El futbol és cosa de dones

Com ja vaig comentar a l'inici d'aquest blog jo vaig fer el treball de recerca sobre el futbol femení. Ara fa pocs dies me'n va arribar un a les mans, que la veritat em va encantar, em va recordar al meu, el que era per mi el futbol i el que continua sent.
Per això he volgut compartir la introducció d'aquest treball, perque crec que reflecteix els pensaments, la lluita, el caràcter.. que ens uneix a totes les jugadores de futbol.

Un dia em van preguntar què és per mi el futbol: pensant-hi m’he adonat que sóc incapaç d’explicar amb paraules el que aquest esport significa per mi. Parlar de mi, és parlar de futbol. Com a jugadora, com a entrenadora, com a aficionada... tant és. Per tant, parlant de futbol puc perfectament parlar de mi. No vaig tenir cap dubte a l’hora de triar el treball ja que sabia que podia i volia tractar aquest tema, que com he dit, forma part de mi: el futbol, sí, però en femení. Quina jugadora no ha hagut de defensar tant sols una vegada aquest esport? És això el que em permet sentir-me còmoda exposant un treball que resumeix una lluita constant, viscuda de primera mà i que, a més, m’agrada.

Sabia i sé que no és un títol inèdit, però estem en un moment tant canviant que un treball amb els mateixos objectius que aquest fet tant sols fa dos anys és, segur, molt diferent. Per tant, res em va fer dubtar per afrontar aquest treball.

La gent parla de futbol femení. Quasi tothom és conscient que la realitat és la que és: discriminació, falta de reconeixement, poc suport econòmic... tots parlen però, sap tothom quina és veritablement la realitat? Si no sabem on som, com podem saber on anem? És cert que comparant-nos amb el masculí perdem per golejada, que els mitjans de comunicació podrien fer molt més, que el nostre espai és mínim... Però, no és cert que també tenim cada vegada xifres més altes? No es tracta de conformar-nos però s’ha de demostrar que el futbol femení interessa sí, i cada cop més. Que no està gens malament.

L’opció més fàcil és parlar del que es parla sempre. L’opció difícil, investigar, preguntar-se perquè. Perquè a l’altre banda de l’Atlàntic té tant d’èxit? Perquè aquí també té cada dia més èxit? Perquè els mitjans no n’equiparen el suport? Perquè una noia, a Espanya, no pot ser professional? Quines diferències físiques hi ha entre un esport i l’altre? Com estan organitzats els equips? I les competicions? Preguntes i més preguntes.

Si aprofundim, si busquem, si sabem trobar els punts forts i els punts dèbils d’aquest esport, aleshores el podrem defensar. Aleshores podrem argumentar segurs que sí, que val la pena seguir avançant, per formar un futbol que de ben segur tindrà futur: el futbol femení.

Elena Alert