La frase

Que el temor a fallar no te impida jugar

Últims artícles

Berta Carles: Per tirar endavant el futbol femení, les jugadores han de ser les primeres en posar-se les piles

Berta Carles juga amb la Penya Anguera, equip que ocupa els llocs capdavanters de Primera Catalana, tot i ser un ascendit de Segona. Berta prové del Barça i també ha psasat per l'Espanyol i l'Igualada. A més a més ha jugat en diferents categories de la Selecció Catalana.


  1. Quina ha sigut la teva trajectòria futbolística?

Doncs bé, tota la vida m’ha apassionat l’esport i concretament la pilota de futbol. De ben petita a l’escola feia els possibles per jugar-hi! Vaig estar dels 14 als 19 anys jugant a l’Igualada (jo sóc d’allà) on vaig aprendre el significat d’equip i del futbol com a joc en equip. Personalment vaig aprendre molt, i futbolísticament també. Vaig començar a anar a la selecció catalana i d’aquesta manera vaig anar coneixent el futbol més enllà de “casa meva”. Vaig fitxar pel RCDEspanyol la temporada 2003-04 i la següent pel FCBarcelona. Aquell any vaig estar 11 mesos sense trepitjar els terrenys de joc per una lesió greu. Actualment, ja llicenciada en INEFC, el futbol ha deixat de ser una prioritat per mi, o almenys n’he canviat la perspectiva; estic de preparadora física del Barça femení A i B i ho compagino jugant a la PBAnguera.

Parlem de l’Anguera..

2. Què té l’Anguera que acabades de pujar de segona, sigueu quartes de Primera Catalana?

L’Anguera és un equip en què impregna la il·lusió, les ganes d’anar a entrenar, a jugar i d’estar plegades en equip. D’aquestes ganes se n’ha fet una ambició i un equip competitiu, que ens ha portat a aspirar. De vegades voler aspirar massa i massa de cop pot portar decepcions. Jo sempre penso que tenint un bon equip, el més important és gaudir en equip!

  1. Veus posible veure l’Anguera a Nacional?

Crec que cada cosa va al seu temps, i que tot en aquest món s’ha de treballar amb esforç. Jo no veig pressa per pujar a Nacional, però sé que si tots els factors es posen de cara, tenim un bon equip per aconseguir grans metes com l’ascens.

  1. Què et va fer anar a l’Anguera?

Hi coneixia gent, m’hi vaig deixar caure en alguns entrenaments i es respirava molt bon ambient i ganes de futbol. A més, ha coincidit en un canvi de mentalitat en el futbol que he fet: gaudir és el meu prioritari objectiu. I aquest va ser el motiu pel qual em vaig convèncer per formar part d’aquest vestidor.

  1. Ets davantera, què ha de tenir una bona número 9?

Bé, de fet mai m’he definit com una número 9, més aviat sóc extrem, però tampoc m’agrada cenyir-me a una posició. Una bona número 9 ha de tenir gol; jo sóc més creativa en altres aspectes, perquè ens entenguem, tot i que a tots ens agrada marcar gols!

Una mica del Barça..

  1. Què destacaries del teu pas per un equip de nom com el Barça?

Jo sóc culé de tota la vida, i per mi, com tantes altres nenes i noies, jugar al Barça era un somni. Quan va arribar el moment de posar-me la samarreta blaugrana vaig saber que lluitaria per tirar endavant tot el que estigués a les meves mans per jugar, gaudir i tenir èxits amb aquell equip i en aquell club.

  1. Tot i ser un gran club, el Barça no ajuda gaire al femení. Quan hi vas ser ho veies així?

El FCBarcelona és un club on la màxima prioritat és el primer equip de futbol masculí. Dins el club hi ha persones que han vetllat i que vetllen perquè tiri endavant el femení, però no és gens fàcil. De tota manera, crec que una de les causes principals és que les jugadores no prenen consciència del que demanen o volen ser, ni del que realment suposa formar part de FCBarcelona. Per tirar endavant el futbol femení, les jugadores han de ser les primeres en posar-se les piles, en lluitar i demostrar que mereixen les avantatges de formar part d’un gran club com el FCBarcelona.

8. Com va ser el pas per la selecció?

Em sembla que tenia 16 anys que vaig començar a anar convocada, primer amb la sub-17 i després amb la sub-25. Quan vaig rebre la convocatòria per primera vegada, encara jugava a l’Igualada, i va ser un somni fet realitat. A partir d’aquí, durant uns 4 o 5 anys vaig anar-hi regularment i vaig passar molt bones èpoques de la meva carrera futbolística.

9. Creus que el futbol femení se li dóna la importancia que té?

Crec que el futbol femení hauria de tenir molt més ressò, però segueixo insistint que les jugadores són les primeres que han de merèixer aquesta importància. És un món ple d’influències que sovint desvien el principal objectiu, que és el futbol. D’altra banda, el futbol femení està en una lluita constant contra la comparació amb futbol masculí. La gran diferència entre els dos és la professionalitat. Tot just s'està intentant professionalitzar en alguns clubs el femení, però quan això passa normalment arriben problemes de vestidor i d'exigències. Crec que el fet de fer aquest pas, el futbol femení no es gestiona de forma correcta. Les desigualtats acaben sorgint al vestidor o al camp. Les noies tenen una mentalitat molt diferent dels nois. Crec que en un equip és essencial marcar els objectius a assolir, i a partir d'aquí distribuir i valorar els recursos dels quals es disposa. I cal que les jugadores integrants de l’equip tinguin clars els objectius i estiguin disposades a treballar per complir-los.

