El futbol és cosa de dones

El Torroella no va saber reaccionar davant dels dos gols que la Guineueta li va fer en tan sols dos minuts i va perdre el partit contra les barcelonines.
Al minut tres, el marcador ja reflectia un 2 a 0 que va ser massa per a les bagenques. La Guineueta va imprimir un ritme molt alt i les de Sant Fruitós es van quedar sense capacitat de reacció. A més, les locals van marcar el tercer gol abans d’arribar a la mitja part.
A la represa, el Torroella va sortir més concentrat i Pilar va retallar distàncies (min 44). Semblava que la remuntada era possible, però la Guineueta no va tardar ni deu minuts a marcar el 4-1 (min 50), que va ser massa per a les bagenques. Tot i que Welly va tornar a marcar per les de Torroella (min 60), l’Escola Esportiva Guineueta va sentenciar amb el 5 a 2 definitiu.

PARDINYES 3 MANRESA 1

Les fèmines del CE Manresa van tornar a desaprofitar una magnífica oportunitat per aconseguir la permanència a Primera Catalana i van perdre al camp del cuer de la categoria, el Pardinyes de Lleida. El CE Manresa però, va arribar al camp del Pardinyes amb una plantilla molt curta, a causa de les nombroses baixes i això va passar factura a un equip que, després d’encaixar el 2 a 1, no va saber reaccionar.
El matx va començar amb unes locals molt motivades, que van disputar totes les pilotes i van dominar els primers minuts. Per la seva banda, el CE Manresa va mirar de sorprendre penjant pilotes llargues a l’àrea local, però va ser el Pardinyes el que va encetar el marcador (min 14).
Les blanc-i-vermelles van reaccionar i Nere va empatar el partit mitjançant un llançament de penal. A partir d’aquí, el CE Manresa es va fer gran i va estavellar dues pilotes al pal. Però d’un hipotètic 1 a 2 es va passar al 2 a 1 a favor de les lleidatanes, que a més es van avançar en un minut molt psicològic, el 38.
A la represa, les manresanes, tocades i cansades físicament, se’n van anar avall i va ser el Pardinyes el que va passar a dominar la situació. Amb un bon xut des de fora l’àrea, impossible per a la portera blanc-i-vermella Mireia, les lleidatanes van marcar el 3 a 1 que ja va ser definitiu.

La única nota positiva de la jornada de diumenge és que el Vinyets, tretzè classificat, va perdre el seu partit al camp de la PB Anguera (3-1) i la salvació continua, una setmana més, a nou punts.

Font: diari Regió 7

Foto: futbolfemenitorroella.iespana.es

Avui s’ha jugat la jornada 23 de Superlliga i els dos equips jugaven al seu camp. L’Espanyol amb l’Sporting de Huelva i l’Estartit amb el líder, el Levante.

Les noies d’Emili Montiagut han començat molt bé al partit quan ja al minut 3 Marta Cubí ha fet el 1-0. En una falta per tota l’esquadra, al minut 21, la visitant Sandra ha aconseguit el gol de l’empat. Però just abans d’acabar la primera part Carol ha fet el segon.
A la segona part s’ha vist un Espanyol més desenfadat amb el marcador a favor, que ha fet que al minut 53 Sara fes el 3-1. Així les jugadores visitants s’han anat tancant al seu camp sense crear oportunitats. Les que si que n’han creat han sigut les periquites però una bona actuació de la portera visitant ha evitat més gols. Així el partit va acabar amb definitiu 3-1 que consolida l’Espanyol a al quarta posició.

La setmana que ve l’Espanyol visita el difícil camp del líder, el Levante.

Per la seva part l’Estartit tenia un parit molt difícil davant del Levante. Tot i així les baixempordaneses han perdut només per dos gols. El resultat final ha sigut de 0-2. La setmana que ve l’Estartit visitarà el Puebla, partit que ha de guanyar si no vol perdre la plaça que ocupa de la Copa de la Reina.

Foto: www.rcdespanyol.com

La meva trajectòria futbolística comença des de ben petita, als cinc o sis anys. Cada tarda després de sortir de col·legi passava l’estona al parc que hi havia al costat de casa, amb la meva pilota de futbol i jugant amb tots els nois. Era l’única noia que jugava amb els nois a futbol. Així vam passar els anys, ja que desgraciadament, llavors no hi havia cap equip femení per la zona on poder-hi anar.

