La frase

Que el temor a fallar no te impida jugar

Últims artícles

2na edició Campus Natalia Astrain


La 2a edició del Campus de Futbol Femení Natalia Astrain ja està en marxa. Amb el mateix staff tècnic que a la primera edició, dirigit per Natalia Astrain, el Campus es farà enguany a les afores de Banyoles, concretament a El Collell, unes instal-lacions amb tres camps de futbol de gespa natural en perfecte estat i amb una àmplia oferta d’activitats de lleure al marge del futbol: quads, senderisme, rutes BTT, piscina, etc.


El canvi d’instal-lació és un pas endavant pel Campus que ja va ser un èxit de participació i funcionament en la primera edició i que pretén donar un salt qualitatiu important per aquest 2009.

Les jugadores es dividiran en grups atenent a les seves qualitats i treballaran aspectes tècnics i tàctics per millorar el seu nivell futbolístic en dobles sessions d’entrenament diaris. Hi haurà treball específic per les porteres i una competició interna.

Donades les característiques d’El Collell, l’organització del Campus té un nombre limitat de places per aquesta segona edició

Per més informació podeu visitar www.promoesports.com o escriure a info@promoesports.com

El Gironella cau per la mínima a Soto del Real

El Gironella va caure per la mínima a casa del Soto del Real en un partit en què no va poder transformar cap ocasió de gol i va perdre l'oportunitat de fer un pas de gegant per assegurar-se la permanència. Amb la derrota, l'equip berguedà no va moure's del quart lloc per la cua, el darrer que permet mantenir-se a la categoria. En canvi, amb la victòria, el Soto del Real es va distanciar del Gironella a 6 punts, però el seu rival més directe ara com ara, el Torre Pacheco, també va perdre i continua en el tercer lloc per la cua. Malgrat l'acidesa de la derrota, el Gironella va comptar amb el suport entregat de l'afecció, que va omplir l'autocar per desplaçar-se a Soto del Real, on no va deixar d'animar l'equip berguedà.

Tant el Soto del real com el Gironella van sortir amb moltes ganes, però també molts nervis, de guanyar el partit per poder sumar uns punts en joc molt importants en la classificació. Locals i visitants intentaven aconseguir la posessió de la pilota, però la tensió d'ambdós conjunts va paralitzar el dinamisme del partit. Amb tot, va ser l'equip madrileny que va aconseguir imposar el seu joc dur i agressiu en aquesta primera part i la jugadora del conjunt local Azumi Fujita va marcar l'únic gol del partit, en el minut 9. El Gironella va intentar respondre, però l'electrònic del descans va assenyalar l'avantatge per la mínima de les locals.

En el segon temps, en canvi, va ser el Gironella qui va dominar. Amb un sistema en defensa molt sòlid, les berguedanes van travar l'atac de les locals, que no sabien arribar a l'àrea visitant.

La portera rial, decisiva
Malgrat el control del joc, el Gironella, de les ocasions de cara porteria, no en va poder transformar cap. El conjunt berguedà va topar-se, sobretot, amb la portera local, Cristina Rodríguez, que va frustrar molts intents, fins i tot, en dues ocasions, de doble penal. Si bé el Gironella va seguir treballant per esgarrapar els punts fins al final, no va poder afinar.


Font: Regió 7

Sandra Zamora "Gomi": No s'ha de deixar enrrere allò pel que un dia vas lluitar.

Sandra Zamora "Gomi", és una de les jugadores veteranes del Polvoritense, equip que milita al grup I de Primera Catalana i que es troba situat a la zona alta de la classificació.



1. Quina és la teva trajectòria futbolística?
Des de ben petita m'encantava el futbol i el bàsquet, a l'escola sempre jugava amb els meus companys de classe i els professors m'examinaven amb ells i no amb les nenes. Amb setze anys, després d'haver deixat l'equip de bàsquet on jugava, vaig fitxar pel Base Montjuic ADF (temporada 2000-2001). Jugava amb el B, estàvem a tercera. Poc després de fitxar, l'equip es va desfer i se'n van anar a jugar al camp del Polvoritense, amb el nom de F.C.Port Gestió. Jo vaig pujar al primer equip del Base Montjuic que llavors estava a lliga Nacional, la màxima categoria que hi havia.

