-vos-ho, increïble, sense paraules!!! Encara ara, mirant les imatges, m'emociono.
10. Què és per tu el futbol sala?
Per mi és una forma de vida.
Moltes gràcies Clàudia!
Moltes gràcies. La veritat és que ha estat una decisió més difícil del que em pensava. Es tractava de renunciar al que sempre havia desitjat, i al que qualsevol jugadora de futbol sala aspira. Jo he tingut la sort de viure dos anys increïbles a Córdoba, no només pels èxits professionals, sinó també perquè penso que m'ha enriquit molt com a persona. Malauradament una decisió sempre passa, també, per una renúncia, i en aquest cas, ha estat molt meditada.
2. En aquests dos anys al Córdova has guanyat 5 títols, t'ha quedat alguna cosa pendent?
Sempre et queda algo pendent, precisament, jo vaig fitxar per guanyar la Copa d'Espanya, i m'hen vaig sent l'únic títol que no he pogut aconseguir, tot i que el subcampionat té un molt bon gust a victòria. De totes maneres, ara que ja he tornat, no només valoro els 5 títols que he guanyat, sinó tantes i tantes altres coses que m'emporto. He conviscut amb un grup humà increíble, de cada un he après moltíssim i m'emporto un pilot de coses, a part dels 5 títols.
3.Moltes jugadores que heu marxat, acabeu tornant el Gironella, que té aquest club perquè hi acabeu tornant?
Màgia, jejeje! No, jo tinc molt clar que torno a casa, Gironella és casa meva, i sabia que tard o d'hora tornaria. A part d'això, penso que el Gironella és un Club totalment diferent a la resta dels equips de Divisió d'Honor. Intenta posar-te facilitat en tots els aspectes que tenen a veure amb la teva vida esportiva, i això a d'altres Clubs, és molt difícil de trobar. He de puntualitzar, també, que no ha estat el meu cas.
4. Amb què et quedes de la teva experiència andalusa?
Ufff!! Em quedo amb TOT, absolutament TOT, amb els bons i els mals moments. Com ja he dit, he tingut la sort de formar part d'un equip humà increíble, a més, un Club amb moltes ganes de fer les coses ben fetes, i amb els peu a terra. He tingut la sort de veure una manera de treballar totalment diferent, he pogut saber quin gust té la victòria, he pogut viure exclusivament del futbol sala i he aprés a valorar tots els petits detalls de cada moment. Només tinc paraules d'agraïment cap al Cajasur Córdoba, i molt especialment a la delegada, Inma Baena, que gràcies a persones com ella, fan que et sentis una mica més a prop de casa. Mai podré oblidar el dia de la meva despedia, des del president fins a les nenes del filial em van mostra tot el seu recolzament en la meva decisió, ho van entendre però es resignaven a deixar-me marxar, eren sensacions cotradictories, igual que els meus motius. M'he sentit molt valorada, i sé que allà hi tinc una gran família, per això, no em vull tancar portes a una segona etapa allà.
5. El 'Giro' és el millor equip de futbol sala femení català, com veus el futbol sala a Catalunya? Té futur?
Doncs et seré sincera, en aquests dos anys a Córdoba, m'he allunyat molt del futbol sala català, això no vol dir que no el trobés a faltar, però les circumstàncies feien que no el puguès seguir com haguès volgut. Tot i això, penso que es va treballant perquè tingui futur, però penso que falta molt per equiparar-te al d'altres comunitats, i això és un problema de recolzament econòmic per part de les institucions. Si no inverteixen en el futbol sala femení català, evidentment, el futur és força negra, però penso que paral·lelament a les subvencions i ajuts que poden rebre els equips femenins, s'està treballant millor el què és la base.
Jo no sóc ningú per dir si té o no futur, però treballarem perquè en tingui.
6. Com es presenta aquesta temporada 2010/11 pel Gironella?
Penso que pot ser una temporada molt ilusionant. Hi ha un equip molt competitiu i penso que si ens ho acabem de creure, pot arribar a ser un bon punt d'inflexió. Ara mateix veig a l'equip amb moltes ganes, i això és bo, a veure si aconseguim mantenir aquestes ganes durant bona part de la lliga.
7. Què esperes aportar en aquesta segona etapa al Giro?
Espero aportar tot el què estigui al meu abast. Penso que he madurat com a jugadora, i espero qe això, ni que sigui això, ajudi a l'equip
8. Si haguessis de dir algú dins aquest món que t'ha marcat especialment, qui em diries?
Sofia Amado. Ha estat la persona que em va fer conèixer què és això del futbol sala, i la que ha fet que ara mateix m'apassioni. Ella sempre ha confiat molt en mi, i ha fet que jo mateixa ho faci. M'ha donat moltes oportunitats, i sense dubte, va ser una de les que em va impulsar en la meva decisió de marxar a Córdoba. Per mi, és una persona molt especial i penso que es un pou de sabiesa de futbol sala. A ella li dec tots els meus coneixements.
9. El teu millor i pitjor moment?
De mals moments n'hi ha hagut molt, però només els recordo per millorar, llavors no són tan dolents.
I de bons moment també, però em quedo en el dia que vaig guanyar la meva primera lliga, a 13 segons del final vem marcar el gol que ens donaria la primera lliga d'un grup de persones que sense deixar de lluitar, amb humiltat, sacrifici i unió, ens va donar la Lliga. Va ser un moment únic, increíble, inexplicable.... recordo els instants després del gol, esperant que sonés la bocina, em tremolava tot i estava a punt de plorar d'emoció, em van venir mil persones al cap, totes les que m'han ajudat i han compartit amb mi la meva passió pel futbol sala, ex-companyes, ex-entrenadors, amics, família....increïble. En el moment que va sonar la bocina....imagineu-vos-ho, increïble, sense paraules!!! Encara ara, mirant les imatges, m'emociono.
10. Què és per tu el futbol sala?
Per mi és una forma de vida.
Moltes gràcies Clàudia!
Publica un comentari a l'entrada