Avui dia, el futbol femení ha evolucionat molt, però tinc la sensació que augmenta quantitativament, però empitjora qualitativament. Què vull dir amb això? Que avui dia una nena té més fàcil trobar equips on jugar a futbol, però a la vegada l’ambient del futbol femení, potser pel fet de trobar-se les coses més fàcils, es valora menys l’esport en qüestió, i acaba resultant, en moltes ocasions, un simple ambient i etiquetes de cara el públic.


I per acabar..

Què t’ha aportat el futbol femení?

Ha estat el més important de la meva vida durant uns 10 anys. He passat moments increïblement feliços, i també n’he passat de molt durs. M’agrada poder dir això, haver viscut totes les cares, per poder estar segura d’haver-lo conegut bé i haver-ne après al màxim. Ara, però, he decidit passar pàgina, i viure’l de diferents perspectives. Ara no aspiro a gols i victòries, sinó a aconseguir que el futbol femení sigui valorat com es mereix, tant per les pròpies jugadores, com pels clubs, com pels espectadors.


GRÀCIES BERTA!

Primera Catalana: Empat amarg del CE Manresa

MANRESA 3 EUROPA 3

El CE Manresa femení va deixar escapar, diumenge, dos punts molt important contra un Europa que va protagonitzar un joc molt dur i brut.
Les manresanes van sortir al camp una mica descol·locades, i l’Europa va encetar el marcador amb un gran gol des de fora de l’àrea (min 8). El CE Manresa encara no s’havia refet del primer gol quan les visitants van tornar a marcar (min 15). Però les blanc-i-vermelles van saber reaccionar i Oli va aprofitar una passada de Nere per retallar diferències (min 17). Abans d’arribar al descans, Nere va empatar el matx amb un excel·lent llançament de falta (min 20). A partir d’aquí, l’Europa es va posar nerviós i va començar un joc brut que va acabar amb dues tarjetes grogues per les jugadores visitants.
A la represa, el CE Manresa va sortir a buscar el gol de la victòria. Després d’un parell de bones ocasions, la manresana Nere va marcar el 3-2 (min 60). Les visitants van començar a protestar-ho tot i l’àrbitre va expulsar dues jugadores de l’Europa (min 65 i min 75). Però l’actuació arbitral va perjudicar als dos equips perquè, quan només faltava un minut per acabar el matx, el senyor Andoni Luján va assenyalar un penal molt dubtós a favor de l’Europa. Les visitant ho van saber aprofitar i van marcar el 3-3 (min 79), resultat que ja seria definitiu.


TORROELLA 1 CASTELLAR 1

El Torroella va empatar, diumenge, contra el Castellar, en un partit marcat per la mala sort de cara a porteria de les de Sant Fruitós.
La primera part va ser de domini local, però les noies del Torroella van desaprofitar fins a tres ocasions clares de gol per encetar el marcador. Primer va ser Arisa, que no va poder superar la portera en un u contra u (min 19). Després, a la sortida d’un córner, la pilota es va passejar davant la porteria rival sense que ningú no fos capaç d’empènyer l’esfèrica al fons de la xarxa (min 22). La tercera ocasió desaprofitada va ser un gol fantasma. La pilota es va estavellar al travesser i després va baixar en línia recta, però segons l’àrbitre no va entrar (min 26). El Torroella va perdonar i ho va pagar car. El Castellar va treure una ràpida contra i la visitant Jessica, la millor jugadora del Castellar, va marcar el 0-1 (min 28). Les locals no es van arronsar i , al cap de cinc minuts, una defensa visitant va provocar un penal (min 33). Però el partit de diumenge va ser el de la mala sort, perquè la pilota es va tornar a estavellar contra el travesser. Tot això va fer que el Torroella se n’anés al descans amb els ànims un xic tocats.
A la represa, l’entrenador va introduir dos canvis i el Torroella va sortir mentalitzat per empatar el partit. El domini local va continuar i les ocasions es repetien una darrere l’altre. Però el gol no arribava i l’ansietat del Torroella cada vegada era més gran. Els nervis van fer que les de Sant Fruitós perdessin mes d’una pilota, però les ganes de lluitar i de guanyar van ser superiors, i Vall va marcar el merescut gol de l’empat fent passar la pilota per sobre la portera rival (min 66).
El Torroella va continuar pressionant ne els minuts finals, però una altra vegada va desaprofitar una doble ocasió per marcar. A les acaballes del matx, el Castellar va llançar una falta directa molt perillosa, però una excel·lent aturada de Maria va permetre al Torroella sumar, almenys, un punt.