Quan vaig fer els 12 anys, em vaig assabentar de que al poble del costat de casa hi havia un equip femení però que únicament entrenaven i no sempre. Jo era la més petita però amb dues noies del poble (deurien tenir uns 20 anys) hi vam anar i vam estar uns dies anant-hi a entrenar, però la veritat és que allà ningú s’ho prenia en serio i ni tan sols van durar uns mesos.

Així que, em vaig veure relegada altre vegada a practicar el meu esport favorit al parc del costat de casa, com sempre havia fet. Però, quan vaig començar l’institut i vam conèixer més gent, ens vam reunir unes quantes noies que teníem ganes de jugar a futbol i que teníem ganes de fer un equip femení a Súria. El futbol 11 no va tenir molt èxit ja que erem bastant poques així que, vam decidir passar-nos al futbol sala. Ens vam federar i a la lliga que jugàvem érem les més petites (una mitja de 14 i 15 anys) però tot i així va anar bastant bé i l’experiència va ser molt positiva ja que no hi havia hagut mai cap equip de futbol femení al poble. Però, només vam jugar un any perquè per diversos motius algunes jugadores ho anaven deixant.

En un dels partits a final de temporada, el president del F.F. Torroella va venir a veure’m i a convencem de que anés a jugar amb el Torroella a futbol 11. Veient que ja no jugaríem un altre any a futbol sala vaig decidir anar a jugar allà.

Vaig començar amb 15 anys al F.F.Torroella a segona divisió, ara en tinc 22 i en faré 23 al maig. Al segon any d’estar allà vam pujar a Primera Catalana i fins ara.

Parlem del Torroella..

2. Què significa per tu ser capitana del Torroella?

T’enganyaria si et digués que no és un orgull portar el braçalet del Torroella i després de tants anys al club més, però la veritat que el que importa no és qui porta el braçalet o qui no el porta sinó que el important és tot l’equip, totes les jugadores que en formen part. Si no hi fossin jo no podria ser capitana. El que m’agrada veure és que al vestuari som una “pinya” i un grup unit igual que quan sortim al camp, tot i que, tots els que estem al món del futbol sabem que a vegades no és fàcil, sobretot quan no arriben els resultats esperats.

Clar que com a capitana quan les coses no surten al camp intento d’animar a les meves jugadores i mentalitzar-les de que acabaran sortint i al contrari, quan estem relaxades també convé “apretar”, ordenar i corregir. Tot i que, al portar-nos bé i al haver-hi confiança entre nosaltres, no sóc la única que ho fa sinó que som totes una mica les que tirem del carro i intentem buscar solucions per a que tot vagi millor.

Crec que tenim un bon equip amb molt bones jugadores i sobretot amb molt bon rotllo entre nosaltres (totes som més o menys de la mateixa edat) i sincerament això és el que importa, que ens ho passem bé fent el que més ens agrada. I si és així, jo estic encantada de ser la capi uns quants anys més.

3. El Torroella, a diferència d’altres anys, s’ha mogut per la zona alta de la classificació. A què creus que és degut això?

Feia molts anys que possiblement no teníem un equip tan complert com el d’aquest any. Tenim jugadores molt bones, capaces de desequilibrar-te un partit elles soles, tan defensivament com ofensivament, també hi ha jugadores amb altres virtuts que a la seva posició fan un treball fantàstic, tot això fa que l’equip creixi, de que siguem més fortes i de que siguem un equip difícil de guanyar.

Si a tot això, hi sumem una bona dosis de bon ambient i de “pinya” dins i fora del vestuari, fa que sortim al camp més motivades i amb ganes de guanyar tots els partits.

Malgrat tot, aquest any hem tingut problemes de caire institucional que potser ens han fet perdre la concentració en alguns partits. Aquest any hem fet una molt bona primera volta i en línies generals podríem dir una bona temporada, però m’arrisco a dir que de cara a l’any que ve, si tot torna a la normalitat, podríem ser l’equip revelació de la lliga.

4.Quin és el vostre objectiu pel final de temporada?

Està clar que l’objectiu és la permanència, sobretot després del “susto” de l’any passat. Aquest any ho tenim més fàcil que altres anys, i potser ja podríem dir que estaríem salvades.

És cert que quan anàvem tan bé a la primera volta havíem somiat amb alguna cosa més, però sent realistes crec que el més important és lligar la categoria i un cop lligada somiar.

5. Ja ben entrats a la segona volta.. com has vist el nivell d’aquesta Primera Catalana?

És obvi que cada any hi ha més nivell, que la categoria és més competitiva i que els equips estan millor preparats.