Uns mesos més tard, abans d'acabar la temporada, vaig tornar a anar amb les ex-companyes del B per començar de nou, així que la temporada 2000-2001 vaig fitxar pel F.C.Port Gestió. Al final de temporada però, l'equip es va desfer per problemes amb el patrocinador.

Així que a la temporada 2001-2002 totes les jugadores, més noves incorporacions, ens vam fer dir U.D.Polvoritense, vuit anys més tard aquí seguim algunes veteranes, com Eva, Eve,Patry, jo.., disfrutant cada dia més de l'equip jugant a Primera i lluitant per un somni més gran, com és pujar a Primera Nacional.



2. Com és Gomi dins el camp?

Mai m'ha agradat definir-me, en aquest aspecte m'agrada que sigui la resta de persones qui valori el meu esforç dins el camp, però sóc una jugadora que no dóna una pilota per perduda. Intento esforçar-me i donar el màxim possible per l'equip, no dono un partit per perdut fins que sona el xiulet final.



3. Què destacaries del Polvoritense?

La humilitat i les ganes amb les que s'ha treballat durant tots aquests anys. El veure créixer un club de barri i donar-se'n compte amb el que s'ha convertit i el que representa pel futbol femení, és un orgull per tota la gent que formem part d'aquest equip.

Sempre hem lluitat contra les adversitats, però poc a poc s'ha anat netejant l'imatge de "barri conflictiu" i s'ha demostrat que darrere d'aquest nom hi ha grans jugadores, però per sobre de tot, excel·lents persones.



4. Creus que l'any que vé podeu estar a Primera Nacional?

Perquè no somiar? La temporada passada vam fer un magnífic tercer lloc darrere de dos grans equips com són el FC Barcelona i el FC Levante Las Planas. Ningú donava un duro per nosaltres a principi de lliga, acabàvem de pujar i era la primera vegada que l'equip militava a Primera Catalana. Per coeficient no vam pujar a Primera Nacional, després d'agafar el CD Blanes la vacant que quedava d'ascens.. una llàstima, ja que després anàvem nosaltres, hagués sigut tot un somni aconseguir dos ascensos consecutius. Aquesta temporada s'està treballant molt bé per aconseguir-ho i estem a la zona alta de la classificació. No ho sé com acabarà la cosa, però el Polvorín donarà guerra fins al final, d'això n'estic segura.



5. El millor i el pitjor moment?

Al llarg de tota la meva trajectòria esportiva guardo grans records inolvidables, però si em tinc que quedar-me amb un, sens dubte l'ascens a Primera Divisió. Un somni fet realitat que es buscava des dels inicis de l'equip. El pitjor moment i que no se m'oblidarà mai a la vida, el meu primer trencament del lligament creuat al camp del Cerdanyola Mataró a la temporada 2005/2006 i la recaiguda a la temporada 2006/2007, en un partit jugat a casa contra l'Argentona. L'impotència que es sent en aquell moment, la baixada d'autoestima, el veure't apartada d'algo que realment et fa disfrutar com és el futbol, l'operació, la dura rehabilitació i l'integració a l'esport sense por és una faceta molt dura. Però amb esforç, paciència, ganes i predisposició es supera.



6. Quan un dia decideixis deixar de jugar, ets de les que deixaràs el futbol o seguiràs en contacte d'alguna manera?

La veriat, és que tot i tenir dues lesions encara no em plantejo el dia que arribi aquest moment, quan arribi, sens dubte seguiré al món del futbol femeni. No s'ha de deixar de recolzar el futbol femení, i sense la nostra ajuda, la del cos tècnic i la de la gent que envolta el futbol femení, aquest no podria evolucionar ni potenciar-se. No s'ha de deixar enrrere allò pel que un dia vas lluitar.



7. El futbol és el gran oblidat dels mitjans de comunicació. Li veus solució?

La solució seria que els mitjans de comunicació, federacions i clubs s'impliquessin a fons, com fan en el masculí, en potenciar i donar ajudes als equips femenins. No ens podem equiparar amb el tracte que reben le jugadores de països com Suècia, Alemanya, EEUU.. a dia d'avui això és impossible. Prefereixen fer per televisó un Sabadell-Alcoyano de Segona B, que un partit de Superlliga, Copa de la Reina o UEFA Women's.. trist, però cert.



