La frase

Que el temor a fallar no te impida jugar

Últims artícles

L'Igualada venç amb autoritat un rival de la seva categoria

Xaica 1 Igualada 5

Si la setmana passada l'Igualada guanyava a un equip d'una categoria inferior, aquesta setmana s'ha enfrontat amb un equip que serà rival a la lliga amb molt bones sensacions.

Les noies de Barcelona es dolien de no poder presentar l'equip complet, però malgrat això, s'han vist superades gairebé tot el partit per un Igualada ferm, ben posat al camp, i amb detalls de qualitat. L'Igualada presentava una nova incorporació, la Mariona Marsal, provinent dels equips base del Club.

Les locals han començat pressionant i els primers minuts han estat de domini altern, però les igualadines, decidides han encarat la porteria i després d'alguna ocasió que no ha arribat a fi de bé, el minut 11 la Marina recull un rebot de la defensa, li fa una vaselina que la portera toca amb la punta dels dits i avança les blaves al marcador.

El segon només s'ha fet esperar un parell de minuts. Un xut llarg de la Noelia el rep la Mariona que bat la portera amb un xut creuat.

Amb el 0-2 al marcador, les noies del Xaixa han intentat pressionar, però difícilment aconseguien superar la defensa de l'Igualada i posar en perill la porteria de la Noelia.

En canvi, les igualadines han tingut més d'una ocasió d'ampliar el marcador, cosa que no ha succeït fins gairebé a la mitja part quan després d'un córner a favor de les rivals, la defensa recull la pilota, l'envia llarga a la Marina desmarcada que xuta per sobre la portera aconseguint el 0-3 amb el que s'arribaria al descans.

Força canvis a la mitja part i començament de la segona amb moviment al marcador. La Teresa agafa una pilota en defensa, veu la Marina ben situada, li fa la passada llarga, la Mariona es creua a donar suport i amb la punta de la bota introdueix la pilota al fons de la xarxa.

Les jugadores locals, en aquest punt del partit estaven força esgotades i l'Igualada ha pogut jugar amb certa placidesa. No obstant, encara hi hauria ambició per fer un darrer gol gràcies a un xut llarg de la Noelia que controla la Marina, segueix la jugada la Mariona i, veient l'Elena sola davant de porteria li passa perquè faci, de cap, el cinquè gol de l'Igualada.

Faltaven 25 minuts i les noies del Xaica han protagonitzat diversos contraatacs per intentar aconseguir almenys el gol de l'honor.

La setmana vinent l'Igualada s'enfrontarà a un rival molt més fort, el Levante Las Planas de Primera Nacional en el que segurament serà el darrer partit de pre-temporada abans de començar la Lliga oficial.

FITXA TÈCNICA:

C.F. IGUALADA:Noelia Garcia (portera), Núria Manils (Yaiza Moratilla 46'), Alba Martos (Carla 74'), Carla Navarro (Teresa Rovira 46'), Mireia Toldrà (Judit P. 81') (defensa), Elena Alert, Jèssica Pablos (Carola Monrabà 46'), Judit Pablos (Araceli Barroso 46') (centre del camp) Mariona Marsal (Jèssica 68'), Judit Sáez (Janet Mendoza 46'), Marina Salanova (Judit S. 74') (davantera)

GOLS: 0-1 Marina (11'), 0-2 Mariona (13'), 0-3 Marina (41'), 0-4 Mariona (50'), 0-5 Elena (65'), 1-5 (69')


CF Igualada

Comença bé la pretemporada pel CF Igualada


Les Garrigues 1 Igualada 4

Les blaves comencen la preparació de pre-temporada a Les Borges Blanques.

El Partit disputat dissabte contra les noies de Les Garrigues, va anar de menys a més. L'Igualada va ser superior en tot moment malgrat que la primera part es va mostrar molt poc precís i semblava que amb molta feina per fer.

Tot i així, a mesura que passaven els minuts, les noies s'anaven trobant còmodes al camp i van començar a crear perill a la porteria rival.

Cap a la mitja hora de joc, una pilota al pal de la Marina i una altra al travesser de l'Eli avisaven les locals del que havia de venir.

I va ser al 36, en una falta des d'una mica més endavant del mig camp, que l'Araceli va xutar amb una paràbola que la portera de Les Garrigues no va poder aturar. S'havia obert el marcador i la confiança de les igualadines.

A la segona part, la decoració del partit va canviar per millorar. Les anoienques van sortir concentrades, amb jugades treballades, trenant i oferint molt bon futbol. Com és lògic en els partits de pre-temporada, els tècnics van aprofitar per fer força canvis, tant de noies com de posicions.

La conseqüència lògica del bon joc són els gols que no van tardar a arribar.

Al minut 10, l'Eli va fer una vaselina com la de la primera part però que en aquesta ocasió va entrar directament al fons de la xarxa per a convertir-se en el 0-2.

No va tardar gaire a arribar el tercer, que la Marina va aconseguir superant la portera internant-se per la banda després de rebre una passada de la Mireia.

Els problemes per l'Igualada van venir per la lesió de l'Araceli, que va haver d'abandonar el terreny de joc al minut 20 de la segona, però al cap de poc, una jugada gairebé idèntica a la del tercer gol, la Marina la convertia en el 0-4.

Amb el resultat ampli, l'Igualada afluixa una mica, cosa que va aprofitar el Garrigues per aconseguir el gol de l'honor amb una internada de la seva extrem esquerra.