Aquest any està sent bastant dura en que aquest sentit, ja que treien al Barça i possiblement al Levante las Planas que està fent una molt bona temporada gràcies a les noves incorporacions i a jugadores ja amb experiència en aquesta categoria, crec que la resta d’equips són bastant similars. És a dir, en aquesta primera catalana tan pots guanyar com perdre un partit contra l’equip que sigui. Cap equip t’ho posa fàcil per emportar-te els tres punts i no només es necessita una bona tècnica sinó que has de posar la força i la lluita durant tot el partit per intentar plantar cara a l’altra equip.

Personalment, crec que la categoria està bastant sentenciada i únicament un quasi miracle faria canviar la part alta i la part baixa. Per la zona alta de la classificació i amb opcions a ascendir podríem catalogar únicament al Barça i al Levante que són els més regulars i els que millor futbol han fet. En canvi, per la part baixa i sabent que en baixen tres, crec que el Pardinyes, el Castellar i el Manresa tenen tots els números per descendir, ja que el que marca la permanència està a 9 punts del descens i a falta de 7 partits, és a dir, de 21 punts per disputar crec que aquesta diferència és quasi insalvable per aquests tres equips.

Ara una mica del futbol femení en general..

6. Com veus el futur del futbol femení?

Crec que estem pel bon camí, cada cop s’estan creant més equips femenins i això és una bona senyal de que les coses s’estan fent bé i de que en principi i cada vegada més, els equips femenins els tracten de la mateixa manera que un de masculí, amb els mateixos privilegis.

Però, també és cert que encara queda molta feina a fer, ja que avui dia encara no es pot comparar el futbol masculí amb el femení, ja no dic en qualitat sinó en que la gent pensi que les noies també tenen els mateixos drets que els nois, les mateixes possibilitats de jugar a futbol quan ets petita i sobretot, que entenguin dins d’un nivell equitatiu, que el futbol masculí i el femení són diferents. Són diferents en quan a velocitat en el joc, en quan a tècnica (tot i que cada vegada menys), en quan a agressivitat en el camp, en quan a força, etc. Però, tot això és el que fa enriquir el futbol femení, fer-lo diferent del masculí i sobretot, millorar les llacunes que té aquest últim.

7. Hi ha bon nivell a Catalunya?

Com ja he dit abans, cada any hi ha més nivell en totes les categories i els partits són més difícils guanyar-los, però amb tot i això, crec i espero que encara vagi a més, que cada dia el futbol femení sigui millor. I que sobretot, tinguem més espectadors veient i seguint el futbol femení.

Pel que fa referència a Superlliga crec que tenim bons equips catalans en aquesta categoria, com l’Espanyol o l’Estartit, i que possiblement estem al mateix nivell que a la resta d’Espanya, ja que també veiem que hi ha bons equips com el Levante, l’Atlètic de Bilbao, etc. A nacional també hi ha bons equips, com l’aspirant Barça, el Lleida, entre d’altres.

Crec que aquest és el model a seguir, que cada vegada es formin més equips femenins, que es potenciï aquest esport femení. Aquesta seria la base ideal per a que en uns anys hi hagués un futbol femení català molt potent.

8. Un bon record del futbol? I un de dolent?

De bons records i moments n’hi ha molts. La meva primera etapa al futbol sala va ser molt bona, va ser l’inici de tot. Vaig passar molts bons moments, la gresca que fèiem, als entrenaments fèiem de tot, quan anàvem a jugar a fora donàvem mil i una voltes per trobar els camps, etc. erem més petites i potser no ens ho preníem amb tota la seriositat que requeria.

També tinc bons records de moltes jugadores que han passat pel Torroella mentre jo hi era i la sensació que se m’ha quedat és que sempre pots aprendre de tothom, sinó és per a formar-me i millorar com a jugadora si com a créixer com a persona. Però, possiblement els millors moments futbolístics els estic vivint ara, amb un bon ambient al vestuari i un gran grup de jugadores i això es nota dins i fora del camp, ja que quan es guanya tothom està content però quan es perd és obvi que ningú està alegre però, tothom intenta animar al grup i posar el màxim de la seva part, sense buscar culpables i pensar en el pròxim partit per afrontar-lo amb garanties de guanyar-lo.

Possiblement, el pitjor record va ser el de l’any passat a final de temporada quan vam estar a punt de baixar. Finalment, vam poder salvar la categoria i aquest any estem demostrant que som un equip de primera i no de segona.

9. Un lema que tinguis sobre el futbol?

“Si t’agrada i gaudeixes del futbol aprofita-ho, lluita pel que vols i que no t'ho recriminin pel simple fet de ser noia”.