Font: diari regió7

Pedro Borras: mantenerse en lo alto sin apoyo de un club profesional es casi imposible

Pedro Borrás és el webmaster de www.superligafemenina.net, pàgina on parlen de tota l’actualitat de la Superlliga femenina i dels sis grups de Primera Nacional.


1- De donde salió la idea de crear una web de fútbol femenino?


La verdad es que, a pesar de que el CD Híspalis es el club de mi barrio de toda la vida y que siempre ha sido un club pionero en el fútbol femenino en Andalucía, no empecé a seguir la Superliga hasta hace relativamente poco. El año en que el Sevilla estuvo a punto de ganar la Superliga y que nos quedamos con la miel en los labios en la última jornada, consiguió atraer mi atención y me enganchó totalmente.

Ese año simplemente fui a ver los partidos y seguía al equipo a distancia, pero ya en el verano del 2006 iba comentando con un amigo de la Facultad que estudia Periodismo la posibilidad de montar algo. Yo trabajo en la Federación Sevillana y en campeonatos con la Andaluza, así que tenía facilidad para acceder a la información. Era un oportunidad que había que aprovechar.

2- Es difícil encontrar crónicas de cada equipo?

Mucho, jeje. De Superliga es relativamente fácil, una vez que sabes en qué webs de clubes y periódicos buscar, pero aún hay algunos equipos de los que es muy difícil encontrar información.

De la Primera Nacional es más difícil aún. La mayoría de periódicos que tienen edición online no suelen dar espacio a la categoría, por lo que la ayuda de los entrenadores y de la gente de los clubes se hace fundamental. Por suerte, cada fin de semana tengo la oportunidad de ver unos 3 o 4 partidos entre Superliga, Primera Nacional y Provincial Sevillana sin apenas alejarme más de 100 y poco kms como mucho.

3- El entrenador del Sevilla es tu tío, cómo vives el mal momento del equipo?

Mal, como cualquier aficionado sevillista, aunque peor aún cuando eres un poco cercano al equipo y sabes lo que trabajan y lo que se sufre en el campo y fuera de él cuando los resultados no llegan. Lo peor de todo es el miedo de que un descenso significara un abandono del apoyo del Sevilla. Hoy en día, mantenerse en lo alto sin apoyo de un club profesional es casi imposible. Hay equipo realmente, hay muchas jugadoras en el Sevilla que tienen un gran futuro por delante, pero hay que apostar por ellas en serio a largo plazo y sabiendo que resultados inmediatos para esta temporada es muy difícil para chicas que prácticamente están debutando en la élite.

4- Desde la banda masculina y sin estar implicado en ningún equipo como ves el fútbol femenino?

Es fútbol al fin y al cabo. La comparación típica con el masculino le hace más mal que bien. En cuanto a todo lo que no es el deporte en sí, la clave para el desarrollo del fútbol femenino para mí está marcada por la implicación de las televisiones. Esperemos que con la TDT y la ampliación del número de canales surjan más canales especializados en deportes y algunos se decidan a apostar por el fútbol femenino.

5- Hay un buen nivel en la Superliga femenina?

El nivel crece cada año. Los buenos y malos momentos de los equipos comienzan a ser cíclicos, ya no hay un grupo de equipos que con tanta claridad se paseen y a los que nadie pueda plantar cara. El nivel general ha subido y eso ha hecho que sea una liga mucho más disputada y competida. El salto de Primera Nacional a Superliga es cada vez más alto, es uno de los principales hándicaps que sufren los equipos recién ascendidos, aparte del aumento de kilómetros en desplazamientos.

6- Y la selección Española? Crees que se clasificará para el Europeo?

Ojalá. La selección sigue en camino ascendente, creciendo y asentándose entre las grandes potencias mundiales, pero es un camino difícil, ya que el nivel medio del fútbol femenino europeo es el más alto en cuanto a número de selecciones y potencial de las mismas. Casi cualquier rival que toque en una ronda clasificatoria puede tener muchas posibilidades de plantar cara y de disputar la plaza.

7- Durante el Mundial de China 2007, a través de vuestra web se podían ver partidos, tuvo éxito esta propuesta?

Muchísimo, visitas desde todas partes del mundo. Jamás pensé que recibiríamos visitas desde tantos países diferentes. La verdad es que fue un gran éxito y todo gracias a Llamas, nuestro informático y webmaster, el que se encarga de los aspectos técnicos y que montó todo lo relativo al mundial.

8- Una jugadora estatal?

Auxi, aunque esté retirada, era una jugadora de las que marcan diferencias, capaz de darle la vuelta a un partido ella sola, con calidad de sobra y una maravilla como persona. Lo que pude tratar con ella, poco a decir verdad, ya es suficiente para verlo. Amparo, la central de Sevilla, también me encanta, todo lo que transmite en el terreno de juego, como lidera y ayuda al equipo y la implicación, es un gusto verla jugar.

9- Qué equipo es tu favorito para el título de liga? Porqué?

El Levante hasta ahora se ha mostrado como el conjunto más fuerte. Es el único equipo que está arrasando y para mí son favoritos.

10- Qué te ha aportado el fútbol femenino?