8. Una jugadora de referència?

Raquel Cabezón, una grandíssima jugadora amb un palmarès envejable: 1 Lliga Territorial, 2 Copes de la Reina, 1 Subcampionat de Superlliga, finalista de la Copa de la Reina la temporada passada i 2 Campionats d'Espanya de Seleccions Territorials. A més, ha defensat la samarreta de la Selecció Catalana absoluta des dels 16 fins als 25 anys i ha anat convocada amb la Selecció Espanyola més de 50 vegades.



9. Si haguessis de descriure el futbol femení, com ho faries?

Podríem dir que el futbol femení és diferent del masculí, no per qualitat, però sí per estil de joc. Es practica un futbol més lent, tècnic i bonic de veure. Pràcticament tots els equips ens coneixem, al haver-hi menys clubs que tinguin una secció femenina. Moltes de les jugadores passen al llarg de la seva trajectòria per forçes d'ells i acabes coneixent a unes i altres, tenint amb moltes d'elles una gran amistat. Té un costat més humà.. que el fa diferent, especial.



10. Què t'ha aportat el futbol?

El futbol m'ha aportat moltes coses, entre elles amistats, riures, llàgrimes, moments inolvidables, rutina, disciplina, metes, aprenentatge, esforç, respecte, adaptació a un grup, oferir el màxim al nivell esportiu i sentir-te genial moralment, esportivitat, apartar per un moment la rutina del dia a dia, etc..





Gràcies Gomi!

Una Exjugdora del Gironella ha de pagar 5.000 euros per una empenta


El jutjat penal número 1 de Manresa ha condemnat per un delicte de lesions l'exjugadora del Gironella de futbol sala Clàudia Pons, en considerar provat que va clavar una empenta a una jugadora rival amb la intenció de danyar-li la integritat física. La jutgessa l'obliga a pagar una multa de 1.080 euros i a indemnitzar la víctima amb 4.000 eros més, la qual cosa suma en total 5.080 euros. Tot i que la fiscalia i l'acusació particular demanaven, a més a més, una pena de dos anys i ig de presó, la jutgessa ho ha descartat al·legant que la víctima ja tenia antecedents de problemes al genoll lesionat, cosa que va afavorir la lesió.


La sentència arriba un mes després del judici dels fet, que van tenir lloc el 17 de gener del 200, durant un partit de Primera Divisió Femenina entre els equips sèniors del Gironella i el Santa Eugènia de Berga (Osona), al pavlló de la localitat gironellenca.
La jutgessa ha conclòs que la va empènyer amb intencióde fer-li mal o sent conscient de les possibilitats de fer-ho. La sentència sóna credibilitata la versió de les companyes d'equip de la víctima,que van explicar que l'acusada "va venir corrent i va empènyer la senyora Muntadas amb tot el seu cos", fins i tot indicant la postura utilitzada (mig girada aixcant la cama). A més, també indica que l'àrbitre va qualificar d'"agressió" els fets. Descarta que la víctima "fes comèdia", com van dir alguns testimonis de la defensa, perquè està demostrat que es va fer "una ruptura dels lligaments del genoll dret, per la qual va havr de ser atesa mèdicament". També rebutja que la lesió se l'hagués fet a la jugada de la falta, ja que, en aquest cas, "no s'hauria aixect del terra". Pel que fa als testimonis de les companyes d'equip del Gironella, aportades per la defensa, la jutgessa destca que totes van reconèixer l'existència d'un contacte físic entre Pons i Muntadas, però que lees expressions que vanfer servir per definir-lo (posar ls braços, parar, apartar..) "no són sinó rodejos que s'utilitzaven per evitar fer servir el verb empènyerm que no és altra cosa que apartar amb força o posar els braços amb força".


La majoriade les companyes d'equip de l'acusada van declara que Pons va cometre l'acció per evitar que Muntadas s'enfrontés amb Armengol, la jugadora que havia rebut la falta, peròla jutgessa ho descartai recorda que la mateixa Armengol, en la seva declaració "no fa refrència a cap acció de Muntadas de la qual hagués de ser defensada". La jutgessa també descarta que la víctima s'autoimpulsés enrere per simular l'agressió, ja qu, segons un document mèdic, "per sofrir una lesió com aquesta és necessari una energia elevada generada per una persona corrent".


Amb tot, la jutgessa constata que la víctima ja tenia anteriorment problemes al genoll, cosa que va "afavorir" la ruptura dels lligaments. Aixì , i el fet que "no existeixiuna especial gravetat en la forma de causar la lesió", ha portat a la jutgessa a aplica el 147.2 del codi penal, que només preveu una multa en els casos de lesions greus. Per això, ha descartat la pena de presó que reclamaven la fiscalia i l'acusació particular.