Una pilota al pal de la Judit Pablos va ser la darrera oportunitat d'un Igualada que, sobretot a la segona part, va convèncer.

FITXA TÈCNICA:

C.F. IGUALADA: Noelia García (portera), Yaiza Moratilla (Mar Jorba 46'), Teresa Rovira (Carla Navarro 46'), Maria Sayavera (Judit Pablos 46'), Mireia Toldrà (defenses), Elena Alert, Araceli Barroso, Jèssica Pablos (centre del camp), Eli Guillén, Janet Mendoza (Judit Sáez 46'), Marina Salanova (davanteres).

GOLS:

0-1 Araceli (36') – 0-2 Eli (55') – 0-3 Marina (62') – 0-4 Marina (73') – 1-4 (80')

CF Igualada

El Sant Gabriel afina la seva preparació abans de debutar a Vigo

El CE Sant Gabriel continua realitzant la pretemporada a les seves instal·lacions
de Sant Adrià del Besòs, per tal de arribar en les millors condicions a l’estrena oficial de
la temporada el proper 4 de setembre a Vigo contra El Olivo.
Les jugadores de Pedro Martín s’exerciten diàriament al seu camp, on han
realitzat una primera fase d’entrenaments molt físics per tal d’adquirir el punt ideal de
forma, i on es continuaran preparant la propera setmana abans de disputar el primer
partit oficial del curs contra l’equip gallec, debutant a la categoria.
Fins ara, les noies del Sangra han disputat dos partits amistosos. El primer es va
jugar a la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol davant un rival molt més rodat, que es va
acabar emportant el partit per 4-1 (3 a 0 al descans), mentre que el passat cap de
setmana va jugar contra el filial gabrielista, aconseguint la victòria per 2-0 amb doblet
de Dori Apolo.

El míster pot comptar ja amb Georgina Carreras, un dels quatre fitxatges que ha
realitzat l’equip per tal de reforçar el mig del camp i que s’ha incorporat aquests dies a
la dinàmica de treball de l’equip. Rebekah Patrick, que arriba del futbol nord-americà
després de jugar a l’Estartit i al Praínsa Saragossa, arribarà el proper 28 d’agost per tal
d’oferir més recursos ofensius a l’equip, mentre que Rocío Serrano s’entrena encara al
marge de les seves companyes per tal de continuar amb la recuperació de la lesió de
genoll que pateix des de la passada temporada.

Aquest diumenge l’equip jugarà el darrer partit amistós de la pretemporada a
Cerdanyola davant l’equip local, cita que servirà a Pedro Martín per continuar fent les
proves pròpies de la pretemporada. Fins ara, l’entrenador ha anat repartint minuts
entre totes les seves jugadores, presentant dos formacions diferents cada 45 minuts,
donant entrada a les jugadores del planter que han realitzat la pretemporada amb el
primer equip i facilitant l’adaptació al grup d’Esther Romero i Marina Keller, les dues
novetats que han tingut minuts contra l’Espanyol i el Sant Gabriel “B”.

D’altra banda, la defensa central Marina Keller va ser convocada per la selecció
de Suïssa de cara als partits amistosos contra Escòcia i Irlanda. L’exjugadora del Llevant
és una habitual a les convocatòries del quadre helvètic, comptant amb 37
internacionalitats al primer equip. Aquest mes d’agost Suïssa té programats jugar dos
partits, un contra Escòcia i l’altra davant Irlanda a la Gran Bretanya. Suïssa jugarà a més
el 17 i 21 de setembre contra Alemanya i Romania i el 23 d’octubre ho farà davant Espanya.

CE Sant Gabriel

El Sant Gabriel tornarà demà als entrenaments

El Sant Gabriel tornarà als entrenaments aquest dilluns 8 d’agost, quan
realitzarà la primera sessió preparatòria de la temporada amb l’objectiu d’arribar a
punt a l’inici de la competició, previst pel proper 4 de setembre.
Després de convertir-se en un dels equips revelacions de la passada temporada
el Sant Gabriel tractarà de consolidar el seu projecte a la Primera Divisió del futbol
femení. Ho farà amb quatre novetats: Rebekah Patrick, Georgina Carreras, Marina
Keller i Esther Romero reforçaran una plantilla que, per contra, perd a Cristina Herruzo
i Eve Moreno, les dos baixes de la plantilla per aquesta temporada juntament amb
Núria Guàrdia, que continuarà vinculada al club com ajudant del Primer Equip.

Una altra de les novetats amb les que comptarà el CE Sant Gabriel serà Sandra
Alberola, jugadora la passada temporada del segon equip i que s’incorpora ara al
Femení A per tal de contribuir amb el seu joc a que el club aconsegueixi els seus
objectius. Juntament amb Alberola, altres jugadores de l’equip B realitzaran la
pretemporada amb el Sangra. Son els casos de Raysa Hernández, Haley Justine, Julia
Rebollo i Esther Martínez, que continuaran al segon equip un cop finalitzi la
pretemporada però que treballaran amb les jugadores de la primera plantilla per tal de
començar-se a integrar a la seva dinàmica de treball. La presència de les quatre
canteranes compensarà les absències de Julia Jarque, Rebekah Patrick i Georgina
Carreras, que s’incorporaran més tard als entrenaments.