Mucho. El fútbol es una de mis mayores pasiones. He conocido y vuelto a visitar muchos lugares gracias a él. Me apasiona viajar y el fútbol femenino siempre es una buena excusa, además de que acabas conociendo a mucha gente en el mundillo y por ahora la mayoría han sido de los que merecen la pena. Y la web, al fin y al cabo, es algo que he visto nacer y siento mío, siempre es bonito tener algo así y cuidarlo y trabajar en ello.


GRACIAS PEDRO!

A ti!

Primera Catalana: El Torroella es mostra imparable

CERDANYOLA 3 TORROELLA 4
El Torroella va guanyar el Cerdanyola en un partit molt intens. Les bagenques van començar el partit una mica despistades i el Cerdanyola ho va aprofitar per fer pujar l’1-0 al marcador (min 9) El Torroella no agafada el ritme i li costava crea bones ocasions. Però en una sortida de córner, la visitant Míriam va empatar el matx (min 19). A partir d’aquí, el Torroella es va posar les piles i va començar a funcionar. Pilar va marcar l’1-2 (min 23), però abans d’arribar al descans, el Cerdanyola va empatar (min 37).
A la represa, el Torroella es va fer amb el domini del joc. Sara Gallego va marcar el 2-3 de penal, després que la portera del Cerdanyola agafés clarament de la samarreta a la manresana Vall. L’àrbitre va allargar el matx excessivament i el Cerdanyola va tornar a empatar (min 84). Però una falta llançada magníficament per Vall (min 88), va permetre al Torroella endur-se els tres punts de Cerdanyola.



CE MANRESA 3 GUINEUETA 3
El CE Manresa femení va empatar, diumenge, al camp de la Guineueta en un partit molt dur físicament. Les manresanes van remuntar un 3-0 i van aconseguir un punt que els dóna molta moral de cara als propers partits.
La primera part va ser desastrosa. La Guineueta es va avançar ben aviat mitjançant un córner (min 4). Les manresanes no van col·locar bé la seva defensa i les locals trobaven molts forats per on colar-se. En dues contres la Guineueta va marcar dos gols més, i tot això, quan encara no s’havia arribat a la primera mitja hora de joc. Però el CE Manresa no es va arronsar i Lum va culminar una jugada col·lectiva amb una gran volea que va acabar al fons de la xarxa (min 36). El gol va donar aire i esperança a les manresanes per afrontar la segona part.
A la represa, el CE Manresa va sortir decidit a remuntar el partit. L’equip estava molt més ben situat dins del camp i la defensa es va comportar com un autèntic bloc. Les blanc - i- vermelles van dominar tota la segona part i van esborrar la Guineueta del terreny de joc. La manresana Oli va marcar el 3-2 amb una jugada individual (min 60). La mateixa jugadora va ser l’encarregada de llançar el penal, fet sobre Nere, i fer pujar el merescut empat al marcador (min 77).
Al CE Manresa li van faltar deu minuts més de partit per endur-se la victòria del camp de la Guineueta. L’equip va mostrar molt bona actitud i les manresanes van marxar de Barcelona amb molt bones sensacions per afrontar els propers partits.
El CE Manresa continua, una setmana més, a la catorzena posició de la taula classificatòria. La setmana vinent les manresans rebran l’Europa B, equip que es troba a onze punts de les blanc - i – vermelles.

Font: diari regió 7

Nacional: El Lleida no frena i el Banyoles guanya inesperadament

Jugada la jornada 13 a Primera Nacional ja han acabat la primera volta i descansen fins el 6 de gener.

Aquesta jornada teníem un duel entre els dos equips filials de la categoria, l’Estartit B i l’Espanyol B. El partit va començar amb domini visitant i d’aquí va arribar al minut 26 el primer gol de Quenti. Tot i aquest gol el matx es va igualar i a la segona part va ser l’Estartit qui va dominar, però sense gaire sort davant porteria. I ja a les acaballes del partit, l’Espanyol va fer el 0-2 mitjançant Carol.

Una de les sorpreses de la lliga va ser la victòria del Banyoles davant de la Roca per 1-3.
Les visitants que fins aquell moment només portaven 3 punts van sortit molt ficades al partit i ja al minut 28 guanyaven 0-2 amb dos gols de Quer. Ja a la segona part, Langa al minut 54 va fer el 0-3 que era casi definitiu. Tot i així les locals van fer el gol de l’honor al minut 60 mitjançant Maria Isabel.

Per la seva part el partit entre dos equips de la zona alta el Lleida i Europa va acabar amb una clara victòria lleidatana per 5-2.
El partit va començar amb un domini altern pels dos equips però un penal al minut 22 transformat per Pili va significar l’1 a 0. Just tres minuts després Anna Pallarés va aprofitar un error defensiu per fer el 2-0. Tot i així al minut 37 Sango va retallar distàncies fent el 2-1.
A la segona part les lleidatanes van sortir fortes i així Pili al minut 55 va fer el 3-1 amb un fort xut. Pocs minuts després, amb un xut de falta les locals van fer e- 4-1, que deixava sentenciat el partit. Tot i així l’Europa no es va rendir i va aconseguir escurçar distàncies mitjançant Carla. I ja a les acaballes del partit Andrea va fer el definitiu 5-2. Aquesta victòria deixa a les lleidatanes terceres empatades amb el segon, el San Gabriel a 27 punts.