10. Què t’ha aportat el futbol?

La veritat és que he après moltes coses i moltes més que les dec tenir interioritzades i ja ni me les qüestiono.

A part d’haver conegut a molta gent, ja siguin jugadores, entrenadors, gent que normalment ens segueix, pares, etc. Possiblement, una de les millors coses que m’ha aportat el futbol és el respecte als altres, el saber que tothom és com tu, que som iguals i que totes estem pel mateix: per compartir el nostre esport favorit o una de les coses que més ens agrada fer en aquesta vida.

Així com el respecte als altres, el futbol també m’ha aportat el saber compartir amb els altres i el de saber “sobreviure” en un vestuari amb més gent, que segurament pensaran diferent i tindran altres estils de vida.

De tot això, puc dir que el futbol no és només jugar a futbol sinò que hi ha molta vida al darrere.

GRÀCIES SARA!

L’Espanyol visitava el camp de la Real Sociedad, equip de la zona mitja baixa. Era important guanyar per seguir la ratxa de victòries que van agafar la setmana passada davant l’Athlètic de Bilbao. I aix.i ho van fer, ja des del primer minut van dominar el joc i buscaven el gol. Així el domini va donar fruit quan al minut 26 Marta Cubí va fer un gran gol que suposava el 0-1.
A la segona part l’Espanyol va sortir massa precipitat i va donar peu a que les basques creiessin el l’empat, i fins i tot van tenir algunes ocasions que Cristina va resoldre molt bé.
Per sort, al cap d’una estona de jugar la segona part, les visitants van recuperar el domini del partit i ja ens els minuts finals Carol va marcar el 0-2 que va acabar amb les esperançes locals d’empatar el partit.
Amb aquesta victòria l’Espanyol està en una còmode quarta posició a 8 punts del cinquè, el Prainsa Zaragoza.

HUELVA 0 ESTARTIT 2

Per la seva part l’Estartit, com he dit abans també va guanyar per 0-2, en aquest cas davant l’Sporting de Huelva.

L’Estartit necesitava una victòria fos com fos, primer per mantenir-se a les plaçes que donen dret a jugar la Copa de la Reina i també anímicament, ja que feia 3 partits que no guanyaven.
Aquesta necessitat de victòria ja es va notar des del principi, i les baixempordaneses van sortir amb més ganes i així van gaudir de més oportunitats de gol.
Al quart hora, en un ràpid contraatac Marta va fer el primer gol del partit. Després del gol, les locals van intentar reaccionar, però no tenien la sort de cara i van marxar al vestidor amb un 0-1 visitant.
Només començar la segona part, una sempre oportuna Maribel va fer el segon gol de l’Estartit, que va trencar tota reacció local.
A partir d’aquí les locals van intentar escurçar diferències com fos però diumnege no era el seu dia. Així el partit va acabar 0-2, i dóna 3 importants punts a l’Estartit que el fan mantenir-se al llocs per jugar la Copa de la Reina.

El Vic aquest any ha pujat a Primera Catalana, al Grup 2. I està fent una magnífica lliga, on tot just aquest cap de setmana va cedir el primer empat, justament contra el Sant Quirze un altre ascendit de Segona Catalana.
La Unió Esportiva Vic ja fa anys que té un equip femení però va ser la passada temporada 2006/07 on es va decidir fer un canvi per afrontar nous objectius i donar més importància al femení.

Arriben jugadores de nivell contrastat que estaven jugant a categories superiors, per la il·lusió d’un projecte en fer el futbol femení de Vic més gran, d’altres abandonen l’entitat perquè no els agrada el projecte. Arriben també dos entrenadors joves, amb una il·lusió de fer gran el futbol femení. Comença la competició de segona divisió, i la plantilla formada per 24 jugadores mostra una maduresa increïble i guanya tots els partits de lliga, menys un empat cedit a casa contra la Roca del Vallès. La temporada acaba amb èxit per el femení del Vic ja que el projecte que s’inicia el primer any s’aconsegueix la categoria que s’havia perdut feia 5 anys. A l’estiu es creu oportú ampliar el futbol femení amb dos equips de futbol 11 ja que un estarà a primera i el segon a segona divisió per tal que el Base sigui el futur del futbol femení del Vic. S’aposta per un grup de joves talents, que surten de futbol 7 i una part del grup que aconsegueix l’ascens per tal de que tinguin més minuts i es millorin com a jugadores. Pel que fa l’equip que estarà a primera Catalana segueixen els entrenadors, amb la incorporació de Leandre Vivet que es farà càrrec de els entrenaments de la porteria de l’equip, així com delegat del primer equip femení. El club es marca un objectiu que es estar entre els 5 primers, per tal de consolidar el projecte. Però les noies del Vic femení A, conjuntament amb els seus entrenadors es marquen l’objectiu de partit a partit i el final de la primera volta veuran on poden estar. En al grup s’incorporen durant l’estiu jugadores que aportin més experiència i força física. El finalitzar la primera volta a primera catalana l’èxit del grup ha set total ha aconseguit acabar la primera volta sense cap derrota ni empat en 15 partits.