La pretemporada comptarà, de moment, amb tres partits que serviran a
l’entrenador Pedro Martín, a trobar l’onze ideal amb el que començar el campionat. El
primer d’ells serà el proper 16 d’agost contra l’Espanyol a la Ciutat Esportiva de Sant
Adrià. Cinc dies després, diumenge 21, jugarà contra el Juvenil Masculí del propi Sant
Gabriel al Municipal Ruiz Casado, i una setmana més tard s’enfrontarà amb el
Cerdanyola a les set de la tarda.
Amb aquests tres partits el Sant Gabriel espera arribar amb el punt òptim de
forma al debut oficial de la temporada contra El Olivo, a la primera jornada de la Lliga
que se celebrarà el proper 4 de setembre. El debut a casa serà contra el FC Barcelona a
la segona jornada.

CE Sant Gabriel

Núria Mendoza: Un títol europeu costa d'assimilar

Núria Mendoza assegura que en cap moment no va deixar de creure en la victòria del seu equip a la final de Nió d'aquest cap de setmana. Tot i que ja eren al temps de descompte i el marcador s'havia ancorat en l'empat sense gols, va aparèixer Alba Pomares, companya de Mendoza a l'Espanyol, i va marcar el gol providencial. D'aquells que es viuen a càmera lenta i que fan encaixar totes les peces. Un desenllaç explosiu amb gol a l'estil Iniesta.

La bagenca respon l'entrevista amb Pomares al costat. Totes dues futbolistes van trobar-se ahir a Sant Adrià del Besòs amb el seu nou entrenador, Luis Carrión. El primer equip de l'Espanyol ja el coneix Mendoza, perquè el curs passat va combinar-ne les participacions amb el filial. Ara, explica, toca treballar per confirmar un lloc habitual tant en el conjunt blanc-i-blau com en la selecció estatal, que té com a proper repte el mundial d'Azerbaidjan. Uns objectius que combinarà amb el primer curs del batxillerat social.


Després de lluitar durant tot el partit i ja amb el compte enrerere en marxa, com ho vau fer per no caure en el desànim?

Jo tenia molta confiança en l'equip i estava convençuda que totes juntes podríem tirar endavant el partit. En cap moment no vaig tenir la sensació que se'ns escapava. No vaig tenir por. Sabia que estàvem molt a prop del títol i que només ens faltava l'últim esforç.

I va ser el gol de Pomares. Què vas sentir en veure que marcava?

Una alegria immensa. Recordo molt bé com Gemma Gili, la capitana, va servir amb un cop de taló la pilota a l'Alba. Vaig veure com ella xutava fort, molt segura, i com per fi entrava la pilota a la porteria. Vam estar contentíssimes.

La selecció sub-17 revalidava el títol continental.

Guanyar un europeu és com un xoc. Havíem treballat molt dur i amb moltes ganes per adjudicar-nos el campionat, i després de tants mesos, costa d'assimilar. Ho estem assaborint a poc a poc.

Què us va dir el seleccionador, Jorge Vilda?

Estava molt orgullós, ens va felicitar per tota la feina, pels resultats. Però també ens va fer notar que no sempre es pot guanyar. Sobretot volia que fóssim conscients de tot l'esforç que havíem realitzat i de la pinya que hem fet. Volia que sabéssim que els títols no es guanyen perquè sí.

En aquesta fase a Nió vau jugar amb Islàndia a la semifinal i, tres dies després, amb França. Com vau preparar la final?

L'endemà del partit amb Islàndia vam fer un entrenament de recuperació i, després, ja vam començar amb les sessions per analitzar el rival i perfilar l'estratègia.

I quin tipus de rival vau estudiar?

França era un combinat amb un físic molt potent i que a la vegada no es cansava de tenir la pilota, amb una ràpida circulació.

Esperàveu trobar Alemanya a la final, en comptes de França?

La selecció alemanya semblava més favorita que França, però de seguida vam veure que la selecció francesa també tenia un equip fort. La seva semifinal es va haver de resoldre a la tanda de penals.

La semifinal amb Islàndia va ser més plàcida.

Ens va estranyar una mica, ja que havíem vist vídeos i ens havia semblat un equip molt complet. Tenien la màxima golejadora de la competició i ens feia molt de respecte, ens havíem preparat a fons per contenir-la. Al final, però, vam trobar-nos molt còmodes i vam guanyar per 4-0.

Des de la fase classificatòria de la República Txeca l'abril fins a la fase final de Suïssa, s'acaben quatre mesos d'aventura europea. Quina sensació et queda?

Haver aconseguit l'europeu és una recompensa molt gran. A més, amb l'Espanyol ens vam quedar la temporada passada molt a prop dels títols i, per això, aquest títol em sembla un premi.

Què has après?

De cada jugadora, de cada entrenador, sempre aprens alguna cosa. Quan teníem algun problema, buscàvem la solució i ens adonàvem que tot es pot millorar.

Tant a la semifinals com a la final, vas jugar els 80 minuts que dura el partit. Ja t'has assegurat el lloc a la selecció?

No, has de treballar contínuament. Te l'has de guanyar cada dia, perquè, si no, hi haurà alguna altra jugadora que se'l mereixi més.

A la selecció espanyola hi ha molta exaltació per la Roja?

Sí, bastant. Alguns aficionats, sobretot d'altres llocs de l'estat espanyol, tenen una passió enorme. Els aficionats de Catalunya ho vivim d'una altra manera, amb la mateixa passió pel futbol, però deixant una mica de banda aquest sentiment de la Roja.