Font: Regió 7

Observatori Català de l'Esport


Des de l'Observatori Català de l'Esport s'ha publicat l'Informe de l'Esport a Catalunya 2008. En aquest document s’hi pot trobar informació referent a:

- Participació esportiva

- Espais esportius

- Competició esportiva

- Clubs catalans

- Organitzacions públiques i organitzacions comercials

- Iniciatives de suport al desenvolupament esportiu

- Projecció internacional de Catalunya a través de l’esport

Podreu trobar l’informe en format electrònic a:

http://www.observatoridelesport.net/down/informe_oce.pdf

I molta més informació al lloc web de l'Observatori: www.observatoridelesport.cat

La federació dóna la raó al Gironella

La reunió del Cimotè Nacional de Futbol Sala a Madrid va acaba amb la decisió que més volia el FS Gironella: en l'actual lliga de la Divisió d'Honor femenina tan sols hi haurà els 3 descensos que ja eren previstos en començar la temporadam i no els 4 que des de la federció s'havien anunciat ja amb la competició en dansa.

El defecte en la forma de variar les regles de competició (passarde 3 a 4 descensos a mitja lliga) és la clau que ha provocat l'anul·lació del quart descens, que defensava el FS Gironella i molts altres clubs. Per tant, seran tres els que baixin, com era previst des de l'estiu, i quatre els equips que pujaran de la Divisió de Plata, els respectius campions de cada grup territorial. Això faria que, en principi, la lliga de la temporada 2009/10 tingués 17 equips, un número senar.


El Gironella, arran del perill
La classificació, quan falten ara mteix 6 partits per acabar la lliga, no deixa de ser preocupant per als interessos del FS Gironella. Sí que és un alleugeriment saber que hi ha 3 descensos i no4, però l'equip de Xavier passarrius es troba ficat en els llocs més delicats i la salvació s'ha d'assegurar en les properes setmanes.
En aquests moments, ja hi ha dos equips que estan sentenciats i que tenen els dies comptatsdins de la Divisió d'Honor. Són el cuer Zona Franca de Cadis (9 punts) i el Valdeteires Ferrol (11 punts). El tercer per la cua és el Torrre Pacheco (18). El Gironella és el 12è classificat (de setze equips), amb idèntics punts que el Torre Pacheco.

En la propera jornada, l'equip berguedà es desplaça a la pista del Soto del Real (23 punts), i encara que la resolució del contenciós que hi havia amb la federació ha estat positiu, les jugadores berguedanes es prenen el partit com la clau per poder fuir d'aquest abisme que és el descens ique tenen encara molt a prop, massa.
I, a més, caldrà tenir en compte que dels 6 partits ue falten ara al FS Gironella, 4 s'hauran de fer en pistes contràries, fet que suposarà una dificultat afegida. Despés del partit de disabte, a Soto del Real, les gironellenques reben el Mainfer Saragossa, situat en una zona tranquil·la (33 punts). El 9 de maig anirà al pavelló del Ponte Ourense (36). Una setmana més tard, un partit amb el pronòstic ben favorable, a la pista del Ferrol, que és el penúltim classificat. En el que serà el darrrer matx del Gironella s'ha de rebre el Pinto (41 puns). Es tanca el campionat a Múrcia davant de l'UCAM, ara amb 32 punts.


Font: Regió 7


Resum de les lligues femenines

Als últims dies ja han sortit dos campions del futbol femení, i és que ara entrem a l'època més interessant on es juga tot, així que anem a veure com estan les lligues femenines.


Començem per la màxima categoria, la Superlliga. A la màxima divisió li falten dues jornades per acabar, i el Rayo Vallecano és el campió virtual, ja que només ha d'aconseguir un punt de sis que hi han en joc per ser campió. Respecte als tres equips catalans, el Barça i l'Espanyol jugaran la Copa de la Reina i l'Estartit ja té la permanència assegurada.


Al grup 3 de Primera Nacional, el Collerense ja es va proclamar campió. Per la zona baixa trobem el Blanes i el Levante las Planas que ja són equips descendits i la tercera plaça de descens l'ocupa la Roca, tot i que encara no està descendit matematicament. El descens el marca l'Europa, que amb nou punts per jugar n'hi porta set d'avantatge a la Roca, així que per aconseguir la permanència a Nacional les gracienques han de guanyar un dels tres partits que queden.