I distanciar-se del segon classificat a 8 punts. Des de el club són conscients que aquestes noies poden fer història i aconseguir la divisió de plata del futbol femení sense fer soroll, entrenant 3 dies a la setmana, i amb molt de sacrifici i esforç. Les noies però son conscients que els queda tota una segona volta on solen ser mes complicada que la primera, perquè tots els equips ja que es coneixen uns els altres. Però des del club no volen que una oportunitat així deixar-la escapar, i es demana l’ascens de categoria.
La victòria contra el Blanes, en aquell moment era segon classificat, va fer que el coixí de punts s’incrementés a 13 i cada vegada tinguessin Primera Nacional més a prop. Aquesta victòria no va ser un pas definitiu, però el que si semblava un somni per: Berta, Laura, Dunia, Sandra, Ester, Mireia, Nuria, Nati, Gina, Meri, Eli.C, Cris, Tània, Clara, Eli.R, Olga, Ari, Gemma, Leo, Jordi, Marc, Pep i Ramonet; pugui fer-se realitat.

A dia d’avui és que després de dues temporades de somni les de Vic són líders del campionat de Primera Catalana i estan a 17 punts del segon classificat, el Blanes. I amb 24 punts per disputar tenen Primera Nacional més a prop que mai.

Però no son les úniques que per el club que poden aconseguir l’ascens de categoria ja que el Vic pot viure dos ascensos del futbol femení, ja que l’aposta de grup jove que es va fer a l’estiu, esta donant uns resultats increïbles per l’entitat ja que el grup del basevic remei també està donant exemple que el futbol femení osonenc a Vic esta viu i son una generació que treballant fan que el club tingui la plena confiança amb aquest grup, és el futur de l’entitat. El grup del base té una mitjana de edat de 16/17 anys i es segon classificat el grup 1 de segona, també treien uns números espectacular i emulant el que esta fent el primer equip, i només ha deixat escapar 3 punts a Palautordera i 2 a Gurb. Però el base té un competidor dur per el campionat aquest és el Palautordera que el té a dos punts per sobre. Així que tot i no ser el líder encara té possibilitats de pujar a Primera Catalana. Però la il·lusió de aquest grup jove de que sigui l’any del futbol femení del Vic fa que aquesta il·lusió es transformi amb ganes de treballar i aquestes ganes ja ha fet que algunes jugadores del Base hagin tingut oportunitat de jugar amb el primer equip, segurament es mereixerien moltes d’elles però temps tindran, ja que el treball és molt gran. Per tant a falta de jornades per finalitzar la temporada el projecte del uevic femení es consolida.

A part de tot el que és el projecte de la Ue Vic, i una cosa també s’ha de destacar és la poca repercussió que ha tingut a la comarca d’Osona, on cap diari, web.. a sigut capaç de reconèixer la feina d’unes noies que no perden des del Setembre del 2006. Això si, quan perdin serà el primer que sortirà. Senyors el futbol femení no funciona així!

Sens dubte que el Vic, si res ho impedeix, sigui l’únic equip de la Catalunya central a Primera Nacional serà un gran pas endavant perquè els “grans” del futbol femení es trobin per tot Catalunya i no només a les ciutats importants.

El duel entr el Torroella, sisè classificat, i el Polvoritense La Marina, setè, es va resoldre a favor de les locals que, d’aquesta manera, van arrabassar la sisena posició a les fruitosenques.

El Torroella va dominar la primera mitja hora de joc i no va permetre que La Marina s’apropés a l’àrea visitant. Tot i això, la primera arribada local es va traduir en el primer gol (min 31). Les fruitosenques es van ensorrar anímicament i les barcelonines ho van aprofitar per col.locar-se un 3 a 0 en el marcador. Abans d’arribar al descans, el Torroella va poder retallar distancies, però va fallar la pena màxima.

A la represa, les fruitosenques es van llançar a l’atac i van obrir més per bandes per intentar remuntar el matx, però, tot i que van crear ocasions, van estar desencertades en els metres finals. A les acaballes, les locals van fer el definitiu 4-0 en una jugada de contraatac (min 75).