En la tornada a l'Espanyol, què us han dit les companyes?

La rebuda ha estat molt bona. Ens han felicitat, estaven contentes.

Com es prepara la temporada?

En principi m'incorporo com a jugadora del primer equip. Amb l'Alba, tenim una setmana de vacances. Avui [ahir per al lector] ha estat un primer contacte i la setmana que ve ens posarem a treballar. Ja conec la plantilla i en sóc la més petita. La majoria són bastant més grans i per a mi és una oportunitat molt bona per aprendre. Ja m'hi vaig trobar la temporada passada, sempre ens donàvem molt bons consells, sobretot si alguna vegada estàvem desanimades.

Aquest estiu, s'ha celebrat la Copa del Món de futbol femení a Alemanya, amb partits molt lluïts. Com la vas viure?

Vaig veure'n alguns partits. Ja estàvem concentrades amb la selecció, la sub-17, ja que durant aquest juliol anàvem de dilluns a dijous a Madrid per preparar-nos. Alemanya, Estats Units i Japó van mostrar un gran nivell.

Entre els setze equips del mundial no hi havia Espanya, molt lluny de les potències del futbol femení, a diferència del masculí. La generació que formeu la sub-17 canviareu aquesta situació?

Tant de bo [riu]. Almenys ho intentarem. I suposo que amb dos europeus seguits, anem pel bon camí, oi? Amb les companyes ho comentem, de vegades, que seria un somni trobar-nos d'aquí a uns anys a la selecció absoluta lluitant per algun títol internacional.

Regió 7

Fitxatges Primera Divisió 11/12

Espanyol

Altes

Mary Paz Vilas (Barça)

Baixes

Ane Bergara (Real Sociedad)

Alexia Putellas (Levante)

Kenty Robles (Barça)

Erika Vazquez (Athletic Bilbao)

Sandra Vilanova (Atlético de Madrid)


Barça

Altes

Kenty Robles (Espanyol)

Sonia Bermúdez (Rayo Vallecano)

Miriam Dieguez (Rayo Vallecano)

Alba Aznar (Nàstic)

Leila Ouahabi (Barça B)

Laura Gutierrez (Barça B)

Ludmina Manicler (Santiago Morning)

Florencia Quiñones (Oncativo)

Baixes

Mary Paz Vilas

Esther Romero


Estartit

Altes

Monica Gonçalves

Vania Van der Kellen

Carolina Mendes

Raquel Infante

Victoria Vig

Baixes

Georgina Carreras


Sant Gabriel

Altes

Esther Romero

Rebekah Patrick

Marina Keller

Georgina Carreras

Baixes

Núria Guàrdia

Cristina Herruzo

Eve Moreno

Esther Romero: “Tenim equip per acabar entre les vuit primeres”

Amb el fitxatge de l’exbarcelonista Esther Romero, el Sant Gabriel s’assegura
polivalència i qualitat per l’eix de la defensa i el centre del camp. Central de qualitat, la
nova jugadora del Sangra pot ocupar qualsevol posició de la defensa i a més al Barça es
va estrenar com a pivot defensiu, demostrant la seva adaptació a les necessitats de
l’equip. Romero arriba al Sant Gabriel amb moltes ganes de contribuir a consolidar el
projecte adrianenc a la màxima categoria del futbol femení nacional després de
guanyar la Copa de la Reina amb el Barcelona el passat mes de juny i de “tancar una
etapa amb el Barça” amb la consecució del títol. A pocs dies de començar la
pretemporada amb el seu nou equip, hem parlat amb ella per conèixer de prop les
seves sensacions de cara a la temporada que està a punt de començar.


Arribes al Sant Gabriel després de guanyar la Copa de la Reina amb el Barça. Com
encares el canvi?
Al Barça ja havia complert el meu cicle després de guanyar la Copa de la Reina al final
de la temporada passada . Ara encaro aquest nou projecte amb moltes ganes i il·lusió.
És un club que treballa molt be el futbol base i un dels grans referents del futbol
femení català.

Al Barça has jugat de migcampista i de central. On et sents més còmoda?
M’agraden les dues posicions. També ho he fet als dos laterals i m’hi he sentit igual de
còmoda. Als meus inicis jugava de central, però per necessitats de l’equip vaig passar al
mig del camp en partits puntuals. Mentre pugui ajudar a l’equip m’hi sento be a
qualsevol posició.

Aquesta serà la segona temporada del Sant Gabriel a la màxima categoria. Quins
objectius s’haurà de marcar l’equip?
Personalment crec que tenim equip per quedar entre les vuit primeres i poder repetir
els resultats de l’any passat. Si l’equip treballa i s’esforça partit a partit ho podem
aconseguir.

Vas seguir la temporada de l’equip la temporada passada? Quina valoració en fas?
La vaig seguir amb interès. Es van convertir, de llarg, en l’equip revelació de la
Superlliga. Van donar la sorpresa, ja que ningú s’esperava que aconseguissin la
classificació pel play-off del títol i que arribessin als quarts de final de la Copa de la
Reina.

L’equip va jugar molt fort a casa i va patir una mica als desplaçaments. Com es troba l’equilibri?
Fora de casa no tindrem el suport de la nostra afició, pel que tindrem que ser més
fortes psicològicament. Superant això i mantenint el nivell de joc dels partits de casa,
els resultats arribaran sols.