Un altre partit era el San Gabriel-Tortosa Ebre, un partit que enfrontava el segon amb el sisè classificat. Es preveia un partit igualat amb un San Gabriel que està fent una molt bona lliga i un Tortosa-Ebre que amb els equips de la part alta sol fer bons partits. I així va ser, el resultat final, d’igualtat, un 3-3 que deixa tots dos equips en la mateixa posició.

El cuer Breda tenia un partit difícil enfront el Collerense, quart classificat. I així va ser, al quart hora de joc les de Breda ja perdien 3-0 i tenien el partit molt costa amunt. Ja a la segona part, les de Mallorca van fer el definitiu 4-0. Aquesta derrota enfonsa una mica més el Breda que amb només dos punts té molt difícil la salvació.

L’altre equip balear el Son Cooner va apallissar el Rubí per 8 gols a 2. Les del Vallès amb 6 punts no s’han acostumat a la categoria i hauran de patir molt per mantenir-se.

I per acabar la jornada, es va jugar el Barça-Girona. Les culers no fallen i conten els partits per victòries aquesta ocasió van fer quatre gols a les gironines, que només es dedicaven a defensar tot i així no van poder fer res per guanyar. Amb l’empat del San Gabriel, les noies de Xavi Llorens ja es distancien 9 punts de les segones.





Fotos: ceeuropa.com

Superlliga: L'Estartit torna a guanyar mentre els penals fan perdre l'Espanyol

Mica en mica anem avançant i ja som a la jornada 12 de Superlliga. Una jornada amb sort diferent pels dos equips catalans. Mentre l’Estartit va aconseguir la seva segona victòria consecutiva, l’Espanyol va perdre els tres punts contra el Puebla.

El partit entre el Puebla i l’Espanyol va ser molt igualat i a la primera part gairebé no hi van haver ocasions i així ho reflectia el marcador a la mitja part amb un empat a zero.
Ja a la segona part els equips van sortir més desperts i així va ser l’Espanyol qui va marcar primer, mitjançant Núria que gràcies a un error de la portera va marcar el 0-1.
Amb el partit obert i amb ocasions pels dos equips l’àrbitre va pitar un penal de Cristina que va marcar Maria José. I quan semblava que el partit acabaria amb empat un altre penal, ja en temps afegit, va permetre a Maria José tornar a marcar i fer el 2-1 que va donar els tres punts al Puebla.
Amb aquesta derrota. Les espanyolistes continuen quartes amb 19 punts, empatat amb el Prainsa Zaragoza i a 7 punts del tercer classificat.
La pròxima setmana l’Espanyol rebrà al Sevilla, a priori un rival fàcil, ja que és el cuer amb tres punts.


Per l’altra banda l’Estartit va guanyar un partit important davant del Sevilla per un ajustat 1-2. Victòria que les manté en posicions de Copa i amb un coixí de tres punts sobre el novè classificat, l’Atlético de Madrid. A més les baixempordaneses estan empatades a punts amb el Torrejón i el Puebla i només a dos del Prainsa i de l’Espanyol.
Les gironines la pròxima setmana reben l’Oviedo Moderno, un equip situat a la dotzena posició amb 11 punts. Les visitants tindran la important baixa de la portera Maru, que amb una luxació d’espatlla és baixa per un mes.


Foto: rcdespanyol.com

El comitè de competició desestima el recurs del Polvoritense contra l'Europa B

L’equip del Polvoritense va impugnar el resultat del partit de lliga contra l'EuropaB fa unes setmanes ja que segons ells, l’Europa havia comès alineació indeguda en alinear 3 jugadores del Femení A, concretament la portera Merche i les jugadores de camp Trini i Carla.Aquesta setmana el Comitè de Competició ha desestimat el recurs i, per tant, els tres punts que reclamava guanyar el Polvoritense als despatxos es queden per l’Europa, que els havia guanyat al camp.
Una vegada més, i van unes quantes des de fa uns anys, l'Europa B escapulat veu com equips rivals acusen l’Europa d’haver infringit la normativa. Com ja hem fet en anteriors ocasions, volem deixar constància aquí de la normativa vigent sobre aquest tema. Diu l’article 78e) del Reglament de la Federació Catalana de Futbol que “les fitxes “F” de categoria estatal faculten la futbolista per actuar en l’equip que el seu Club l’hagi inscrit. Com a excepció, cada jornada i amb un màxim de tres jugadores de camp, els equips podran alinear jugadores en un altre equip del mateix Club, tant en els d’ordre superior com inferior”. A més, en el punt 78 f) s’afegeix que “aquestes limitacions no es tindran en compte per les porteres”.