La setmana que ve. El Torroella rep, a Sant Fruitós, el Salou, que està fent una bona segona volta i, ara mateix, és el tercer classificat.

PB ANGUERA 3 CE MANRESA 3

Les fèmines del CE Manresa no es poden treure la mala de sobre. Ahir a Barcelona, la Penya Blaugrana Anguera va remuntar un matx que les manresanes havien controlat durant els 80 minuts de joc. Si això no fos proa, el gol de les locals que va permetre l’empat va arribar en l’últim minut del matx i amb un centre xut va resultar impossible d’aturar per a la portera manresana Mireia.

El CE Manresa va fer, probablement, el millor partit de la temporada, però això no va ser suficient per doblegar una Penya que es va fer un fart de tocar i tocar pilota. El matx va començar molt bé per a les blanc-i-vermelles, perquè després que Oli llancés amb potència una falta, Lum va recollir el rebot per inaugurar el marcador (min 23). Les barcelonines van continuar el seu ritme de joc i es van apropar amb perill a la porteria defensada per Mireia, que va evitar el gol local amb tres parades de mèrit.

A la represa, la visitant Oli va marcar el segon gol per a les de Manresa (min 60). La Victòria semblava a l’abast de les bagenques, però dos errors puntuals, un en defensa i un a la porteria, van fer que la Penya Blaugrana empatés el matx en tan sols dos minuts (min 67 i 69).

Les manresanes no van llançar la tovallola i una altra bona jugada per la banda va servir perquè el CE Manresa es tornés a avançar en el marcador (min 75). Tan sols restaven cinc minuts per acabar el matx i les blanc-i-vermelles creien més que mai en la victòria, però el que al principi era una centrada de la barcelonina Núria es va enverinar de tal manera que es va acabar colant dins la porteria manresana. Massa mala sort per a un CE Manresa molt necessita de punts i que ho va donar tot dins el camp.

La setmana vinent, el Barça visita el Nou Estadi del Congost.

Font: diari Regió 7

Foto: futbolfemenitorroella.iespana.es

Com passa en tot, cadascú és diferent i amb tants grups hi han molts equips, i tots ells amb objectius diferents. Uns somien a pujar a Primera Catalana, d’altres aprendre a jugar a futbol perque acaben de començar.. i passar-s’ho bé també és un objectiu molt important.

Però enmig de la categoria més baixa s’amaguen grans equips. Equips que estan fent una temporada molt bona, amb poques derrotes, amb bon joc i bones jugadores.
D’aquests equips ha cada grup n’hi han 2 o 3 però avui parlaré en concret del Palautodera.

El Palautordera juga al Grup I de Segona Catalana, i tot i que no és el líder, només està a 2 punts del Base Vic-Remei (curiosament, es juguen el liderat aquest cap de setmana) i només ha perdut un partit.

Molt amablement, la Núria i la Paula Llavina, capitanes del Palautordera, han fet un escrit parlant del seu equip:

"Som un equip de futbol com molts dels equips de futbol que ronden pel món. Aquest es troba a Santa Maria de Palautordera, just a sota de la muntanya del Montseny. Som nenes, noies i dones amb la il·lusió del futbol en la seva essència, de l’esport en estat pur, d’aquell que no desprèn olor de diner ni d’interessos amagats.

Som un equip que va començar a caminar ara farà dos anys. Qui ho diria. Estem lluitant per la primera plaça de la lliga en el nostre segon any, sense menysprear una primera temporada en què fins a l’últim partit vam lluitar per l’ascens. Sí, la innocència d’aquell que comença ens va jugar una mala passada l’últim partit. Un 2-1 a San Quirze de Besora que el nostre entrenador encara ens recorda quan apel·la a l’esperit de lluita que hauríem de tenir sempre però que no sempre aconseguim mantenir. Entre sorolls de petards i de traques (ja sabien les moltes possibilitats de pujar que tenien), vam brindar amb cava per la gran temporada feta, no sense el mal regust de que podria haver estat un èxit total.