S’ha parlat molt del nou sistema de competició. Com el veus?
El sistema de grups no va donar el resultats que esperaven quan el van implantar, i el
nivell competitiu va baixar una mica, però també és cert que va permetre que es
formessin nous equips que aquesta temporada continuaran a la màxima categoria.
Personalment crec que el canvi és a millor, i que ara la competició serà més
competitiva i atractiva.

Com deies al principi, el Sant Gabriel es va classificar l’any passat per primer cop per a la fase final de la Copa de la Reina, competició que vas acabar guanyant amb el Barça. Quins records t’emportes d’aquella final?
Era un títol que teníem moltes ganes de guanyar, ja que l’any anterior ens vam quedar
a les portes de la final després de contra l’Espanyol. Érem conscients de que,
mantenint el treball i sent un equip, podíem aconseguir el títol, i finalment la
recompensa a l’esforç de tota la temporada ens va arribar en forma de Copa.
Les sensacions, doncs, van ser irrepetibles...
Totalment. Va ser un dia ple d’emocions i d’alegria per acomplir els objectius fixats, tan
els de l’equip com els personals. És una sensació molt difícil d’explicar, impossible
d’oblidar.

El partit es va poder veure per Teledeporte i Esports 3. Creus que la cobertura del
futbol femení anirà a més?
El futbol femení va evolucionant cada dia, i això fa que els mitjans de comunicació mica
en mica es vagin interessant. Cada temporada es retransmeten més partits i això fa
que la gent, mica en mica, s’enganxi a la competició.

CE Sant Gabriel femení

La Selecció Espanyola sub-17 tornen a ser campiones d'Europa

L'any passat la selecció espanyola sub-17 va fer història en proclamar-se campiones d'Europa, i ahir tenia la possibilitat de revalidar el títol contra França, les noies de Jorge Vilda no van fallar i tornen a ser campiones d'Europa per segon any consecutiu.

El partit disputat a Nyon, Suïssa, va començar controlat per les espanyoles diposant d'alguna ocasió, però al capitana de les 'bleus' Claire Lavogez també va fer treballar a la portera espanyola.
La resta de la primera part la va controlar Espanya, trobant-se més còmode sobre el terreny de joc i evitant que França tingués oportunitats, tot i així el domini no es va materialitzar amb gol i els dos equips van marxar al descans amb un empat a 0 al marcador.
A la segona part els dos equips van lluitar fort en busca del gol i es va poder veure un partit molt interessant fruit de la lluita constant dels dos equips per aconseguir l'ansiat gol que els podria donar el títol. Passaven els minuts i el gol no arribava, les imprecisions fruit del cansament i que s'acostava el final del partit encara va fer que el tram final del partit fos més emocionant.

I quan ja semblava que s'hauria d'anar als penals una pilota recollida per Gema Gili que amb un toc d'esperó la va deixar per Alba Pomares, i aquesta va aprofitar per batre a la portera francesa gairabé sobre el xiulet final.

Així les noies de la sub-17 revaliden el títol de campiones d'Europa, demostrant així el bon estat de forma en que es troben.

Espanya: Noelia Gil, Ivana Andrés, Laura Gutierrez, Raquel Carreño (Celia Jiménez 40'), Núria Mendoza, Gema Gili, Marina Garcia, Claudia Barea, Alba Pomares, Alexia Putellas i Raquel Pinel (Silvia Pereira 76').

Georgina Carrerras: “El que més m’atreu del Sant Gabriel és la seva aposa per la cantera”

Després de convertir-se en un dels equips revelació de la passada Superlliga, el Sant Gabriel s’ha reforçat aquesta temporada amb quatre noves jugadores que tractaran d’aportar la seva experiència i qualitat al joc del Sant Gabriel. Una d’elles és Georgina Carreras, migcampista internacional amb les seleccions d’Espanya i Catalunya que les últimes temporades ha jugat a les files de l’UE L’Estartit. Hem parlat amb ella per conèixer les seves sensacions de cara a la propera temporada abans d’incorporar-se als entrenaments el 8 d’agost.


Ets una de les quatre incorporacions que el Sant Gabriel ha fet fins ara per aquesta temporada. Què és el que més t’ha atret del projecte?
Una de les coses que m’ha atret més és el fet que el Sant Gabriel sigui una referència, en tots els sentits, del futbol femení. La prioritat que han donat a la cantera va tenir molt a veure amb l’ascens a la màxima categoria d’ara fa dos anys, y la darrera temporada van realitzar una gran campanya.

Com definiries el teu lloc? Que poden esperar de tu els seguidors del Sangra?
He ocupat durant molts anys la posició de mig centre. Tot i això, em considero una jugadora molt polivalent, i puc oferir una posició més ofensiva o defensiva segons les necessitats de l’equip. Als últims anys, de fet, he jugat des de central a mitja punta.

Els últims anys els has passat a L’Estartit, on vas ser una de les seves jugadores més destacades. Des de la distància, com vas veure el debut del Sangra amb les millors?
Com he comentat abans, crec que van realitzar una gran temporada en el seu debut a la Superlliga. El bon treball realitzant durant els últims anys i els reforços que van realitzar els hi va permetre formar un equipo molt seriós i competitiu. Va ser l’equip revelació de la temporada, tal i com ho demostra la seva classificació pels Quarts de Final de la Copa de la Reina i el seu bon paper al campionat regular.