A Primera Catalana tant un grup com l'altre a falta de set jornade per acabar està tot per decidir.

Al grup 1, els equips capdavanters són el Cerdanyola, Polvoritense, Anguera i Vilafranca, entre el primer i el quart hi ha 9 punts de diferència. En aquest grup encara pot passar de tot ja que queden 21 punts en joc i els equips de la part alta de la taula encara han de jugar forçes partits entre ells. El partit decisiu el trobem a la última jornada entre el Polvoritense i el Cerdanyola.


Al grup 2, les coses tampoc estan gens clares. Aquí hi han dos equips destacats el Cornella Terri i Les Preses, el segon té un punt menys, però també un partit menys. El tercer classificat, el Sant Quirze, està a deu punts, una distància considerable que fa pensar que la lliga es disputarà entre els dos equips gironins, però quedant encara 21 punts en joc no es pot assegurar res.


Al grup 1 de Segona Catalana, és l'altra lliga que coneixen el campió, en aquest cas el Suburense.


Al grup 2 la cosa està molt renyida ja que a falta de set partits (21 punts en joc), hi han quatre equips amb una diferència de 12 punts. Aquests són l'Igualada, el Lourdes, La Planada i la Salle. A priori el més ben posicionat és l'Igualada, que té 7 punts de marge sobre el Lourdes, segon classificat.

Al grup 3, també queden 7 partits per jugar, i hi han tres equips amb opcions: el Santpedor, el Gurb i el Manresa i entre ells només hi ha 4 punts de diferència. El Santpedor però, és el màxim favorit ja que fa dues setmanes va golejar el Gurb amb molta claredat.

Al grup 4, la lliga es pot dir que es decideix aquest cap de setmana. Queden tres partits per jugar, i els dos equips capdavanters i empatats a punts, el Montañesa i el Gladiador, s'enfronten aquesta pròxima jornada.Així que qui guanyi el partit serà campió virtual del grup 4.

Al grup 6, fomat per equips gironins tampoc hi han les coses clares. Falten set partits per acabar i com en d'altres lligues hi han orçes equips amb pocs punts de diferència. En aquest cas, els cinc equips capdavanters, el Bàscara, Portbou, Base Roses, Estartit i Cornellà Terri es troben a una distància de 11 punts. Aquí qui surt amb avantatge és el Bàscara que té un coixí de 3 punts sobre el Portbou i dels equips de la zona alta només li queda jugar amb l'Estartit.

Finalment al grup 7, format per equips lleidetans, trobem el Pardinyes com a líder destacat amb 12 punts d'avantatge sobre el segon classificat, el Palau Anglesola.

Suburense, nou campió del grup 1 de Segona Catalana

Tot i que hi ha lligues que encara està tot per decidir en d'altres ja hi han campions, aquest és el cas del grup 1 de Segona Catalana. El dia 5, abans del descans per Setmana Santa ja es va saber el seu nou campió: el Suburense.



El Suburense femení es va crear fa 3 anys, després que Manu Julian, president del club fos el precursor de tot el que envolta el femení. L'evolució de l'equip tarragoní ha sigut excel·lent, ja que el primer any va acabar a mitja taula, l'any passat ja va acabar en una bona cinquena posició i aquest any ha aconseguit l'ascens.


Fa dos anys que el club té la base del futbol femení, que la formen l'equip cadet-juvenil i l'aleví infantil, que milita a la segona divisió.
El club en els seus tres anys de vida ha crescut considerablement, passant de 20-22 jugadores el primer any a les 60 d'aquesta temporada, i és que la base és molt important.


La temporada del Suburense ha sigut excel·lent, a falta de tres partits per acabar la lliga ha guanyat 22 partits i només n'ha perdut un (contra la Florida), es troba a 10 punts del segon classificat, l'Unificacion Prat, i ha fet 91 gols contra els 12 rebuts.




Felicitats Suburense!

L'Espanyol empata i el Barça i l'Estartit reben clares golejades.