Un èxit que vam començar a construir tan sols uns mesos abans, quan el Carlos Segura, l’entrenador que en un principi no volia ser-ho, va començar a posar-se en contacte amb noies del poble que tradicionalment i, d’alguna manera o d’una altra, sempre havien mostrar interès pel futbol i l’esport en general. No va tardar en aconseguir un grup de prop de 10 noies que van començar a reunir-se a un camp de sorra del barri de El Temple de Santa Maria de Palautordera. És curiós recordar com moltes de les voluntàries per iniciar aquesta nova etapa es van espantar amb les dimensions d’un camp de futbol 11. D’altres, que ja estaven acostumades, ostentaven dient que això no era res. Però la veritat és que els va costar... els va costar fer que tothom s’avingués amb aquest nou espai de tants metres quadrats i que, per lògica, assegurava molts i molts metres per partit.

Pilotades involuntàries a parts compromeses del cos (diguem-li cara), entrenaments fins a hores intempestives, gandules que ja començaven a queixar-se i encara ho fan... I un Carlos Segura que, inconscientment, s’implicava cada vegada més amb l’equip. La suma de tot això començava a crear un equip de veritat.

I del camp de sorra es va passar a la gespa. Quin canvi qualitatiu! Quines passades tan ben calculades... quines caigudes sense fer-se mal... era fantàstic. I amb el canvi, l’arribada de noves noies, i amb les noves noies més equip, i amb més equip més pinya, i amb més pinya millor futbol.

A Palautordera sempre hem anat creient que podíem partit rere partit. Primer els amistosos. Van anar millor del que pensàvem. I un cop començada la lliga, vam perdre menys partits dels esperats. Sí... es podia fer alguna cosa bona, amb aquest equip. Només calia que ho creguéssim. Si bé a la primera volta de la lliga vam perdre partits que al final van resultar ser crucials, la segona volta va ser quasi impecable, excepte amb el Vic (equip que ara domina clarament la primera divisió de la zona de Girona) i.... tornem-hi... el San Quirze... l’equip amb qui vam somiar massa nits i ens va fer baixar del núvol l’última jornada de lliga.

Final de curs i nova arrencada

A nivell esportiu, vam acabar la temporada a la tercera posició. A nivell personal de totes, vam acabar la temporada més unides que mai i ho vam reflectir amb la primera sortida de cap de setmana. Va resultar ser un punt d’inflexió en l’equip i una experiència inoblidable, cosa que va facilitar començar una segona pretemporada i una nova lliga amb bon peu. Amistosos amb grans resultats (vam perdre 0-1 contra el Vic!) i l'arribada de noves noies van animar l'equip, que va plantejar-se com a fita màxima de la temporada l'ascens a primera divisió.

I en això estem en aquests moments. Intentant aconseguir el que ara fa dos anys ni imaginàvem: poder lluitar ja no només per pujar a primera, sinó també per assolir la primera plaça del grup. Però per això cal guanyar aquest diumenge, com cada setmana. I per això tornarem a entrenar dimarts i divendres, com cada setmana, com si fos el primer dia i amb les mateixes ganes de sempre."

D’aquí pocs dies serà el torn d’un altre equip destacat, aquest cop de Primera Catalana.

TORROELLA 2 SANT GABRIEL 3

El Torroella va trencar, diumenge a Sant Fruitós, una ratxa de tres victòries consecutives i va perdre davant el Sant Gabriel (2-3).
La primera part va ser molt igualada. Tots dos equips van mostrar moltes ganes de lluitar, però sense grans ocasions de gol.
A la represa, el Torroella va baixar molt el nivell físic de joc i el Sant Gabriel va aprofitar una contra per encetar el marcador (min 42). Les locals van reaccionar i un minut més tard, Arisa va empatar per les de Sant Fruitós. L’alegria va durar poc perquè una badada defensiva va permetre a les visitants tornar-se a avançar (min 45) i , sortint a la contra, el Sant Gabriel va aconseguir el tercer (min 51). El Torroella no es va desmoralitzar i va continuar lluitant per retallar distàncies, cosa que va aconseguir en el minut 60. Amb 2 a 3 al marcador, la local Pilar va tenir el gol de l’empat a les seves botes, però va fallar la pena màxima.

Per part del Torroella van jugar: Anna, Clara, Gallego, Caelles, Lioba, Suca, Vall, Jordina, Annabel, Pilar i Maribel. També Vanesa, Arisa, Maria i Montse.
La setmana que ve el Torroella juga al camp del Polvoritense.