A L'Estartit vas coincidir ara fa uns anys amb la Marta Villagrasa i la Rebekah Patrick. Com creus que serà la teva adaptació a l’equip?
Sí, amb la Marta i la Rebekah vaig coincidir. Totes dues són grans jugadores i aporten molta experiència. A part d’haver tingut l’oportunitat de jugar amb elles, també he jugat amb moltes jugadores del Sangra a la selecció catalana, pel que crec que la meva adaptació a l’equip serà ràpida.

Què en penses del nou format de competició?
S’ha vist que el format que es va implantar ara fa dos anys no ha donat el fruit que esperaven. Crec que el millor que podia passar era tornar al sistema d’un únic grup, això farà que la competició sigui més competitiva i atractiva per a tothom.

Es jugaran més partits i hi hauran desplaçaments més llargs. Com s’adaptarà l’equip al nou sistema?
L’equip estarà totalment preparat per encarar la temporada amb garanties. Tenim molta il·lusió i ganes de superar els números de l’any passat, així que ens centrarem en realitzar una bona tasca i anar jornada a jornada.

Creus que l’equip estarà preparat per tornar a ser la revelació del campionat?
Està clar que l’equip tornarà a lluitar per aconseguir els seus objectius. Per acabar de consolidar-se, es necessitarà seguir formant la cantera i mantenir el gran nivell de treball que es va dur a terme la temporada passada.
Tens experiència com internacional a la selecció catalana i a l’espanyola. Com has vist el Mundial Femení?
Ha quedat clar que el nivell del futbol femení està pujant cada cop més. Al Mundial d’Alemanya s’ha pogut copsar aquesta evolució.
I a Espanya que li falta per estar amb les millors?
Vam estar a les portes d’aconseguir la classificació. Això demostra que aquí el nivell també està creixent. Els clubs estan fent una feina molt bona, i son el principal motor per conduir a l’absoluta a estar entre les millors. Però crec que també ha quedat clar que cal una major aportació dels mitjans i dels patrocinadors. Seria una ajuda molt gran que permetria fer més ràpid el creixement del futbol femení a tot el país.

Sant Gabriel Femení

El Sant Gabriel tanca el fitxatge d'Esther Romero

El Sant Gabriel continua reforçant la seva plantilla i afegeix a la llista de
fitxatges realitzats aquest estiu a la defensa central Esther Romero. Jugadora fins ara
del Fútbol Club Barcelona, Romero és internacional per Catalunya en diferents
categories i completa la llista de reforços presentats pel Sant Gabriel a dia d’avui. A
més de Romero, cal recordar que el Sant Gabriel ja va fer pública la setmana passada
les incorporacions de Rebekah Patrick, Marina Keller i Georgina Carreres, jugadores de
contrastada experiència al fútbol femení estatal i que reforçaran la plantilla del club de
Sant Adrià de cara a l’exigent temporada que està a punt de començar.

Nascuda al 1988, Romero és fins ara la darrera incorporació del club gabrielista,
i arriba per tal d’aportar la seva experiència a la màxima categoria del futbol femení
estatal després de jugar les darreres quatre temporadas a l’equip blaugrana. La nova
jugadora del Sant Gabriel ha guanyat amb l’equip barcelonista les dues darreres
edicions de la Copa Catalunya i va participar a la darrera final de la Copa de la Reina, on
el seu equip es va endur el trofeu després de guanyar a l’Espanyol a la Ciutat de Las
Rozas de Madrid.
El Sant Gabriel continua així la seva política de reforços per tal de repetir els
èxits de la darrera temporada, ampliant la seva plantilla per tal de donar resposta a un
calendari molt exigent, fruit de la reunificació dels tres grups que s’ha dut a terme
enguany.

Romero, que les darreres temporades ha jugat de central, arriba al Sant Gabriel
per tal de reforçar l’eix de la defensa, tot i que també pot jugar al centre del camp
gràcies a la seva polivalència. La línia defensiva es veu reforçada així per una altra
futbolista de contrastada qualitat després de l’arribada la setmana anterior de la
defensa suïssa Marina Keller, fitxada del Llevant.
Amb aquesta quarta incorporació, el Sant Gabriel s’assegura doncs polivalència
i experiència per a la seva reraguarda. Esther Romero s’incorporarà al club el proper 8
d’agost, quan el Sant Gabriel comenci els entrenaments de manera oficial per tal de
preparar la temporada.

Sant Gabriel femení

Sara Gallego: " Sé que és una aposta arriscada, però em fa molta il·lusió començar aquesta nova etapa"

Sara Gallego després de molts anys en el paper de jugadora, i els últims tres militant al Santpedor, aquesta temporada traspassa la línia i serà entrenadora de les que fins fa ben poc eren les seves companyes.

1. Després d'una gran temporada el Santpedor va aconseguir el tant esperat ascens. Amb aquest va gairebé a ascens per any, ara tocarà Segona Divisió?

La veritat que des de que vam arribar al Santpedor les coses han anat sobre rodes, tot ha anat perfecte, en tres anys dos ascensos. Abans d’arribar al nostre club actual ja comptàvem amb un equip format, amb un grup de jugadores que feia molts anys que jugàvem juntes, però aquí vam trobar l’estabilitat d’equip, juntament amb les nocions tècnico-tàctiques que ens faltava per poder ser un equip competitiu que intenta guanyar tots els partits però sempre anant pas a pas.