Llegit això, i per si no s’ha entès, la normativa permet alinear cada jornada a 3 jugadores de camp més la portera amb fitxa de nacional. En aquell partit, l’Europa va alinear a 2 jugadores de camp i la portera amb llicència nacional. Per tant, no va aprofitar totes les cartes que la normativa li permet, cosa que possiblement si que farà en el partit de tornada...
Esperem que algun dia la Federació valori la possibilitat de sancionar tots aquells recursos que, sense cap ni peus, alguns equips van presentant per tal de guanyar uns punts que han perdut. Mentrestant, molta paciència i a seguir aprenent…


Primera Nacional: a l'equador de la temporada

Aquest cap de setmana es juga la jornada 13 de Primera Nacional. Última jornada de la primera volta i ha arribat el moment de fer valoracions.
Amb mitja lliga jugada el Barça és el clar aspirant a pujar a Superlliga, categoria que va perdre la temporada passada.
L’equip de Xavi Llorens ha guanyat gairebé tots els partits i només va perdre el derbi amb l’Espanyol B.
El grup d’històrics de Primera Nacional com són el San Gabriel, Tortosa Ebre, Girona, Espanyol B..continuen fidels a les tradicions i com és de costum ocupen els llocs de mitja taula en amunt de la classificació.
El San Gabriel com ens té acostumats està fent una molt bona lliga i ja ocupa la segona posició. El Tortosa-Ebre com cada lliga és capaç del pitjor i del millor, una setmana pot perdre de golejada davant l’Espanyol i una altra pot guanyar a l’Europa en plena ratxa.
L’Espanyol B durant tota la lliga han anat alternant derrotes i victòries, sens dubte la més sorprenent davant del Barça. Actualment ocupen una sisena posició amb 20 punts.

A aquest grup capdavanter si ha colat el centenari Europa. Les noies gracienques van començar molt bé la lliga compartint liderat amb el Barça. Però el partit contra les líders va suposar un punt d’inflexió i des d’aquell partit només han guanyat 1 punt dels 9 possibles caient fins a la cinquena posició. Tot i així les gracienques estan fent una molt bona temporada, la millor des de que estan a Nacional.
No em puc deixar el Lleida, que mica en mica i sense fer soroll s’ha colat al tercer lloc de la classificació. Les lleidatanes van començar fluixes la lliga, però en els últims partits gairebé tot han sigut victòries. Les quals les han portat a aquesta magnífica posició amb 24 punts.

A les posicions baixes hi trobem Breda, Rubí i Banyoles. Tres equips que estan força despenjats ja que entre el Rubí i l’Estartit B hi han 7 punts.
Les noies de Breda la temporada passada ja van patir per mantenir-se hi aquesta serà molt difícil.
Mentre que els ascendits de Primera, el Rubí i Banyoles sembla que no s’acaben d’acostumar a aquesta nova categoria, on ja hi ha un nivell alt de joc.

Per acabar, a la zona perillosa hi ha el Son Cotoner, La Roca i l’Estartit B, tres equips que no acaben de trobar el seu bon joc i això les podrà fer patir més del compte.

En definitiva, una Primera Nacional molt interessant on entre el tercer classificat (Lleida) i el desè (La Roca) només hi han 10 punts de diferència, demostrant així, que encara pot passar de tot.

Primera catalana: L'Anguera tot i els empats segueix tercer

SALOU 3 - PB ANGUERA 3

Tercer empat consecutiu de la penya que deixa un sabor agredolç, la dolçor la trobem en el bon joc i minuts brillants que es van viure a Salou però per contra no es va obtenir el premi de la victòria que és el que tot esportista busca. Després de que en el minut 12 de joc el marcador reflexés un 0 a 3 (dos gols de Berta Carles i un de Berta LLamas) ningú es podia esperar el que va succeir després, sense girar-li la car al partit ni tirar-se enrere descaradament el Salou per culpa de dos errors i mig de les anguerenques es va trobar amb tres gols que res va fer per merèixer. La bona notícia es que les grogues encara segueixen terceres i esperaran al Levante en una petita final aquest diumenge.
Redactor: Oriol

Superlliga: L'Estartit es retroba amb la victòria i l'Espanyol cau derrotat dolorosament

Sort diferent pels dos equips catalans de Superlliga a la onzena jornada. Mentre l’Estartit va trencar la ratxa de derrotes guanyant el Puebla per 2-0, l’Espanyol va rebre una derrota clara i dolorosa per part del Levante.

Després de moltes jornades sense guanyar, l’Estartit ha aconseguit trencar la mala ratxa guanyant per 2-0 al Puebla. Ja a la primera part l’Estartit era el dominador clar del partit, sobretot del mig camp, però no aconseguia acabar les jugades, així que els equips van marxar el descans amb un empat a 0.
A la segona part va començar amb ocasions per tots dos equips. Però van ser les empordaneses al minut 9, les que es van avançar el marcador mitjançant Maribel Domínguez. I pocs minuts després amb una gran vaselina, una altra vegada Maribel va marcar el que seria el definitiu 2-0.
D’aquesta manera l’Estartit va aconseguir tres punts molt importants, que el situen en una vuitena posició que dóna dret a jugar la Copa de la Reina.