Espanyol 0 Sporting Huelva 0
Tot i que l'Espanyol va dominar el joc en tot moment, un Sporting molt ordenat defensivament, no va donar opció a les noies de Diego Morata. Les visitants en tot moment van tallar qualsevol jugada local, i es van veure poques oportunitats de gol durant tot el partit. Així el partit va acabar tal com va començar, amb un empat a 0 al marcador i repartiment de punts.
Rayo Vallecano 4 Barça 1
Per les actuals líders aquest partit era molt important, ja que una victòria significava un pas de gegant per aconseguir el títol de Superlliga.
Així des del primer moment les madrilenyes van sortir a buscar el gol, però es vantrobar amb una defensa molt ben posada.
El primer gol va haver d'arribar des de pilota parada, gràcies a una gran falta executada per Soni es va inaugurar el marcador. Les visitants tot i el gol, no esvan donar per vençudes i al cap de 5 minuts Vicky va fer el gol de l'empat.
La davantera Soni però tenia el dia i va fer fins a 3 gols més, deixant el marcador amb un definitiu 4-1 i amb el títol de Superlliga a tocar pel Rayo Vallecano.
Real Sociedad 3 Estartit 0
Després d'assegurar-se la permanència, l'equip baixempordanès tenia com a objectiu intentar donar la sorpresa i entrar a la Copa, tot i que era difícil. Però la clara derrota d'aquesta jornada davant l'equip donostiarra, les deixa practicament sense opcions ja que hauria de guanyar els dos partits que queden i esperar derrotes de Real Sociedad, Torrejón i Sporting, resultats practicament impossibles.

Conèixer el que tenim: C.F.Badalona

Avui és el torn del Badalona, equip que milita al grup 2 de Primera Catalana i que actualment ocupa la tercera posició.

Els primers indicis de futbol femení a Badalona els trobem els anys 70, però la cosa no va anar més enllà. Un segon intent (aquest ja amb documentació) va ser a la temporda 81-82, però es va quedar en això, un intent.
Finalment el 1997 es va fer l’intent definitiu, un començament que va ser per pura casualitat, però que va funcionar.
A aquella època Ricardo Carneado era el responsable de la secció femenina d’atletisme de la UE Badalona (actual CF Badalona). A final de temporada les atletes van demanar per fer un partit de futbol, i el van guanyar. Els hi va agradar tant que l’any següent van compaginar atletisme amb el futbol, on jugaven a la categoria escolar i aquell any van quedar campiones de la lliga i de Catalunya.
El resultat va ser que van decidir deixar l’atletisme i jugar a futbol, i és va crear el CE Seagull. El primer equip de la història del Seagull el van encuadrar a la Segona Divisió, on van fer una lliga excel·lent, en tota la temporada només van perdre un partit i van pujar a Primera Divisió.
Después d’aquest gran començament, i amb l’ajuda de col·laboradors es van anar creant més equips, primer el “B”, després el futbol 7 i més tard el sala.
Mica en mica i degut el creixement del club, el Seagull es va quedar petit i el seu president, Ricardo Carneado, va trobar la solució: fusionar-se amb el club emblemàtic de la ciutat, el CF Badalona.

Amb aquesta fusió i gràcies a entrenadors i col·laboradors, l’equip femení del Badalona va seguir creixent i es van crear dos equips més, l’aleví i el benjamí.
La millor temporada sense cap dubte, va ser la 2006/07, ja que els equips cadet i infantil van quedar campiones de lliga i subcampiones de Catalunya. A més a més el primer equip va recuperar la Primera Divisió, que havia perdut dues temporades abans
Actualment el primer equip badaloní juga a Primera Catalana, categoria on estan fent una bona lliga i ocupen una magnífica tercera posició. Tanmateix l’equip infantil-aleví es troba situat en primera posició a falta de tres jornades per acabar la lliga.
Tal com diu la seva coordinadora Pili Ruiz “ens definim com un equip familiar, on tothom és important i anem cap a la mateixa direcció. Els nostres valors són la disciplina, el respecte, el saber estar i formar jugadores alhora que persones”.