Sent realistes i tocant de peus a terra, aquest any l’objectiu principal és mantenir aquesta categoria nova. Ara bé, un cop tot comenci a rodar i vagin passant les jornades ja veurem si podem somiar amb alguna coseta més, però de moment, hem de tenir ben clar que l’objectiu és un altre, i que serà prou complicat aconseguir-ho.

2. Hagués sigut una decepció no aconseguir aquest ascens?

Si, la veritat és que si. Havíem fet molts esforços i teníem molta confiança en aconseguir-ho. Durant la temporada hi va haver un moment d’angoixa en escoltar d’altres que només ascendia un equip i que ben bé no se sabia quants equips pujarien de categoria. Tot i això, nosaltres vam seguir fent la nostra, cenyint-nos en el nostre treball i la nostra manera de fer. Finalment, vam tenir la nostra recompensa.

3. Després de molts anys en el paper de jugador ara t'endinses en el d'entrenadora, què t'ha fet canviar de rol?

Doncs, he cregut que ha arribat l’hora de que provi en aquesta nova aventura i alhora repte que significa per mi i també, per totes les jugadores.

Físicament em trobo bé, sense tenir en compte les dolences que acostumo a tenir a l’esquena, que de moment, no m’impedeixen jugar, però ara mateix em fa més il·lusió i em motiva més començar aquesta nova etapa, poder traspassar el meu coneixement adquirit al llarg de molts anys i posar el meu granet de sorra en aquest gran equip per a que encara sigui millor.

Sincerament, ja feia alguns anys que interiorment m’ho havia proposat, allò que penses “com seria si jo fos l’entrenadora d’aquest equip?, jo faria...”, però mai ho havia comentat entre les jugadores ni amb els entrenadors. L’entrenador que havíem tingut aquests últims anys, en Toni Ramos, per motius de feina, no podia seguir entrenant-nos, ja que no podrà disposar del temps que es necessita per portar un equip a la categoria de preferent. Així que, després de tenir dues opcions més, van decidir apostar per mi i m’ho van comentar fermament. Al principi em va costar una mica, però després de tres reunions i de deixar passar córrer uns dies, cada vegada veia més clar que era l’hora de canviar el xip per un altre, i ja em proposava per què no Sara?

4. Com creus que serà portar un equip femení a més a més de ex companyes?

Sé que és una aposta arriscada i que no serà una tasca fàcil, totes les jugadores han de canviar el xip, deixar de veure’m com una jugadora més a veure’m i conscienciar-se de que ara sóc l’entrenadora. Hauré de marcar molt aquesta barrera, sobretot al principi, ja que no serà fàcil per ningú. En aquest sentit, ens haurem d’ajudar mútuament i sobretot, hauran de respectar les opinions i els valors de l’entrenadora des del primer moment. Aquesta part crec que serà la més complicada, la resta tot bufa a favor, ja que conec molt i molt bé les qualitats i caràcters de les jugadores.

5. Com planteges la temporada a la nova Preferent?

Amb moltes ganes i il·lusió. Intentaré conduir l’equip seguint amb línea continuista d’aquests últims anys. Treballaré i reforçaré els aspectes claus i mica en mica, aniré introduint la meva manera de fer i estil de futbol. Crec també, que és molt important tenir motivades a les jugadores, per això intentaré buscar la màxima motivació en cadascuna d’elles.

I com t’he comentat anteriorment, la temporada es planteja amb l’objectiu clar de mantenir la categoria.

6. El Santpedor tindrà una plantilla gaire reforçada?

La veritat és que hi haurà una mica de moviment, ja que a les quatre o cinc baixes que hi puguin haver es sumaran també noves jugadores, unes procedents del club (juvenil i amateur “B”) i d’altres jugadores procedents d’altres equips. El cert és que durant la pretemporada decidirem quines jugadores es quedaran a l’equip “A”.

Amb aquestes noves incorporacions haurem d’ajustar altre vegada la plantilla, s’hauran de tornar a treballar i reforçar alguns aspectes ja assimilats i treballats els anys anteriors. Tot i això, confio en que la integració de les noves jugadores serà bona i ràpida, ja que totes elles són jugadores de qualitat que porten molts anys practicant aquest esport.

7. Quins equips creus que seran els rivals més forts?

La temporada serà complicada de per si. És una categoria nova i tots els equips voldran començar forts per fer una bona campanya. Crec que cada partit serà una lluita molt dura, molt igualats on els detalls decidiran molts d’ells.

Segurament l’AEM, el Bonaire, l’Espanyol o el Parroquial Santa Eugènia seran equips que els trobarem a la part alta de la classificació, tot i que, és difícil de preveure, ja que també hi ha altres equips molt combatius com el mateix Igualada o el Suburense, i segurament d’altres, que et poden posar les coses molt difícils. No obstant, no crec que hi hagi el domini d’un parell d’equips que destaquin per sobre la resta, sinó que, ens trobarem partits de “tots contra tots” molt igualats.