CE MANRESA 2 CERDANYOLA 5

El CE Manresa femení va perdre diumenge contra el Cerdanyola en el debut al Nou Estadi del Congost dels dos nous fitxatges, Najoua i Tracey. Amb la derrota, es blanc-i-vermelles s’enfonsen una mica més en les posicions de descens a Segona Catalana.
El CE Manresa va sortir molt mentalitzat a la primera part i va ofegar un Cerdanyola que, si bé estava molt ben plantat sobre el terreny de joc, era incapaç d’arribar a la porteria local. En canvi, les manresanes van poder encetar el marcador amb un bon xut d’Oli (min 31). Les visitants van reaccionar i mitjançant un penal molt rigorós van empatar el matx (min 34). El CE Manresa no es va enfonsar i, abans d’arribar al descans, Najoua va marcar el seu primer gol amb la samarreta blanc-i-vermella.
La segona part va canviar radicalment de color. El CE Manresa va sortir adormit i la falta de pressió va fer que el Cerdanyola es fes l’amo i senyor del matx. Amb un córner i un llançament de falta les visitants van col·locar un 2-4 al marcador i, a les acaballes, encara van tenir temps de fer el definitiu 2-5 (min 79).

La derrota fa molt mal a un CE Manresa que ara té la salvació a nou punts. La setmana vinent, juga al camp de la PB Anguera.

CE MANRESA: Mireia, Mariona, Júlia, Oli, Tamara, Andrea, Tracey, Sara, Najoua, Nuri i Nerea. També Nere, Anna, Ester, Lum, Alexandra, Gina i Maria.

CERDANYOLA: Carmen, Maite, Laura, Eva, Laia, Bea, Tània, Diana, Maria, Isa i Natalia. També Marta, Anna i Vane.

Font: diari Regió 7

Mica en mica anem avançant i ja només queden sis jornades perquè acabi la màxima divisió femenina: la Superlliga.

Així, aquest cap de setmana es va jugar la jornada 20 amb alguna sorpresa sobretot per part d’equips catalans.

L’Espanyol va jugar amb el Colegio Aleman que venia d’empatar a dos amb l’Estartit. Les noies d’Emili Montiagut van sortir a buscar la victòria contra un rival aparentment assequible.
A la primera part les valencianes es van tancar al darrere i amb un Espanyol faltat d’idees va fer que al minut 20 les locals s’avancessin mitjançant Sara. La resta de la primera part les visitants ho van seguir intentant però sense trobar el gol de l’empat.
La segona part lluny de canviar va ser idèntica a la primera i va estar marcada per la manca d’ocasions per part dels dos equips. Una de les poques que van tenir les valencianes va ser el segon gol, materialitzat per Gema que va deixar el marcador amb un 2-0 final.

La setmana que ve les periquites rebran a un rival molt difícil, l’Athletic de Bilbao, sens dubte un rival gens adient per retrobar-se amb la victòria.

Per la seva part l’Estartit jugava contra el totpoderós Atlètic de Bilbao. Les catalanes no van donar la sorpresa i van perdre 5-0.
Ja al minut 2 de partit va rebre el primer gol, però tot i així va tenir algunes oportunitats per empatar, les quals no va aprofitar.
Perdonar massa té conseqüències i així va ser. Ja a l’acabament de la primera part (min. 40) Erika amb un fort xut va fer el 2-0.
A la segona part les baixempordaneses van tornar a buscar el gol, però una vegada més es van trobar amb l’efectivitat local.
Així que va rebre 3 gols més. El primer de falta, obra de Murúa. El segon de penal de Vanesa. I el tercer de la segona part el va marcar Tzibi després d’un malentès entre la defensa i la portera. Així el marcador final va acabar amb un 5-0 a favor de les locals.

La setmana que ve la noies de Miguel Ángel Muñoz juguen contra la Real Sociedad, partit que han de guanyar per seguir aspirant als llocs que donen accés a la Copa de la Reina.

Si arribar a les 5.000 visites ja em va semblar tot un record i em va sorprendre molt, arribar a les 10.000 ja no us dic.
Suposo que el que em sorprèn, és que tot això va ser fruit d’una tarda d’avorriment d’agost i sembla mentida però d’això ja fa mig any, cosa que també em costa creure, perque penso “si era ahir quan ho vas començar”.

El meu objectiu mai ha sigut ser una pàgina de referència, perquè ja n’hi ha d’altres que ja ho són i per mèrits propis. Però veure que avui he arribat a les 10.000 visites doncs em fa créixer una mica i em dóna forces per seguir escrivint, encara que siguin 2 articles per setmana (moltes vegades la falta de temps hi té a veure). Però com ja he dit abans, com que això és més un hobbie per mi, doncs vaig fent mica en mica. I de moment estic molt contenta del resultat.

Ara la única cosa que em queda per dir és gràcies a tots els que em llegiu, perquè veure que el què fas hi ha algú que s’ho mira i sembla que li agrada no té preu.

GRÀCIES!