Per la seva part l’Espanyol tenia un partit molt difícil enfront del líder, el Levante.
Les noies d’Emili Montiagut van sortir disposades a guanyar i de fet durant tota la primera part van gaudir de moltes ocasions, però cap va acabar en gol. En canvi les que si que van acabar al fons de la porteria van ser les jugades del Levante que al descans ja guanyaven per 0-3.
Només començar la segona part, al minut 48, les visitants van fer el quart gol deixant sentenciat el partit. Tot i així les espanyolistes van intentar marcar però no van poder. Finalment, ja a les acaballes del partit, Guru va macar fent el 0-5 definitiu. Derrota que deixa l’Espanyol en quarta posició amb 19 punts empatat amb el Prainsa


Foto: rcdespanyol.com

Primera catalana: El Torroella no pot fer res davant un Levante que triangula molt bé

LEVANTE 3 TORROELLA 0
El Torroella va perdre, el diumenge, al camp del Levante las Planas, segon classificat de la categoria i un dels ferma candidats a l’ascens.
La primera part va començar molt malament per les visitants. Tot just començar el partit, les locals es van avançar en el marcador (min 7). Per si això no havia estat proa, només un minut més tard el Levante va tornar a marcar evidenciant la seva superioritat (min 8). Això va ser un gerro d’aigua freda per a les visitants. Les locals tocaven molt bé la pilota i el Torroella no trobava el lloc dins el camp. La primera ocasió de gol per al Torroella va arribar a les acaballes de la primera part; Pilar va robar la pilota al mig del cap, però la seva jugada no va arribar a bon port.
A la represa, l’entrenador del Torroella va fer un parell de canvis per reconduir el partit. La visitant Maribel va tenir dues bones ocasions, però tampoc no va aconseguir batre la portera local. Un minut abans del final del partit, el Levante va fer pujar el definitiu 3-0 al marcador. Tot i la derrota, el Torroella es manté a la part mitjana-alta de la taula. La setmana vinent rep l’Europa, que es troba a un punt per sobre.

Alineació
LEVANTE: Miriam, Alexandra, Núria, Eva, Judit, Vanesa, Mireia, Núria II, Maria, JuditII i Sònia. També, Anna, Maria II, Jessica i Sílvia.

TORROELLA: Nerea, Vanesa, Gallego, Caellas, Clara, Maria, Núria, Sucarrats, Jordina, Vall i Pilar. També, Míriam, Lioba, Anna i Maribel.


VILANOVA 2 MANRESA 0
El CE Manresa va perdre, diumenge, al camp del Vilanova i la Geltrú, equip que es mou a la zona mitjana de la taula.
Els primers minuts de la primera part van ser de color blanc-i-vermell. La primera ocasió clara de gol va arribar després d’una centrada de Nona, però la pilota es va passejar per l’àrea rival sense que cap jugadora no hi pogués arribar. El Vilanova va reaccionar i, mica en mica, va anar agafant el control del partit. El CE Manresa no va completar una bona primera part, però va aguantar el marcador, ja que es va arribar al descans 0-0.
A la segona part, el CE Manresa es va col·locar millor al mig del camp, intentant tenir més possessió de pilota. Però una ràpida contra del Vilanova va fer que les manresanes encaixessin el primer gol (min 45). Sense temps de refer-se, el Vilanova va tornar a marcar, aquesta vegada de penal (min 50). A partir d’aquí les visitants van tenir clares ocasions per marcar. Nere es va quedar dues vegades sola davant una defensa rival, però aquesta vegada no va poder marcar.
El CE Manresa continua, una setmana més, a la zona baixa de la taula classificatòria.

Alineació
VILANOVA: Verónica, Alba, Anna, Adriana, Laura, Sara, Núria, Marina, Débora, Elisabet, i Sorroche. També Sara II, Lídia, Silvia, Anna II, Bibiana i Cortés

MANRESA: Mireia, Mariona, Júlia, Oli, Nere, Nuri, Esther, Patricia, Tamara, Anda i Andrea. També Lum.


Font: diari Regió 7

Nacional: Jornada marcada per les golejades

I com la Superlliga, aquest cap de setmana la lliga de Primera Nacional torna a la competició.
La jornada va començar a les 12:00h amb el Collerense-Europa, on les locals van donar la sorpresa guanyant per un clar 7-1.
El partit de seguida es va posar de cara per les locals quan al minut 5 es van avançar al marcador. I si aquest gol ja va caure com una gerra d’aigua freda a les escapulades, l’ensurt de Chipu encara va ser pitjor, quan en una caiguda al terra es va donar un cop al clatell i va quedar inconscient. Per sort, només va ser això un ensurt.
Amb les visitants tocades el Collerense va aprofitar per fer el segon. I ahir ben bé que no era el dia de l’Europa, ja que encara a la primera part Queraltó és va lesionar i va haver d’abandonar el terreny de joc.
Ja a la segona part, l’Europa va sortir amb ganes de remuntar i van obligar a les locals a defensar. Però en dos contraatacs el Collerense va fer dos gols que posava un clar 4-0 al marcador. Poc després Laia va fer el gol d l’honor de l’Europa que enfonsat encara va rebre 3 gols més deixant el definitiu 7-1 al marcador i els tres punts a Mallorca.
I sembla que a les noies de l’Europa la derrota amb el Barça fa tres jornades les va deixar tocades, ja que dels últims 6 punts n’han aconseguit 1, una ratxa negativa que les allunya del líder, el Barça. La pròxima setmana jugaran contra el San Gabriel, segon classificat.