El Santpedor, club ascendit a Preferent


El Santpedor s'ha erigit les últimes temporades com el referent del futbol femení a la Catalunya central. L'ascens, aquesta passada temporada, a Preferent, ha estat la culminació d'un treball també des de la base.
La campanya passada, el club santpedorenc ha estat format per 89 jugadores amb dos equips sèniors, (A i B), el juvenil-cadet, el cadet-infantil i l'aleví-infantil. Toni Ramos ha estat l'entrenador del sènior A del Santpedor femení i també ha col·laborat en el bon funcionament de la secció de futbol femení del club. "La meva filla juga al Santpedor, ara a l'equip juvenil-cadet, i això em va motivar a dirigir el primer equip i he de reconèixer que l'experiència ha estat positiva. Ara ho deixo perquè he entrat com a regidor de l'oposició de l'Ajuntament de Santpedor. Potser agafaré un dels equips de la base, també femení, i continuaré ajudant en el que pugui".
Ramos considera que el Santpedor "va apostar pel futbol femení fa uns quants anys i el resultat és aquí, l'ascens a Preferent, la màxima categoria catalana. Ara mateix, ser més amunt és inviable, perquè a Nacional hi hauria desplaçaments a fora i no ho podríem mantenir"; el fins ara entrenador del primer equip afegeix que "fa deu anys es criticava l'aposta pel futbol femení per part de Jordi Castaño i no es veia el futur, però els resultats hi són després d'un treball de formigueta. Tot i així, encara hi ha poca implicació dels clubs respecte al futbol de noies. Jo, que ho he viscut de prop, puc assegurar que hi ha més nivell del que pot semblar. Els equips que hem estat capdavanters a Primera Divisió hem tingut un rendiment altíssim, el nivell que s'ha vist ha estat magnífic durant aquesta temporada".
Ramos, però, admet que encara "hi ha un cert recel per part dels pares que una nena jugui a futbol. Aquest és encara un inconvenient, com també que els clubs no tenen l'estructura que haurien de tenir per al futbol femení, no hi ha prou instal·lacions ni tampoc gent que s'hi impliqui; tot això no ajuda gaire a créixer. El futbol femení s'ha de tractar com el masculí, tant pel que fa als sistemes tàctics com a la preparació física. De cara a la temporada vinent, diu Ramos, "la jugadora Sara Gallego serà l'entrenadora i jo portaré la coordinació del primer equip sènior, en un intent de mantenir una línia continuista; potser no es farà l'equip B perquè no ha acabat de rutllar, però les formacions base incrementaran en un grup més".

Regió 7

Alexia Putellas, nova jugadora del Levante

Alexia Putellas fins ara jugadora de l'Espanyol és un dels nous fitxatges del Levante.
La jugadora de 17 anys habitual de les categories inferiors de la Selecció Espanyola fitxa per
l'equip granota en busca de nous reptes després d'aconseguir la Copa de la Reina amb l'Espanyol.

1. Sabadell, Barça, Espanyol i ara Levante, com veus el teu futur a terres valencianes?
Doncs amb moltes ganes i il.lusió. Ja tinc ganes de començar la temporada i que comencin a passar les jornades

2. Com ha sigut el teu pas per l'Espanyol, quina valoració en fas?
Ha estat un any amb alts i baixos, pero m'ha servit per conéixer la superlliga i poder adaptar-me a ella

3. Com et plantejes estar lluny del teus?
Encara que estigui fora de Barcelona se que els meus estaran sempre que ho necesiti i m'ajudaran encara que hi hagi distància

4. Amb 17 anys ja has jugat un mundial amb la sub-17, també has jugat a la màxima divisó femenina..quin és el teu pròxim objectiu?
Guanyar els màxims titols i seguir participant en les convocatories de la selecció

5. Un missatge a les teves ex-companyes?
Moltes gràcies per aquest any i per ensenyar-me tantes coses dins i fora del camp.

Gràcies Alexia!

Calendaris 11/12 de Primera i Segona Divisió Femenina

Aquesta setmana es van conèixer els nous calendaris de la temporada 11/12 de Primera i Segona Divisió, que és com s'anomenaran a partir d'ara les antigues Superlliga i Primera Nacional.

Després de l'experiment de les dues últimes lligues, aquesta temporada a la Primera divisió es torna al format d'un sol grup de 18 equips, que són els següents: València, Real Sociedad, Estartit, Athletic Club, Comarca Llanos Olivenza, Espanyol, Prainsa Zaragoza, Reocín, Malaga, Sporting Club, Barça, Collerense, El Olivo, Sant Gabriel, Lagunak, Rayo Vallecano, Atlético de Madrid i Levante.

La lliga començarà el 4 de setembre i acabarà el 27 de maig.
A la primera jornada l'Estartit debutarà contra l'Athletic, l'Espanyol amb l'Olivenza, el Barça amb el Collerense i el Sant Gabriel amb l'Olivo. El derbi entre els dos equips de la capital no el trobem fins el 18 de desembre a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià i el de tornada el 13 de maig a camp blaugrana.

Per altre banda també va sortir el calendari de la Segona Divisió, en concret del grup III on juguen els equips catalans. Com a novetat destacar que aquest any al grup català no hi hauran els equips de les Balears i si que s'hi ha afegit el Peñas Oscenses de Huesca per completar la lliga de 14 equips. Aquesta Segona Divisió començarà el 25 de setembre i acabarà el 29 d'abril. A la Segona Divisió s'hi afegeixen als equips de la temporada pasada el Vilafranca, el Badalona, el ja anomenat Peñas Oscenses i el Nàstic de Tarragona (equip que s'ha fusionat amb el Valls).

Els calendaris els podeu trobar al següent enllaç: http://rfef.es/index.jsp?nodo=291