El futbol és cosa de dones

Vero Rodriguez és l'actual portera del Vilafranca, equip recent ascendit a la lliga Nacional. La comaruguenca també defensa la porteria de la selecció catalana de futbol platja, selecció que acaba d'aconseguir el tercer lloc en el Campionat d'Espanya celebrat a Roses.

1. Quina és la teva trajectòria futbolística?

Vaig començar a jugar de ben petita, als dos o tres anys ja jugava al pati de l’escola amb els nens. Vaig jugar al equip de l’escola dels cinc fins als deu anys, després vaig estar un any al equip infantil de la U.E.Tancat i estant allà em va fitxar el F.C. Barcelona, on hi vaig estar dos anys. Després vaig estar dos anys jugant amb el C.F.Vilanova on d’allà vaig fitxar per la F.E.A.Vilafranca on jugo actualment i on començaré la meva tercera temporada.

2. Aquesta temporada amb el Vilafranca heu guanyat la lliga i heu pujat a Nacional, com ha anat la temporada?

Ha sigut una lliga on hi havia 2 blocs molts diferenciats, equips que aspiraven a pujar, ja sigui a la nova preferent o a Nacional, i els equips que aspiraven a mantenir la categoria, això ha fet que hagués poca competivitat regular en els partits, hem tingut 5 o 6 partits en que hem hagut de donar el màxim com equip, ha sigut una lliga en que l'equip guanyava un partit per 10 zero i la setmana següent es trobava un rival amb el que ha de competir pel titol de lliga, això ha sigut el major repte de la temporada, seguir amb els peus a terra i no creure que estava tot fet.

Hem tingut fins les uútimes jornades el Xaica apretant-nos desde el darrera, tenint la pressió de no perdre i seguint mantentenint la concentració en cada partit, això al final de lliga ens ha afavorit ja que aquest any hem pujat els dos millors campions dels quatre a Nacional per la relació de punts aconseguit i partits jugats.

3. Com pinta el debut a Nacional? Creus que patireu?

Hi ha una gran diferència de nivell tècnic entre Primera i Nacional, com també de dedicació, compromis, ràpidesa del joc, físic... Partim d'un equip molt jove en que la mitjana d'edat no arriba als 21 anys i poques jugadores tenen l'experiència de jugar a Nacional, i en aquesta categoria l'experiència te un paper fundamental.

Som un equip d'un nivell tècnic molt alt, però molt jove, i és un enigma com respondrem a aquesta categoria, però tinc molta confiança en l'equip que tenim i crec que farem un bon paper. Ens podran guanyar per tècnica, per físic, per experiència... Però si d'algu estic segura, és que per ganes mai ningú ens podra guanyar.

A part de jugar amb el Vilafranca també ets portera de la Selecció Catalana de futbol platja, que justament aquest cap de setmana passat heu disputat el campionat d'Espanya a Roses.

4. Com definiries el futbol platja per qui no el conegui gaire?

És un mont totalment diferent al futbol 11, i té un símil important al futbol sala per les rotacions i moviments de les jugadores, encara que és més boig en quant al marcador, un clar exemple és la selecció catalana masculina anava guanyat el seu partit per 4-0 i el va acabar perdent per 9-10. Aquests resultats al futbol 11 o sala semblen un món per remontar, en futbol platja en 2 o 3 minuts pots tornar al partit, qualsevol xut per dolent que sigui pot fer un bot malament i pot acabar dins.

També te un punt de més espectacularitat, ja que és un joc sovint molt directe, amb molts xuts i les xilenes o volees son un fet molt freqüent i garanteix l'espectacularitat del joc.

5. La tercera posició aconseguida a Roses té un regust amarg, tot i així quin balanç me'n fas del campionat?

Teniem un gran equip aquest any, sobretot a nivell tècnic, contra Murcia vam patir moltes errades defensives al darrera que van acabar significant que s'inclines la balança cap al seu favor, també ens va faltar mobilitat, que és en el que basavem el nostre joc.

Contra Galicia vam apendre de les nostres errades contra Murcia, va haver una gran mobilitat i no vam cometre errades defensives, però ens va faltar xut, creavem però no finalitzavem, encara així vam estar apunt de remontar el 0-3 que teniem en contra.

Va ser un cop molt dur no poder ni tan sols arribar a la final, teniem en ment guanyar el campionat i amb les altes expectatives que teniem, va ser molt dur tocar de peus a terra.

Em quedo amb el grup que vam formar, que ens va aportar moltes coses positives i ens demostra que no només amb un equip tècnicament bo es pot arribar a guanyar, això de cara a l'any que ve ens anima a continuar treballant, esforçar-nos i apendre de l'experiència i els errors d'aquest any.

Des de fa uns mesos també t'has endinsat en el món de l'arbitratge

6. Com és aquest món tradicionalment masculí i on hi han poques dones arbitrant?

Som poques dones encara arbitrant, quan vas a arbitrat un partit d'alevins, benjamis... Els nens lo primer que diuen al veure't es que ets una noia i ho diuen amb veu de sorpresa, el dia que els nens no es soptin de veure una noia arbitrant haurem avançat un gran pas.

A nivell de companys, la meva experiència fins ara és molt bona, no he trobat encara cap tipus de discrimació pel fet de ser noia, més be al contrari, tenen més predisposició a ajudar-te que a altre company.

En referent als camps de moment, només he escoltat un comentari sexista per part d'un pare, que em va dir que anes a fregar plats, en aquest aspecte també estic contenta, he trobat una bona acceptació per part de pares, entrenadors, nens...

7. On vols arribar dins de l'arbitratge?

La meva progressió dins l'arbitratge ha sigut molt bona, en 5 mesos he passat d'arbitre de futbol base a quarta catalana. No em poso cap categoria a la que he d'arribar, he d'anar fent pas a pas i jo mateixa trobar el meu límit dins l'arbitratge.

8. Quin ha sigut el teu referent dins el món del futbol?

Com a portera i encara sent culé, m'ha agradat sempre Iker Casillas, trobo que és un porter molt regular, dona una gran tranquil·litat al equip amb la seva presència, és un segur de vida a la porteria. També m'agrada molt Valdés per la seva gran virtut d'estar tot el partit sense haver d'actuar i quan arribi un o dos cops respondre al 100%, és digne de admirar això.

9. Una frase

Em quedaria amb 4 frases:

"Sueña que puedes y podrás..."

"Imposible es sólo una gran palabra utilizada por hombres débiles que encuentran más fácil vivir en el mundo que les ha sido dado que explorar el poder que tienen para cambiarlo… "

"Todo lo que sucede, conviene..."

"Ser grande no es no fallar sino no darse nunca por vencido..."

10. Què és per tu el futbol?

El futbol per mi és TOT, m’ha aportat moltes alegries, amistats, títols, experiències, viatges, però sobretot m’ha format com a persona, m’ha transmès uns valors, unes creences, una manera de pensar i de fer... I crec que m’ha fet millor persona... Per mi un partit és un tot o res, cada pilota un obstacle en el camí, una manera de superar-me, de trobar els meus límits, cada entreno un objectiu per millorar, d'evolucionar com a jugadora... Li dec tot al futbol.