PALMARÉS
Temporada 1997-98 Campió de Lliga Escolar
Temporada 1997-98 Campió de Catalunya Escolar
Temporada 1998-99 Campió de Lliga 2ª Divisió
Temporada 2002-03 Campeió de Lliga 2ª Divisió Fútbol Sala
Temporada 2006-07 Campeió de Lliga Cadet
Temporada 2006-07 Subcampeió de Catalunya Cadet
Temporada 2006-07 Campeió de Lliga Infantil
Temporada 2006-07 Subcampeió de Catalunya Infantil

Fotos: Ricardo Carneado i Pili Ruiz

El Gironella hi insisteix però només empata a casa d'un rival directe

El Gironella va quedar amb un empat agre a casa d'un dels seus rivals més directes, el Zona Franca, per aconseguir la permanència a la màxima divisió del Futbol Sala estatal. Malgrat totes les ocasions que va crear el Gironella davant de la porteria de les rivals, només en va poder transformar una. Els altres dos equips que es troben a la part més enfonsada de la classificació també van jugar entre ells i va ser el Torre Pacheco qui va superar el Ferrol (6-4). Amb aquests resultats, ara, el Gironella es troben empatats a 18 punts, només per davant d'un Ferrol cuer i el Zona Franca.
L'equip berguedà va començar nerviós, amb la importància d'aquest duel traduïda en una càrrega. El Zona Franca va aprofitar-ho i va avançar-se en el marcador al minut 5, en una de les poques ocasions que tindria el conjunt local. El Gironella va anar transformant la inseguretat en una actitud decidida i va trobar ocasions de gol. Però malgrat aquest sistema ofensiu, que permetia a les berguedanes d'arriba a la porteroa local, no van saber transformar les oportunitats. Les locals no van poder convertir cap dels 12 xuts a la porteria durant la primera part i van arribar al descans amb un desavantatge per la mínima.
Anna Giralt va marcar el gol del Gironella en el minut 2 de la segona part. Però les berguedanes van segir insistint davant una portera local que oferia una actuació brillant. Malgrt que la defensa del Gironella va bloquejar l'atac rival iles opcions ofensivs, eñ marcador no es va bellugar.


Font: Regió 7

Espanyol i Barça ensopeguen i l'Estartit té la permanència assegurada

Malaga 2 Espanyol 2
Després de la derrota de la setmana passada contra el Barça, aquesta jornada les periques viatjaven a Màlaga en busca de la victòria, però només han pogut tornar amb un punt.
A la primera part les visitants han demostrat la seva superioritat i han aconseguit una avantatge de dos gols. Els dos gols han sigut obra d'Adriana al minut 11 i 35 respectivament. Amb aquest resultat al descans, semblava doncs que seria una segona part plàcida.
Però igual que la semana passada, al començament de la segona part les locals han escurçat distàncies gràcies a Auxi. La mateixa jugadora ha fet l'empat a 2 des del punt de penal (75'). Aquest empat a dos ha sigut el definitiu.
Després de la victòria de l'Athlètic, ara els dos equips es troben empatats a 56 punts.
Barça 0 Prainsa Zaragoza 3
El Barça aquesta jornada li tocava enfrontar-se al seu inmediat persseguidor. Les aragoneses al minut 15 s'han avançat gràcies a Clarissa, però tot i el gol no han disposat més de clares ocasions i amb aquest resultat han marxat al descans.
A la segona part les blaugranes han sortit a buscar l'empat i han tingut bones ocasions, però avui no era el dia de les jugadores de Xavi Llorens. Als minuts finals dos contraatacs del Prainsa, ha deixat el marcador en un definitiu 0-3, resultat però que és del tot enganyós.
Estartit 2 Colegio Alemán 0
A l'Estartit només li feia falta un punt per tenir la permanència assegurada, per tant amb els 3 punts d'avui tenen l'objectiu assolit.
Però ara se'ls hi ha presentat un altre objectiu, aquest però més difícil, la Copa de la Reina. La jornada d'aquest cap de setmana ha sigut rodona pels interessos baixempordanesos, ja que amb la seva victòria i la derrota de Torrejón i Sporting, tenen la vuitena plaça (marca plaçes de la Copa) a 4 punts.

Collerense, nou campió de Primera Nacional

Aquest cap de setmana, i a falta de 6 jornades per acabar la lliga, el grup III de Primera Nacional ja té nou campió, el Collerense.

Les balears després de derrotar l’Europa per 2-0, es van proclamar campiones de la lliga sense haver perdut cap partit. Les campiones conten els partits per victòries , ni un sol empat ni derrota durant tota la competició, per tant suma, 63 punts dels 63 possibles i té una avantatge de 18 punts respecte el segon classificat, el Sant Gabriel.

Sens dubte, una gran temporada de l’equip balear que a l'acabar la lliga regular, jugarà la lligueta d’ascens per pujar a Superlliga. Felicitats Collerense!