A les dotze també es va jugar el Barça-Breda, i una altra golejada. El resultat va ser de 8 a 0. Des del primer minut que les barcelonines van marcar l’1 a 0 es va demostrar perquè un equip é el líder i l’altre el cuer. Així successivament durant tot el partit amb un Barça molt superior va fer els 7 gols restants.
Ara el Barça és líder en solitari amb 30 punts i només 8 gols en contra. Dades que demostren que és el clar aspirant a jugar la lligueta d’ascens per pujar a Superlliga.

A terres lleidatanes es va jugar el Lleida-Espanyol B. A priori semblava una victòria de les periques, però la lluita i l’empenta de les locals, que van fer un bon partit, va fer que guanyessin 3-2. Resultat que les col·loca en una molt bona cinquena posició i que deixa a l’Espanyol setenes amb 17 punts.

Per altra banda, a ses illes es va jugar el Son Cotoner-Tortosa-Ebre. I una vegada més es va demostrar que l’equip de l’Ebre és un equip totalment imprevisible, tant aviat pot guanyar còmodament com perdre de golejada com li ha passat en els dos últims partits. La jornada passada va ser el Barça que n’hi va fer sis i aquesta el Son cotoner n’hi ha fet set, amb un resultat final de 7-2. Tot i aquests resultats les noies del Tortosa-Ebre es mantenen en sisena posició. Per la seva part el Son Cotoner mica en mica s’allunya de la zona perillosa i amb aquests tres punts s’ha col·locat vuitè.

Ja a la tarda el San Gabriel va jugar enfront el Banyoles que ocupa llocs de descens. A la primera part (min. 21) les locals van marcar l’1-0 i tot i que les gironines van buscar un empat que veien possible no va poder ser i el gol de la primera part marcat per Anna va ser definitiu. D’aquest manera es col·loca segon a set punts del liderat.

A La Roca del Vallès es trobaven La Roca i l’Estartit B, equips que només els separaven un punt. A la primera part les baixempordaneses van sortir adormides i amb 20 minuts ja havien encaixat 3 gols. Però al minut 25 la visitant Ester va aconseguir el 3-1. Tot i així a la segona part van tornar a sortir adormides i van encaixar tres gols més que col·locava un 6-1 al marcador. Tot i així les visitants van aconseguir reduir distàncies fins al 6-4. Però els sis gols ja encaixats van ser impossibles de remuntar i va fer que les vallesanes aconseguissin els tres punts i que les passessin a la classificació.

Per últim, el partit que va tancar la jornada va ser el Girona-Rubí. Partit dominat de principi a fi per les gironines on les visitants només van poder marcar el gol d’honor al minut 90, quan les gironines ja n’havien marcat 5. Així el resultat definitiu va ser de 5-1. La setmana que ve les vallesanes tenen un partit molt difícil enfront el Barça, que precisament no és propici per buscar la victòria.

Fotos: ceeuropa.com

Superlliga: Tot i el canvi d'entrenador l'Estartit no guanya

Després d’una altra parada per la Selecció Espanyola, la Superlliga torna a la competició amb la desena jornada.
Al partit entre l’Sporting de Huelva i l’Espanyol el què sense dubte destacava era l’absència d’Adriana, que degut a la seva lesió al genoll ja s’ha despedit de la temporada.
Tot i la victòria per 0-1 les noies d’Emili Montiagut han patit per derrotar a un Sporting que ha posat molta resistència. Mentre l’Espanyol ha intentat fer el seu joc trenant bones jugades, les locals ho evitaven amb un joc físic i de contacte que no anava gens bé a les periques. I degut a aquest joc gens còmode les espanyolistes han tardat a marcar. Quan ja es portava força estona de la segona part i gràcies a que no han parat de buscar el gol, aquest ha arribat mitjançant la jove Vicky. Finalment tot i el patiment aquest gol ha sigut definitiu i el que ha donat els tres punts a l’Espanyol.

Per la seva part l’Estartit ha viatjat al camp del líder, el Levante.
A les locals de seguida se’ls hi ha ficat el partit de cara, ja que, al minut 2 Goretti ha marcat l’1 a 0. Tot i aquest matiner gol les baixempordaneses no s’han enfonsat i han lluitat durant tota la primera part que ha acabat sense gaires ocasions de gol. Maribel Domínguez va provar la portera local Mariajo però estava molt encerada. Per part del Levante han buscat el segon gol però sense massa encert.
Ja a la segona part les locals han sortit més concentrades i així ho han demostrat al minut 57 quan un embolic a dins l’àrea l’ha aprofitat Pepa Crespo per fer el 2-0. Aquest gol ha donat la traquilitat tot i que l’Estartit encara ha gaudit d’alguna oportunitat però que no ha mogut el marcador, quedant-se així els tres punts a casa i que deixa l’Estartit amb 11 punts a la desena posició.

Foto: rcdespanyol.com